Buch lesen: "El relat polític: els missatges audiovisuals a les campanyes electorals"

1. Introducció

1.1. Introducció general

En aquest text es presenta un estudi de tots els espots i cartells de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de 1988 fins a 2012. Uns espots i cartells que van ser generats per a les campanyes electorals de les diferents eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. A l’adreça web http://www.iniciativa.cat/icv/campanyeselectorals podeu consultar les imatges i els vídeos originals de les campanyes electorals que analitzem en aquest llibre.

La realització d’un estudi d’aquestes característiques ha possibilitat:

—Identificar el nucli discursiu central d’una formació política. Un nucli discursiu central constant que fa que aquesta formació política aparegui com un subjecte recognoscible i coherent per al conjunt de ciutadans-electors.

—Observar com els discursos electorals evolucionen al llarg de prop de tres dècades.

—Observar com el discurs central de la formació política s’adapta als diferents contextos electorals en què es desenvolupa, a les diferents circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que es donen en cada campanya electoral.

—Identificar la imatge que, a través dels seus missatges electorals, la formació política construeix i transmet de si mateixa i dels electors destinataris als quals es dirigeix.

—Explicar les estratègies persuasives que la formació política posa en joc en cada campanya electoral.

—Explicar els diferents recursos expressius que la formació política utilitza en la configuració dels seus missatges.

L’anàlisi dels missatges electorals d’ICV durant vint-i-cinc anys no només serveix per obtenir un coneixement profund d’aquests missatges i de les estratègies persuasives que operen a través seu, sinó que a més, i fonamentalment, busca presentar un model metodològic per a l’anàlisi dels missatges electorals en general.

Les campanyes electorals són períodes en què les formacions polítiques que presenten candidatures desenvolupen una gran activitat comunicativa, l’objectiu fonamental de la qual és influir en les decisions de vot dels ciutadans de manera que els resultats electorals siguin com més favorables millor als seus interessos polítics. Dins de la comunicació que les formacions polítiques posen en joc en els períodes de campanya electoral, hi ha alguns tipus de gèneres que són explícitament persuasius; és a dir, que són produïts i presentats a partir de patrons que permeten que siguin recognoscibles socialment de manera explícita com a peces comunicatives destinades a persuadir els ciutadans i a influir en la seva opció de vot. Els espots electorals i els cartells electorals són gèneres fonamentals de la comunicació persuasiva política. Els espots electorals són peces de publicitat política que utilitzen els recursos propis dels llenguatges audiovisuals i que poden ser emeses a través de diferents mitjans i plataformes audiovisuals, especialment la televisió, així com als diferents tipus de webs a internet. Els cartells electorals ja tenen una tradició molt llarga en la comunicació política i són missatges visuals en què s’articulen elements gràfics i lingüístics.

Els espots electorals i els cartells electorals són gèneres específics de la comunicació electoral i de la publicitat política que tenen una presència notable als mitjans i als suports urbans, i també una gran rellevància en el conjunt de les estratègies comunicatives de les formacions polítiques durant les campanyes electorals.

D’altra banda, els espots electorals i els cartells electorals són missatges generats des de la instància de les formacions polítiques mateixes i estan totalment dins de la seva àrea de control, sense intervenció d’altres agents comunicatius que puguin intervenir en la seva configuració al marge de la voluntat dels responsables de la formació política mateixa. Això significa que, en els espots electorals i en els cartells electorals, els partits i les coalicions hi desenvolupen els discursos sense distorsions i que, per tant, s’hi poden reconèixer, de manera nítida, els discursos elaborats per les formacions polítiques, allò que volen transmetre per aconseguir el suport dels electors. En aquest sentit, els espots i els cartells electorals són un material privilegiat per a l’anàlisi de les estratègies de continguts que les formacions polítiques posen en marxa a les campanyes electorals.

L’anàlisi dels espots i dels cartells electorals que es realitza en aquest text es fonamenta en algunes premisses teòriques fonamentals.

La primera premissa és que els discursos electorals posseeixen una estructura narrativa subjacent que en vertebra la coherència i la funció persuasiva.

L’objectiu últim dels discursos electorals és aconseguir que sectors de ciutadans més genèrics o més específics votin determinades candidatures i no les contrincants. Per tant, els missatges electorals pretenen influir en certa manera sobre el comportament dels ciutadans davant de les urnes. Quan els ciutadans dipositen un vot en una urna estan realitzant un acte que, per tal que no sigui viscut com un absurd, ha de tenir, per a aquests ciutadans, algun sentit. Aquest sentit pot ser més nítid o més difús, més o menys conscient o inconscient, explícit o implícit. El sentit d’un acte que realitza un subjecte depèn, per a aquest subjecte, de les construccions mentals, cognitives i emocionals que hagi elaborat al voltant d’aquest acte. Un comportament concret té sentit per al subjecte que el realitza i per a la resta de subjectes que l’observen en funció de la narració que aquests subjectes hagin elaborat com a constructe mental en què emmarquen aquest acte. Tot acte, com votar una candidatura, només té sentit per al subjecte que l’executa si aquest acte forma part, per a ell, d’una història, ja que fa avançar en una direcció determinada una successió d’esdeveniments en què s’involucra com a actor; una successió d’esdeveniments que es fonamenten en alguna situació negativa que ha de transformar o en alguna situació positiva que ha de preservar, en què es realitzen accions per aconseguir objectius concrets, actuen diferents personatges, cadascun amb algun rol, respon a diferents motivacions, estableix determinades relacions amb la resta, etc. En definitiva, l’acte de votar una candidatura i no les candidatures contrincants té sentit per al ciutadà que l’executa perquè aquest ciutadà insereix mentalment aquest acte en un relat.

Per tot això, es pot concloure que la funció fonamental i central dels diferents tipus de missatges electorals d’una formació política és construir, per als ciutadans, algun tipus de narració que doni sentit a l’emissió del vot a favor d’aquesta formació. Així mateix, una formació política també pot construir diferents tipus de relats per a diferents tipus de públics electors, de manera que distribueix diferents narracions o diferents versions d’una mateixa narració per a cada tipus de públic.

De fet, quan un ciutadà tria una oferta electoral a través del vot, el que fa és escollir una narració que dóna sentit al seu acte de dipositar el vot.

Els relats polítics electorals no només expliquen una història que ha succeït en el passat, sinó que, fonamentalment, exposen aquella narració que es farà efectiva en el futur si es donen les condicions específiques, com ara que la candidatura obtingui, gràcies al vot dels ciutadans, una quota suficient de poder polític. D’altra banda, els relats polítics electorals presenten una gran varietat de configuracions narratives. Alguns es poden centrar en la figura del líder i n’expliquen la història i el compromís per resoldre, gràcies a les seves competències i virtuts, determinats problemes de determinats sectors socials o del conjunt d’un país; d’altres posen l’accent en el protagonisme dels ciutadans, que, ajudats pel partit polític, resolen les seves carències o assoleixen altes cotes de benestar, de poder, de llibertat, etc.; altres relats polítics construeixen històries segons les quals la formació política és l’única que podrà salvar els ciutadans o el país d’algun perill imminent, com ara crisis econòmiques, conflictes socials, victòria d’alguna força política detestada i temuda, etc. En definitiva, els relats electorals poden ser de tipus molt diferents i posseir diferents configuracions narratives, poden posar en joc conjunts diversos de personatges als quals s’atribueixen motivacions, facultats, objectius, creences, emocions i accions passades, presents o futures, interrelacions, escenaris espaciotemporals d’actuació, etc. En definitiva, cada formació política, quan defineix els continguts dels seus missatges electorals, dissenya un univers narratiu que es proposa com una història o una articulació d’històries amb una lògica narrativa que condueix el vot del ciutadà cap a aquesta formació política i dota de sentit ple i rellevant aquest vot.

Per tot plegat, es pot establir que els diferents missatges electorals generats per cada candidatura contribueixen a formar un relat general que esdevé l’eix fonamental del discurs que la candidatura transmet als ciutadans.

El caràcter narratiu dels missatges electorals no resulta evident, ja que la narració és una estructura subjacent en aquests missatges que no es presenta de manera òbvia en la seva superfície. Habitualment els missatges electorals no presenten una forma narrativa directament identificable, no s’exposen com una successió lineal d’esdeveniments articulats, del passat cap al futur, a partir de la lògica del relat i amb les fases bàsiques: una situació problemàtica inicial, un desenvolupament d’accions i un desenllaç final. Els missatges electorals es presenten com a discursos en què es combinen de manera complexa explicacions i descripcions, trops i figures retòriques, argumentacions, fins i tot algun petit relat exemplificador, etc. Això no obstant, per sota de totes aquestes operacions discursives corre l’eix d’una estructura narrativa que explica una història en què els ciutadans es poden involucrar atorgant el seu vot a la formació política.

Però com que l’estructura narrativa dels missatges electorals no sol estar directament manifestada a la superfície d’aquests missatges, és necessari un treball d’anàlisi per fer-la emergir d’una manera clarament recognoscible. Per això, a les anàlisis dels espots i dels cartells s’utilitzaran categories teòriques i metodologies pròpies de l’estudi de les estructures narratives.

Una altra premissa fonamental en què es basa aquest treball és que la significació en els missatges, i evidentment també en els missatges electorals, es distribueix en els diferents nivells de configuració i en els components dels diferents llenguatges en què s’articulen aquests missatges.

Per això, per analitzar el significat general dels espots i dels cartells electorals és necessari analitzar els significats que es transmeten a través dels textos lingüístics, dels tons de veu dels personatges-locutors, dels components figuratius i plàstics de les imatges, de les formes de muntatge de les seqüències, dels fragments musicals que acompanyen habitualment les imatges i les locucions, etc.

Els missatges són maquinàries complexes que produeixen significació. Aquestes maquinàries estan formades per nombroses peces i incomptables engranatges i connexions; per això, en l’anàlisi dels missatges, resulta imprescindible tenir en compte tots els components i nivells que es relacionen i que contribueixen a generar significats.

En definitiva, els missatges electorals constitueixen peces comunicatives de gran rellevància política i social, en què es posen en joc recursos expressius per desenvolupar diferents tipus d’estratègies persuasives. L’estudi dels espots i dels cartells electorals d’una formació política concreta generats i utilitzats al llarg d’un període extens de temps permet mostrar la posada en pràctica de mètodes d’anàlisi operatius per revelar les claus del funcionament comunicatiu dels gèneres persuasius de caràcter polític.

1.2. Introducció metodològica

1.2.1. El registre lingüístic

Per analitzar els registres lingüístics dels espots i els cartells de les campanyes d’Iniciativa per Catalunya (IC), es pren com a referència la configuració de narracions. En els discursos electorals es relaten, de manera més explícita i nítida o més implícita i difusa, històries en les quals se succeeixen situacions i esdeveniments que presumptament han passat, que passen o que passaran. Els discursos de cada campanya impliquen desenvolupar una narració que s’exposa, com a proposta, al públic destinatari.

Els discursos persuasius electorals es vertebren, en el nivell profund, com a narracions a causa del valor funcional que tenen aquestes com a operacions discursives que inciten a l’acció. Els discursos electorals tenen com a objectiu que el destinatari dugui a terme una acció concreta: que voti una candidatura i que no voti altres candidatures que concorren a les mateixes eleccions. Perquè un subjecte dugui a terme una acció, s’ha de proposar un sentit per a aquesta acció, un sentit que li resulti positiu. El sentit d’una acció, com ara votar, només es defineix a partir d’inscriure aquesta acció en una narració concreta. Una mateixa acció que s’insereix en el marc de narracions diferents adquireix sentits també diversos; per això, perquè un ciutadà voti una candidatura i no una altra, cal dotar aquest vot d’un sentit que motivi el ciutadà a actuar en la direcció que es pretén que actuï.

Qualsevol narració posseeix dos nivells: el nivell de l’enunciat i el nivell de l’enunciació. En el nivell de l’enunciat se situa la història que s’explica; en el nivell de l’enunciació se situen els subjectes que entren en relació comunicativa, la persona que explica la història i la persona a qui s’explica la història.

En el nivell de l’enunciat de les narracions que vertebren els discursos electorals apareixen personatges com ara partits polítics, líders, el ciutadà elector, sectors socials i econòmics, governs, nacions, etc. A aquests personatges, en les narracions, se’ls atorguen característiques de diverses menes, característiques de personalitat i caràcter, emocionals, cognitives, socials, polítiques, etc. També se’ls adjudiquen intencions, motivacions, responsabilitats, objectius, actuacions, èxits i fracassos. Aquests personatges que s’inscriuen en la narració apareixen desenvolupant la seva existència i les seves activitats en un espai i en un temps específics.

D’altra banda, en les narracions electorals, s’adjudiquen rols narratius als diferents personatges que hi apareixen. Els rols narratius deriven de les funcions estructurals que cada personatge compleix dins de la configuració narrativa. Així, per exemple, la formació política que presenta la candidatura mitjançant el discurs pot aparèixer com a heroi-protagonista de la narració; com a ajudant del personatge que apareix com a heroi; com a incitador amb la funció de motivar el personatge presentat com a protagonista perquè assumeixi una missió i l’executi, etc. De la mateixa manera, a altres personatges, segons la narració, se’ls assignen també diferents rols narratius.

L’anàlisi dels registres lingüístics dels espots i dels cartells té per funció identificar quina és la narració que, en cada campanya, es posa en joc, quins són els personatges que hi apareixen, quines característiques tenen, quines accions duen a terme, quines relacions estableixen i quins rols narratius se’ls adjudiquen.

Per analitzar els rols narratius que s’adjudiquen als diferents personatges, s’ha agafat com a base el model actancial de la semiòtica narrativa, que defineix que en qualsevol narració apareixen els rols següents:

—Destinador de contracte. Aquest rol correspon al personatge que encarrega a un altre una missió per aconseguir uns objectius determinats. Per tant, té el paper de motivar un altre personatge perquè es converteixi en heroi de la història i actuï en conseqüència.

—Subjecte d’acció. Aquest rol correspon al personatge que assumeix una missió i desenvolupa accions orientades a aconseguir algun objectiu. Per referir-se a aquest rol, en l’anàlisi també s’utilitza el terme heroi.

—Subjecte d’estat. Aquest rol correspon al personatge en benefici del qual es desenvolupa o s’ha de desenvolupar la missió, de manera que es pressuposa que la situació d’aquest personatge canvia gràcies al desenvolupament de la missió, i passa d’un estat negatiu a un altre de positiu o d’un de positiu a un altre d’encara més positiu. En l’anàlisi, aquest rol també es denomina beneficiari.