Buch lesen: «Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell»

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

Aquesta edició s’ha desenvolupat dins el marc del projecte d’investigació

FF12017-83960-P «La cultura literaria medieval y moderna

en la tradición manuscrita e impresa (VI)»,

finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

© Joan Iborra Gastaldo, 2018

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

Il·lustració de la coberta: «Batalla de Nájera»,

Manuscrit de les Cròniques de Jean Froissart (segle XV).

Biblioteca Nacional de França.

Disseny de la col·lecció: J.P.

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-403-2

Cròniques, cataclismes i memòria local

Quan transcrivíem el Libro tercero de Martí de Viciana, una anotació indicativa de la font usada en la llegenda carolíngia de la divisió del principat de Catalunya passà a formar part inconscient de la memòria subjectiva: «Y según una historia antigua catalana está repartida la tierra en esta manera». Temps avenir hi tornaria de forma intermitent. L’apunt hi sojornà llarg temps fins a desenvolupar-se amb fermesa.

L’any 1979 José Hinojosa edità una crònica breu pertanyent al fons de l’Arxiu de la Seu de València, ms. 676, sota el títol Crònica de Pere Maça, d’evident relació amb els textos cronístics de Martí de Viciana el Vell que editem ara.¹ El 1983, Josep Perarnau escriví un breu article sobre les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó a partir d’un document relligat en un còdex de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.² En aquest escrit, Perarnau observava un paral·lelisme evident entre la redacció que Martí de Viciana feia a la seua crònica de la divisió de Catalunya en dotzenes i el contingut d’un text manuscrit del códex escurialenc d.III.2 que podem relacionar amb l’anotació descrita.³ Dins el mateix any, Maria Luisa Cabanes edità uns Anales valencianos, transcripció d’un text anònim servat a la Biblioteca Gregori Maians del Reial Col·legi del Corpus Christi de València, ms. BAHM. Segons l’autora es tracta de la còpia d’uns annals originals que es conservaven dins la biblioteca maiansiana, els quals «debió escribir entre 1455 i 1481».⁴ Fora d’aquest context cronístics, dos autors s’aproximaren des d’àrees distintes al manuscrit escurialencs per editar dos textos continguts dins d’aquest còdex. Es tracta d’Antoni Ferrando Francés que estudià el Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, un text traduït del llatí al català per l’avi de l’historiador Martí de Viciana, i Jaume Riera i Sans, que transcriví i edità el Llibre de virtuoses costums, copiat tot seguit al comentari aristotèlic anterior.⁵

Inspeccionat el còdex i coneguts els antecedents anteriors, la revisió de la crònica de Martí de Viciana el Vell s’imposà perquè obria un ventall de possibilitats historiogràfiques que s’allunyaven força del tòpic amb què Hinojosa qualificà la historiografia valenciana baixmedieval: «escasa y poco original».⁶ Certament que no atenyia la qualitat i excepcionalitat de les cròniques medievals catalanes, però durant el segle XV es produí a València una prolixa circulació de materials històrics i llegendaris de la qual és exemple el còdex de Viciana el Vell, la Crònica de Melcior Miralles i d’altres manuscrits avui encara inèdits.⁷ Atesa la complexitat dels documents cronístics que contenia aquest còdex, obrírem un període de reflexió a fi de valorar la possibilitat d’editar els textos més adients. Tanmateix, vist que el còdex es divideix en tres seccions, una en llengua castellana que obri el manuscrit, una altra en llengua catalana i una part final escrita en llatí, probablement unida per l’enquadernador, optàrem per editar i estudiar tots els textos escrit en català amb la intenció de publicar-los conjuntament dins d’una mateixa obra.

Aquest còdex ha estat objecte d’una polèmica historiogràfica causada perquè diversos tractadistes de la família i l’obra de Martí de Viciana havien atribuït la crónica a l’historiador de Borriana en un evident anacronisme. Antoni Ferrando, a l’hora d’estudiar i publicar el Comentari a l’Esconòmica d’Aristòtil, s’adonà de la confusió i posà ordre en aquell garbuix de contradiccions sobre ambdós autors i la crònica manuscrita de l’Escorial, a l’hora que demostrava documentalment que l’autoria de la traducció aristotèlica corresponia a Martí de Viciana el Vell, avi del cronista.⁸ Anteriorment, José Maria Torres havia arribat a la conclusió que l’únic Viciana que podia haver traduït l’Econòmica d’Aristòtil era Martí de Viciana el Vell, autoria adoptada per d’altres autors.⁹

Entre els diversos papers relligats dins el mateix volum s’aprecia la voluntat de materialitzar la idea d’anotar les experiències viscudes, narrades per altri o bé conegudes a través dels escrits, a fi de tenir una còpia més o menys fidel del món en què havia viscut l’autor o els seus antecessors. Tanmateix, ens confessem incapaços d’inferir si la intenció de l’autor o de l’escrivent consistia a divulgar la copia públicament o es reservava exclusivament per a un ús familiar, com sembla desprendre’s d’aquest còdex. És tot just aquest darrer punt el més aproximat al propòsit del redactor perquè, a partir del regnat d’Alfons el Magnànim, assistim a una incursió en la vida política de la ciutat i regne de València amb anotacions cada vegada més relacionades amb el batec quotidià, en la línia expressada per Escartí de partir d’interessos universals per acabar informant de notícies de caràcter local o regnícola.¹⁰ El dietari anota prioritàriament les notícies de qualsevol matèria que arribaven a la ciutat, majoritàriament procedent de les activitats bèlliques i diplomàtiques d’Alfons el Magnànim. Llavors, València havia esdevingut ‘cap e mare de tot lo regne’ i destinatària de correus i missives importants que afectaven el govern del regne i de la corona.¹¹

Cal prende certa cautela davant aquests apunts perquè, tot i pertànyer a la mateixa mà, narra uns fets anteriors al naixement de Martí de Viciana, amb especial dedicació al temps en què la guerra amb Castella, l’any 1429, adquiria un gran bel·licisme. El cronista escriu amb una fidelitat al relat històric realment sorprenent.¹² De fet l’autor detalla en un apunt que: «Lo primer fill agué nom don Alfonso, lo qual es huy rey d’Aragó per eser mort lo pare, lo rey don Ferando», de la qual afirmació deduïm que el dietari fou escrit en temps del regnat d’Alfons el Magnànim. Aquesta circumstància fa pensar en l’existència d’un altre manuscrit d’autoria inconeguda del qual aquest seria una simple còpia vist que els apunts s’interrompen bruscament l’any 1437, quan Martí de Viciana el Vell probablement encara no havia nascut. Verdaderament no ens sentim capaços de detectar la idea preconcebuda de transcendir l’espai merament personal per encastar-se dinàmicament en l’interès oficial de conservar la memòria històrica de la ciutat i regne.¹³ Més aïnes semblen una sèrie d’anotacions de caire historicista copiades o fetes copiar per Martí de Viciana el Vell amb la intenció de formar un volum amb aquells documents que per vies diferents havien arribat a la família i transmetre’ls als descendents. Almenys això és el que entenem de la nota autògrafa de Martí de Viciana amb què principia el manuscrit: «A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana» de la qual es desprén l’existència, almenys, de tres generacions de possessors.

ELS TESTIMONIS MANUSCRITS

A. Ms. d-III-2. San Lorenzo del Escorial. Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo del Escorial. Títol: M. COMPEN. MORA. PHIL. H. Lletra del segle XV. Enquadernació del Escorial, ff. 203 (= I + 2 + 1-197 + III), 278 × 208 mm. Escrit de diverses mans del s. XV (ff. 1-148) i cursiva per una mà del s. XVI, personal i notarial (ff. 149-197); foliació moderna a tinta amb restes d’altres numeracions antigues. Textos en català, castellà i llatí.¹⁴

Bibliografia

ANTOLÍN, Guillermo (O.S.A.): Catálogo de los códices latinos de la Real Biblioteca del Escorial, vol. I, Madrid, Imprenta Helénica, 1910-1923, p. 463.

BITECA: manid 2064, [en línia], <http://pb.lib.berkeley.edu/saxon/SaxonServlet?source=BITECA/Display/2064MsEd.xml&style=BITECA/templates/MsEd.xsl&gobk=http%3A%2F%2Fpb.lib.berkeley.edu%2Fxtf%2Fsearch%3Frmode%3Dphilobiteca%26city%3Dbarcelona%26text-join%3Dand%26rmode%3Dphilobeta%26browseou>.

BENAVENT, Júlia: Biblioteca dispersa. Manuscrits i incunables valencians dels segles XIV al XVII, València, Diputació de València, 2007, p. 358.

FERRANDO FRANCÉS, Antoni: «De la tardor medieval al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Caplletra, 34 (2003), pp. 31-52, [en línia], <http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12715530801386074198846/210351.pdf>.

MARTINES, Tomàs: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94 [en línia], <http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/4973/dues_traduccions.pdf?sequence=3&isAllowed=y>.

SÉNECA: Llibre de virtuoses costums: traducción del «Liber de moribus», per Martí de Viciana (segle XV), edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.

VICIANA, Martí de: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando Francés, Barcelona, Edicions del Mall, 1982, pp. 6-9.

ZARCO CUEVAS, Julián (O.S.A.): Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la Biblioteca de El Escorial, Madrid, 1932, pp. 25-29, núm. 34-53.

— Catálogo de los manuscritos castellanos de la Real Biblioteca de El Escorial, Madrid, 1924, t. I, pp. 113-114.

B. Ms. 13208. Madrid. Biblioteca Nacional. Títol: Copia de varios manuscritos catalanes de la Biblioteca San Lorenzo de El Escorial. Any 1779. Paper, enquadernació holandesa, llom de pell amb nervis, ff. 275, 315 × 215 mm. Còpia feta per Francisco Pérez Bayer; textos en català, notes del copista en castellà.

Bibliografia

BITECA, manid 2091, [en línia], <http://pb.lib.berkeley.edu/saxon/SaxonServlet?source=BITECA/Display/2091MsEd.xml&style=BITECA/templates/MsEd.xsl&gobk>=

DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional, Biblioteca Nacional, Madrid, 1931, pp. 84-85.

VICIANA, Martí de: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando Francés, Barcelona, Edicions del Mall, 1982, pp. 6-9.

CONTINGUT I SELECCIÓ

El còdex d.III.2 consta de diversos textos relligats que es relacionen històricament amb la Corona d’Aragó, dels quals se n’han editat tres, Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, editat per Antoni Ferrando Francés; el Llibre de virtuoses costums, a cura de Jaume Riera i Sans i els «Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna d’Aragó», transcrit per Josep Perarnau.¹⁵ Hi apareixen escrits uns ‘motius’ atribuïts a Pere el Cerimoniós que foren copiats per dos tractadistes, Romeu Figueras i Gabriel Llabrés, que abordaren el text a partir de la còpia que en féu Pérez Bayer.¹⁶ La resta dels documents ha romàs inèdita fins avui. Vista la importància dels textos inclosos dins el manuscrit i l’elevat interés historiogràfic que mantenen, hem optat per editar els documents escrits en català inclosos al còdex que no havien estat objecte d’estudi anterior perquè servaven informació destacada de l’època. Hem d’assenyalar que l’edició dels textos l’hem ajustada a l’ordenació existent al còdex d’ençà que fou relligat, malgrat que hi aparega certa dissonància cronològica. Els escrits que editem, encapçalats per una nota autògrafa de l’historiador Rafael Martí de Viciana, són els següents:

I. Senyals del cel: eclipsis i cometes, ff. 115v-116r. Una relació dels fenò-mens astronòmics apareguts durant un període de vuitanta anys establert entre 1408 i 1488.

II. Senyals de dapnació i reprovació de Remigi, f. 122r. Fragment molt breu d’una obra piadosa atribuïda a Remigio di Girolami.

III. Dotalia de Catalunya, ff. 123r-125v i 126r-129r. Una variant de la llegenda dels nou barons de la fama que transcriu un document de donació del principat de Catalunya a Ramon Berenguer, seguit d’una extensa enumeració de nobles, territoris, ciutats, rius i cases de paratge la relació de les quals apareix al manuscrit fragmentat en diverses parts. Es tracta d’un text reproduït per diverses cròniques baixmedievals.

IV. El Libre de Cidrach, ff. 125v-126r. Una espurna extremadament concisa del Libre de Sidrach, una mena de tractat oriental que tingué molta difusió durant els segles catorze i quinze.

V. Ordenació feta en les corts generals de Monçó, f. 126r. Un extracte lacònic d’un probable acord de les corts realitzades a Monçó l’any 1362 o 1376.

VI. Motius que foren fets per Pere el Cerimoniós f. 129r. Una sèrie de textos paremiològics que s’han atribuït sense fonament al rei Pere el Cerimoniós inclosos dins la poesia popular satírica que es dediquen els habitants de localitats veïnes.

VII. La cerimònia que·s fa com lo comte de Barchanona se va coronar a Çaragoça, ff. 129v-130v. Es tracta d’una versió del ceremonial usat pels reis aragonesos en la coronació saragossana que divergeix del ritual descrit a la Crònica de Ramon Muntaner per a Alfons el Benigne però que s’acosta al relat fet per Carbonell de la coronació de Martí l’Humà a Saragossa.

VIII. De les corts generals e de sa ordenació, f. 130v. L’ordre en què seuen els tres braços durant la realització de les corts generals de la Corona d’Aragó.

IX. Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna d’Aragó, ff. 130v-131r. Probablement és un testimoni sense pairó de les capitulacions matrimonials pactades entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, pendents encara d’estudi.

X. En nom de Jesuchrist, ff. 131r-138r. Una crònica medieval que d’acord amb la tendència historiogràfica del moment, comença amb la creació del món per a finir durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Centrada bàsicament en la Corona d’Aragó, reporta unes informacions inèdites sobre la ciutat de València i el regne entre 1417 i 1437.

XI. Aquestes són les canòniques de tots los reys d’Aragó, ff. 138r-144r. Relació dels monarques que regnaren al regne d’Aragó i després a la Corona d’Aragó des d’Ènnec de Navarra fins a Alfons el Magnànim dividit en dues parts, el regnes compartits entre Navarra i Aragó fins al regnat de Sanç Garcés III i els reis d’Aragó des de Ramir I fins a Alfons el Magnànim.

XII. Qüestió moguda entre los embaixadós del rey de Castella e los misatgés o enbaixadós del rey d’Aragó, ff. 144v-145r. Comparació dels bisbats i arquebisbats de la Corona d’Aragó i de Castella en temps del concili de Constança, 1414-1418, on fou deposat Benet XIII, el papa Luna.

XIII. Abadiats i priorats de Catalunya, ff. 145v-146r. Inventari dels abadiats i priorats del principat de Catalunya.

XIV. Ordres i nobles de Castella, ff. 146v-147r. Una relació dels mestres, priors, ducs, marquesos, comtes, cases i oficis del regne de Castella.

XV. Ciutats i cavallers que anaren a Valladolid a retre homenatge a Carles I, ff. 146v-147v. Una taula molt posterior en el temps als altres escrits amb les ciutats i nobles que acudiren a Valladolid l’any 1518 amb algunes anotacions a peu de pàgina sobre l’acte, mutilades immisericordement per l’enquadernació.

XVI. Grans d’Aragó i de València, f. 147v. Una relació de les famílies nobles més importants dels regnes d’Aragó i València.

ELS ESCRITS HISTORIOGRÀFICS

La major part dels textos inclosos en aquesta edició pertanyen a fragments d’altres documents escrits o a traduccions que hem ressenyat a peu de pàgina en cadascun d’ells, per la qual cosa resulta sobrer repetir la pertinença a l’original o a la còpia. Tanmateix, dins el còdex hi coexisteixen tres textos històrics en forma d’annals que cronològicament i de forma molt succinta relaten uns esdeveniments molt concrets d’un període de la història, especialment dedicats a la Corona d’Aragó, que s’estenen des de la dotalia de Carlemany a Alfons el Magnànim. Es tracta de tres documents exempts, sense connexió interna entre ells, tret d’anar relligats dins el mateix volum, els dos darrers copiats un a continuació de l’altre.

El primer text, que ocupa els ff. 123r-129r, és una variant de la llegenda dels nou barons de la fama, de la qual tan sols es relata la divisió de Catalunya per Lluís el Piadós. S’hi inclou un document apòcrif recollit per diverses cròniques medievals que dóna Catalunya a un Ramon Berenguer, nebot de Carlemany al text, datat l’any 808. S’hi relacionen les ciutats, els comtats, els vescomtats, els rius «capdals», els territoris, les vegueries, les baronies, les cases dels comdors i una llarguíssima relació de cases de paratge, d’acord amb un model resseguit per les cròniques citades.¹⁷ La relació s’interromp bruscament a mitan del f. 125v per transcriure un brevíssim fragment del Libre de Cidrac, continua l’enumeració de cases de paratge i es torna a interrompre per incloure el fragment d’una ordenació feta a les corts de Monçó per a protegir reis i prínceps. Al f. 126v continua la relació de cases de paratge fins a la primera columna del f. 129r on es clou la llista.¹⁸

A meitat del foli 131r s’inscriuen, sota l’epígraf «En nom de Jesuchrist», uns annals històrics que s’inicien amb el començament del món fins arribar al regnat d’Alfons el Magnànim. La primera part es tracta d’una còpia, directa i quasi literal del Cronicó de Perpinyà que s’estén fins a l’any 1265 quan, segons el cronista, Jaume I prengué la ciutat de Múrcia.¹⁹ A partir d’aquesta data, ambdues cròniques se separen temàticament. El Cronicó de Perpinyà s’estén fins a l’any 1284 mentre que el manuscrit escurialenc continua la introducció d’apunts fins a 1437.²⁰

En aquesta part s’hi troben escrites algunes anotacions coetànies que no apareixen al Cronicó, com la fundació de l’orde del Cister, datada el mes d’abril de 1109 a les 12 hores, la mort de Violant d’Hongria o l’epidèmia de disenteria de 1270 que sentencià les tropes de la vuitena croada. Als apunts que segueixen, l’autor introdueix uns aclariments a les succintes anotacions que amplien la informació aportada per la font, com el cas de la mort de Pere el Gran, a qui anomena «lo petit Alexandre». La crònica no segueix una línia cronològica continuada sinó que s’obvien alguns regnats o bé tan sols s’hi escriu alguna anotació esparsa. De fet, en set apunts s’hi ateny el Compromís de Casp amb una interessant referència a la batalla del Codolar, decisiva per al devenir del casal de Barcelona.

Amb una primera i llarga notícia datada el 23 de març 1417, Dimecres Sant, sobre l’ambaixada que Catalunya féu al rei Alfons el Magnànim, que llavors sojornava a València, a fi de tractar la insatisfacció catalana derivada de les corts de 1416, assistim a l’inici d’un dietari polític, de vegades succint, de vegades expressiu, amb notícies abundants sobre els fets que afectaven al regne i a la ciutat de València. Aquesta part dels annals acull un període de temps proper als vint anys, des de 1417 fins a 1437, any en què romperen les corts catalanes a Molins de Rei. Una circumstància que ens du a la memòria la seqüència estroncada del capítol de Tomic dedicat a aquest tema.²¹ El dietari recull algunes notícies, bàsicament polítiques, especialment les procedents de la guerra amb Castella del bienni 1429-1430, en què les incursions valencianes en terres castellanes, i a l’inrevés, causaven nombroses morts, danys materials i ocupacions de places i castells.

Una preocupació latent dins els escrits del cronista fou resseguir les accions marítimes d’Alfons el Magnànim i les tenses relacions mantingudes amb Gènova. L’autor dedica una amplia informació a tractar la derrota de Ponça, de la qual relaciona els cavallers captius distribuïts pels territoris de procedència, les naus preses pels genovesos i les que pogueren escapar de la desfeta de l’estol reial.

A continuació, dins el mateix foli en què fineixen els anals anterior, f. 138r, s’inscriu una crònica numerada dels reis compartits per Navarra i Aragó i posteriorment una altra numeració amb la llista dels reis del regne d’Aragó i posteriorment, a partir de Ramon Berenguer IV, de la Corona d’Aragó que s’allarga fins el f. 144v. El text s’aixopluga sota un epígraf ben descriptiu: «Aquestes són les canòniques de tots los reys d’Aragó» i pretén ordenar numèricament els monarques d’ençà de la creació del regne d’Aragó fins al rei Alfons Magnànim. Més aïnes es tracta d’una mena de recordatori de qui eren els reis, les esposes que prengueren i els fills que en descendiren. El cronista copia l’estil maldestre de les cròniques resumides, tot i que ocasionalment hom aporta alguna informació complementària. Cada capítol indica el número que ocupa en la dinastia reial, el nom del monarca, l’esposa o esposes, alguna gesta si s’escau, els noms dels fills, l’hereu de la corona, la data de la mort i el lloc de soterrament. Una forma de relatar aquests regnats molt similar a d’altres cròniques baixmedievals que podem comprovar fàcilment als Gesta comitum, a la Crònica de Sant Joan de la Penya o a Pere Tomic i les Històries e conquestes. Fins al regnat de Pere el Cerimoniós podem afirmar que es tracta d’una còpia bastant fidel de la nòmina de reis d’Aragó escrita per Melcior Miralles amb certs empelts explicatius. A partir del rei Pere, la crònica vicianesca se’n desvincula i segueix un altre relat fins al rei Alfons el Magnànim, un capítol ben curt escrit en present, senyal que fou redactat durant aquest període històric. Hem d’indicar que tot i la còpia del text de Miralles és molt aproximada, tots dos textos difereixen en la numeració dels monarques. Viciana comença el còmput amb Ènnec I de Pamplona, el fineix amb el rei Sanç Garcés, el reinicia amb Ramir I i el fineix amb el Magnànim sense interrupcions, mentre que Miralles diferencia entre reis d’Aragó ante-unionem fins a Ramir el Monjo, desé rei, els comptes de Barcelona fins a Ramon Berenguer IV, darrer compte, i els reis d’Aragó, per a la relació dels quals reprén la numeració a partir de l’onzè rei, és a dir, Alfons el Cast, segons el seu compte.

Aquests tres textos mantenen un contacte molt elevat amb la Crònica de Melcior Miralles perquè se serveixen d’un material històric similar, tot i que no guarden la mateixa ordenació textual. De fet, amb certes variants, ambdós còdex comparteixen contingut en la dotalia de Catalunya, la coronació dels reis, l’ordre com deuen seure en corts, els reis d’Aragó i una taula comparativa dels arquebisbats i bisbats de les terres de la Corona d’Aragó i de Castella relacionada amb el concili de Constança.²²

CRITERIS D’EDICIÓ

Per a realitzar la transcripció dels textos seleccionats del manuscrit d.III.2 de la biblioteca del Real Monasterio de San Lorenzo del Escorial hem seguit els següents criteris d’edició: hem respectat escrupolosament el text i les vacil·lacions ortogràfiques típiques de l’època. Hem regularitzat l’ús de c davant les vocals <e>, <i> i ç davant <a>, <o> i <u>, d’acord amb la normativa actual. Les consonants dobles a principi de mot les transcrivim senzilles, enmig del mot les respectem. Els numerals els hem reproduït en xifres romanes o aràbigues, d’acord amb el recurs usat al text. Suprimim els punts que precedeixen i tanquen les xifres. Les majúscules i les minúscules les regularitzem d’acord amb la normativa actual. La unió i separació de mots segueixen les regles acadèmiques. Hem seguit les pautes habituals en l’ús de la puntuació. La dièresi i l’accent les apliquem d’acord amb les regles de la gramàtica normativa, fins i tot els mots en què l’aparició de la lletra <h> indicava l’existència del hiat, excepte quan aquest signe devia recaure sobre la grafia <y>. Hem usat el parèntesi ( ) per assenyalar les addicions inadequades i els claudàtors [ ] per indicar les addicions que no s’hi troben al text. El canvi de full s’indica amb dues línies verticals paralel·les amb el número corresponent volat, <||>, seguit de la lletra <v> per al verso i sense cap indicació per al recto. Assenyalem l’inici de la segona columna amb una doble barra <||>. Si a la mateixa pàgina hom barreja la línia tirada i la doble columna, assenyalem l’inici de la segona columna amb una única barra inclinada </>. Quan a final de columna o de foli algun mot es divideix, l’hem transcrit sencer i hem traslladat la numeració després de la síl·laba final.

BIBLIOGRAFIA

ALBEROLA ROMÁ, Armando: Quan la pluja no sap ploure. Sequeres i riuades al País Valencià en l’edat moderna, València, PUV, 2010.

AMETLLER Y VINYAS, José: Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV, i, Girona-Sant Feliu de Guíxols, 1903-1928, pp. 480-481.

Anales valencianos, estudi preliminar, edició i índex de María Luisa Cabanes Catalá, Saragossa, Anubar, 1983.

BECCADELLI EL PANORMITA, Antonio: Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles, edició a cura d’Eulàlia Duran, Barcelona, Editorial Barcino, 1990.

BELLOT, Pedro: Anales de Orihuela: siglos XIV-XVI; estudio, edición y notas de Juan Torres Fontes, Alacant-Múrcia, Institut de Cultura Juan Gil-Albert-Real Academia de Alfonso X El Sabio, 2001.

BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero: Los condes de Barcelona vindicados, ii, Barcelona, 1836.

BOHIGAS, Pere: «Petita contribució a l’inventari d’obres catalanes de pietat popular anteriors al segle XIX», Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 28 (1955).

CADENAS Y VICENTE, Vicente de: Diario del emperador Carlos V: itinerarios, permanencias, despacho, sucesos y efemérides, Madrid, Hidalguía, 1992.

CARBONELL, Pere Miquel: Cròniques d’Espanya, edició crítica d’Agustí Alcoberro, Barcelona, Editorial Barcino, 1997.

CARRILLO DE HUETE, Pedro: Crónica del Halconero de Juan II; edició i estudi de Juan de Mata Carriazo, presentació de Manuel González Jiménez, estudi preliminar de Rafael Beltrán, Granada, Editorial Universidad de Granada, 2007.

CERONE, Francesco: «A proposito di alcuni documenti sulla seconda spedizione di Alfonso V contro l’isola Gerba», Anuari IEC, MCMIX-X (1911), pp. 51-89.

CESARE CASÙLA, Francesco: Il Regno di Sardegna. 2 Il consolidamento, Càller, ed. Logus mondi interattivi, 2012.

CIFUENTES I COMAMALA, Lluís: La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2006.

CINGOLANI, Stefano: Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona, IEC, 2006.

— La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques, Barcelona, Editorial Base, 2007.

COLL I ALENTORN, Miquel: La llegenda de Guillem Ramon de Montcada, Barcelona, 1958.

— Llegendari, Barcelona, PAM, 1993.

La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo: I modelli politico-istituzionali. La circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, Gli influssi sulla società e sul costume / XVI Congresso di storia della Corona d’Aragona, Napoli-Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997, edició a cura de Guido D’Agostino, Nàpols, Giulia Buffardi, 1997.

Crónica de don Álvaro de Luna, condestable de los reynos de Castilla y de León, maestre y administrador de la orden de Santiago, Madrid, 1784.

Crònica de Pere Maça, edició, introducció, notes i índex de José Hinojosa Montalvo, València, Universitat de València, 1979.

DEL ESTAL, Juan Manuel: Conquista y anexión de las tierras de Alicante, Elche, Orihuela y Guardamar al Reino de Valencia por Jaime II de Aragón (1296-1308), Alacant, Caja Ahorros Provincial de Alicante, 1982.

— El Reino de Murcia bajo Aragón (1296-1305), Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1990.

Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1714, Barcelona, 1994.

ESCARTÍ, Vicent: «El manuscrit 212 de la BUV i les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I», Caplletra, 15 (1993), pp. 31-48.

— «Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28 (2010), pp. 181-205.

ESCOLANO, Gaspar: Decada primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, València, Pedro Patricio Mey, 1610.

FACHS, Bartomeu: De rebus gestis ab Alfonso primo neapolitanorum rege commentariorum, Nàpols, 1719.

FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Manuel: Carlos V: el césar y el hombre, Madrid, Editorial Espasa-Calpe, 1999.

FERRANDO FRANCÉS, Antoni: «De la tardor medieval al Renaixement. Breu radiografia d’una mutació soliolingüística i cultural a través dels Viciana lletraferits», dins Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002. Borriana-València, Ajuntament de Borriana-Biblioteca Valenciana, 2003, pp. 21-35.

FLUVIÀ, Armand de: Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya: cronologia de comtes i vescomtes, Barcelona, pròleg per Josep M. Salrach, Enciclopèdia Catalana, 1989.

FOGLIETTA, Uberto: Dell’Istorie di Genova, Gènova, 1597.

FORNER TICHELL, Vicente: Familia de los Viciana. Borriana-València, Ajuntament de Borriana-Biblioteca Valenciana, 2002.

FORT I COGUL, Eufemià: La llegenda del rescat de sant Esteve, Salou, Vila-seca, 1973.

FURIÓ, Antoni: «Senyors i senyories al País Valencià al final de l’Edat Mitjana», Revista d’història medieval, 8 (1997), Monogràfic sobre Les senyories medievals. Una visió sobre les formes del poder feudal, pp. 109-152.

— Història del País Valencià, 2a ed., València, Eliseu Climent, 2001.