La mandra

L'eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l'home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és.

La mandra és una característica essencial de la naturalesa humana, i el desig de superarla, també. La mandra revela les nostres autèntiques motivacions, és un instrument de discerniment i pot ser la porta al descans i a la vida contemplativa. La mandra, les ganes de no fer res, ens obren l'espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunarnos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d'obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida.

La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.

«Els set assajos breus que formen la col·lecció Pecats capitals s'han d'imaginar com un dic de contenció per evitar que amb la pèrdua del llenguatge religiós se'n vagi una manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos que no té res de relativa. La convicció que els pecats no assenyalen el buit d'un mer constructe social, sinó que descriuen alguna cosa essencial que convé seguir sent capaços d'escriure. La proposta és de naturalesa vampírica: per tornar a insuflar sang en set mots anèmics, recórrer a la vitalitat de set assagistes joves»

Joan Burdeus, Núvol