Buch lesen: "Mosaic"

MOSAIC

- 1 -

Gràcies només a un lleuger desplaçament lateral del cor podem distingir unes nocions relatives tan importants com les de dreta i esquerra. Sortosament la Natura, que estima la simetria, va cometre un error o es va permetre un capritx.

- 2 -

Sense prejudicis no es poden fer judicis.

- 3 -

Un home polit, discret i cortès, en morir, hauria de poder fer que el seu cadàver es volatilitzés, que s’esvaís en les aures impalpables, i no deixar als altres unes despulles infectes, fètides i macabres.

- 4 -

Et vous vous appelez néo-cons? Bon! Si c’est vous-mêmes qui le dites...

- 5 -

Fídias, Policlet, Praxíteles i els altres, en representar els déus com homes i els homes com déus, han incitat els pobres mortals a imitar les seves estàtues. Una font de desvaris i de frustracions.

- 6 -

La força de la raó? La raó és petita, fràgil i feble. Ho reconeix ella mateixa.

- 7 -

En el fons, tothom està convençut que els altres són horribles.

- 8 -

Sentit al meu poble: «Han passat dos hòmens i un castellà».

- 9 -

Quins temps tan feliços, quan un home savi podia abraçar totes les ciències. Ara el savi més competent és el que domina una porció cada vegada més petita d’una branca especial d’una ciència particular.

- 10 -

A certa altura de la vida, quan un s’adona de la pròpia ignorància, quan veu que, per molt que s’esforci, a penes arribarà a saber res de debò, per què continuar afanyant-se per aprendre? Per costum?, per vici?, per curiositat? Però l’alternativa, l’acceptació de la ignorància irremissible, fóra més desesperada.

- 11 -

Enyorava tan desconsoladament la cabellera perduda que volia proclamar-ho al món sencer: es va posar un postís.

- 12 -

En el mirall, hi busquem un còmplice, i tot sovint hi trobem un traïdor.

- 13 -

La ciència: un rodal de certesa i un camp vast de suposicions.

- 14 -

La fama present és afalagadora, però també efímera i oportunista. La fama futura és un miratge: ni està garantida ni se’n podrà fruir. L’única fama satisfactòria fóra la pretèrita: haver estat mencionat profèticament, per exemple, en la Divina comèdia, ni que fos a l’infern. Això sí que fóra un bon motiu d’orgull. Llàstima que sigui impossible.

- 15 -

La humilitat tot sovint és el posat que adopta el ressentiment per a revenjar-se de la fama merescuda dels altres.

- 16 -

Almenys des de la invenció de l’alfabet, i sens dubte des de moltíssims segles abans, es diu que la raça humana degenera: les quatre edats, el bon temps passat, la corrupció del present, la pèrdua de valors... No ho lamenten només els carques de totes les èpoques, sinó fins i tot molts «progressistes» actuals. A mi, al contrari, això m’omple de noble orgull: penso que gairebé podré ser un model de virtuts per als homes que seran d’aquí a cent o mil anys.

- 17 -

Qui proclama que es retira del món espera secretament que algú el traurà a la llum i el farà brillar encara més.

- 18 -

Triomfeu brillantment, coroneu-vos amb els llorers de la dialèctica: forgeu-vos un enemic idiota i inerme, i després ataqueu-lo sense pietat.

- 19 -

Encara sort que les tres quartes parts de la literatura i de la ciència gregues es van perdre. Què haurien imaginat, pensat i creat, si no, les generacions posteriors?

- 20 -

L’home enyora l’edat d’or. Viure sense mals, sense dolor, sense vellesa ni mort veritable, sense treball ni esforç, consumint els productes espontanis de la terra, en un temps estàtic, sense alts ni baixos, sense atzars, en una beatitud inconscient... Tot molt tranquil i potser feliç, però també tan ensopit!

- 21 -

Carpe diem! –«Carpe diem»? Com si fos tan fàcil!

- 22 -

Guarda un bell i tendre record dels antics amics: no els tornis a veure més.

- 23 -

«Justícia poètica»: càndida revenja il·lusòria de literats.

- 24 -

Compte amb els misteris: poden ser meres banalitats velades per la ignorància o per l’astúcia o per l’art.

- 25 -

Els personatges d’òpera italiana són conscients que són personatges d’òpera, i s’hi complauen.

- 26 -

Qui naufraga en alta mar no cal que s’esforci a nadar.

- 27 -

El nostre segle, que ha causat i patit tantes massacres i mortaldats, mira com un tabú el suïcidi, que sovint és una manera raonable i discreta d’abandonar el món, i l’eutanàsia, que sovint és un dolorós acte de pietat.

- 28 -

No és que les solucions aportades pels utopistes siguin del tot errònies i inaplicables: més aviat solen ser parcials i contradictòries. La manta que abriga els muscles i deixa destapats els peus.

- 29 -

Sense l’aparició intermitent d’utopies, la història es detindria, la humanitat entraria en un estat d’estagnació. Les utopies, si s’acomplissin plenament, violentarien la natura humana i convertirien els pobles en casernes o en manicomis; si es posen a prova parcialment en realitzacions concretes, s’accepten a la llarga a costa de perdre els cantells més durs. Ara bé, perquè tinguin èxit, ni que sigui petit, hi ha d’haver qui se les cregui del tot i vulgui imposar-les, amb la paraula o amb l’espasa.

- 30 -

Temps era temps, s’especulava sobre la societat que el triomf del socialisme instauraria: resolta la lluita de classes, s’arribaria a l’última síntesi, al comunisme, a un final de la història: comunitat de béns, igualtat fraternal, pau universal, abundància de recursos, poca feina i repartida, molt d’oci dedicat al cultiu de la ment i de la sensibilitat... De la sang vessada pel proletariat germinaria una nova edat d’or. Els teòrics i militants càndids que imaginaven aquesta societat feliç no eren els dimonis amb banyes i cua que la propaganda del bloc capitalista pintava: uns angelets, eren, amb ales i aurèola!

- 31 -

No escolteu l’eunuc que predica castedat ni el desmenjat que prescriu abstinència. Sigueu indulgents amb els vostres innocents excessos.

- 32 -

Si tothom diu que ho entén a la primera, o hi ha un equívoc o és una bajanada.

- 33 -

L’edat va estretint les expectatives de vida. En la infantesa, gairebé tot sembla indefinidament possible. Els cops exteriors fan plegar les ales d’una joventut il·lusa i confiada. L’edat adulta dóna un terreny més segur, però també més limitat; madurar és aprendre a conformar-se i a renunciar: ja no es serà ric o famós o influent. En l’extrema vellesa, es pot aspirar a poc més que conservar els records, evitar les punxades del reuma i tenir a taula una sopeta calenta.

- 34 -

Alguns es pensen haver trobat l’entrellat d’allò que equívocament anomenem amor, aquella follia divina o neguit carnal que inspiren o l’Afrodita celestial o la vulgar. Tot és química, diuen. Es trasllada, doncs, el misteri a la ciència.

- 35 -

Mireu aquestes criatures famolenques. El blanc dels ulls lluu com un parell de fars; un eixam de mosques voleteja de les orelles a la boca resseca, de les crostes a les mucositats viscoses; al pit descarnat es compten totes les costelles sota la pell fosca; un ventre inflat com un bot amb un melic prominent; les extremitats, com branquillons secs; unes mans que volen arrapar-se al pit eixut i flàccid d’un mare envellida prematurament. Si no hi sabem dir o fer res de profit, almenys callem avergonyits.

- 36 -

Els patiments soferts per mantenir les pròpies idees poden tenir molt de mèrit, però no donen per ells sols la raó.

- 37 -

Som perquè recordem; però, com que la memòria és tan fluixa i interessadament selectiva, estem fets a gargots.

- 38 -

Els sistemes filosòfics del passat, malmesos pel temps, semblen edificis en ruïnes. Els filòsofs nous n’aprofiten les desferres creient que alçaran un edifici perenne: durarà potser menys. Filosofar és reciclar.

- 39 -

Les utopies, retrats en negatiu de la societat concreta en què neixen, aspiren a la superació de la història, pretenen assolir un estadi definitiu, immòbil. Com que projecten el millor dels mons, fóra boig canviar-lo per un altre, que per definició seria pitjor.

- 40 -

Hi ha pocs senyals que indiquin que l’home hagi superat definitivament l’agressivitat animal: el refrenament de la resposta brutal, la comprensió de les raons de l’altre, un cert sentiment de germanor són proves dubtoses i precàries que no exclouen, en el moment menys pensat, un salt enrere.

- 41 -

La insídia del pensament únic no és tant que sigui únic: és que és la negació del pensament.

- 42 -

En els èxits propis, un hauria d’esperar dels altres, a tot estirar, la mateixa escassa, distreta atenció que un dedica als èxits dels altres.

- 43 -

«Una condició capital per a tot goig és limitar-se». Ho diu Kierkegaard parlant de l’amor. Admetem-ho, si ens referim a un goig moderat, a una passió tèbia, governada per la raó: la consciència enriqueix i ennobleix el plaer. Però l’autèntica passió, amb goig o turment, no vol barreres: consisteix justament en la supressió dels límits de la raó. El subjecte, com posseït per una divinitat, és torbat, trastornat, sofreix un rapte, una alienació, l’èxtasi. Ho deia el nostre March: «Qui tébeu és, d’Amor és enemic».

- 44 -

Ben mirat, el contrari de la passió no és la raó, sinó la insensibilitat, la inapetència.

- 45 -

Aquests trastos electrònics no tenen terme mitjà: o són més llestos que tu o són rematadament idiotes.

- 46 -

A. –I com és que deixes la docència? Encara no tens l’edat de jubilar-te.

B. –Ja fa molts anys que ensenyo...

A. –I ara què faràs?

B. –Ara vull aprendre.

- 47 -

L’hàbil Pigmalió es va fabricar al seu grat una noia bella, enginyosa i gentil; va viure feliç amb ella, diuen. Després alguns el van voler imitar, i el món s’ha poblat de monstres.

- 48 -

L’home deu la seva manutenció al pa. En agraïment, agafa un ganivet i l’apunyala.

- 49 -

Senyals d’intimitat: primer, les frases; després, les paraules; després, les el·lipsis; per fi, el silenci.

- 50 -

La Història gira els fulls del seu llibre amb puny de ferro.

- 51 -

No qualsevol pot exercir la professió d’ociós: hi cal un ardu entrenament.

- 52 -

Dos factors han inculcat al llarg dels segles en el proletariat la moral del treball: la necessitat i l’explotació.

- 53 -

Hi ha gent que, en fer un balanç de la seva vida, pensen amargament que l’han perduda. Són uns optimistes: creuen que la vida es pot guanyar.

- 54 -

No sabem qui va construir el temple d’Àrtemis a Efes, però sí que sabem qui el va destruir. Aquest va voler guanyar fama eterna, ni que fos al preu d’un sacrilegi. Els seus conciutadans va pretendre impedir-ho amagant el seu nom i condemnant-lo a l’oblit; però sempre hi haurà algun erudit maliciós que satisfarà la curiositat morbosa de la gent. Al capdavall, Heròstrat se’n va sortir amb la seva. El seu nom s’ha de retenir: encarna una lliçó de psicologia, un exemple eloqüent de neciesa, de la seva i de la general, que arriba fins als ridículs herois del Guinness.

- 55 -

En els debats aferrissats, en els enfrontaments viscerals, quan les parts disfressen d’arguments la malícia per imposar-se i esclafar el contrari, l’única actitud honesta fóra el silenci. Però, perquè el silenci sigui eloqüent, s’ha de fer sentir; si no, es deixa lliure el camp als bel·ligerants. L’home honest, doncs, ha d’acceptar que la seva paraula sigui arrossegada pel corrent de la confusió; ha de parlar sense esperança. L’home honest ha d’assumir el destí de Cassandra.

- 56 -

L’egotista, que només parla d’ell mateix, que no para de donar voltes enutjosament a les seves dèries, no vol la vostra opinió, ni tan sols la vostra atenció: ja té prou escoltant-se ell mateix. Si és inevitable, si la cortesia us exigeix seguir-li la veta, tingueu una mica de paciència: renuncieu a la conversa, murmureu de tant en tant algun monosíl·lab, penseu en qualsevol cosa; mireu d’oblidar el borinot molest que us ronda: ell ni se n’adonarà.

- 57 -

Els humanistes, els il·lustrats i els lliurepensadors van sostenir una llarga, arriscada i dolorosa lluita per a arrencar al fanatisme una mica de llibertat de paraula i de tolerància. Ara els obscurantistes esgrimeixen la tolerància i la llibertat de paraula per a imposar el seu fanatisme.

- 58 -

Hi ha professionals o especialistes de qualsevol branca de les ciències que, quan surten de l’estret reducte del seu camp, com obtusos analfabets, dimiteixen de la racionalitat: es tornen integristes religiosos, crèduls seguidors de l’ocultisme, devots fervents d’algun misticisme oriental mal digerit... Poca scientia, nul·la sapientia.

- 59 -

Lamentem la sort esquiva, les oportunitats que ens han passat de llarg i que sens dubte ens haurien omplert de felicitat. No ens adonem que el bé que tenim també és, en molt gran mesura, fill de l’atzar.

- 60 -

Ni l’home més miserable no voldria canviar-se del tot pel més afortunat. Voldria, això sí, canviar la seva situació, algunes qualitats, algunes experiències: modificacions parcials, en suma. Però no renunciaria mai a la pròpia consciència, sense la qual no podria apreciar el canvi, el guany que imagina. Tornar-se un altre fóra morir.

- 61 -

La missió principal d’un mestre és estirar la cua de la primera cirera. Les altres, les ha d’estirar el deixeble sol.

- 62 -

No és una exageració: almenys hi ha mitja dotzena de pel·lícules franceses que no tracten l’original tema del triangle amorós.

- 63 -

La presumpta ineficàcia del govern dels filòsofs ha estat un pretext oportú per a instal·lar ases en el poder.

- 64 -

Compte amb la història mestra de la vida! L’apel·lació als fets, a les doctrines i als costums del passat ha estat sovint motiu no solament de repetir els errors antics, imaginant esquivar-los hàbilment, sinó també d’ultrapassar-los.

- 65 -

Lament d’erudit: «Després d’un penós treball d’uns quants dies, consultant obres de difícil accés, sospesant les dades i interpretant-les acuradament, crec haver aclarit un punt abstrús en una nota de set línies. Si l’editor és tan benèvol que no me la suprimeix, el crític la llegirà arrufant les celles i el lector corrent passarà pàgina sense ni mirar-la.»

- 66 -

Només l’escèptic pot fer un judici imparcial. Però l’escèptic radical no jutja: se’n fot.

- 67 -

A. –Posa’t al meu lloc.

B. –Bé ho voldria, però amb prou feines sé posar-me al meu!

- 68 -

Quan he acabat la conferència, m’han aplaudit: admiraven la meva ciència. He estat de sort: si arriben a sospitar les meves ignoràncies, m’haurien apedregat.

- 69 -

Necessitem els mites: la banalitat dels fets quotidians seria insuportable si no la dissimuléssim amb un vel daurat.

- 70 -

S’ha fet molt vell. Ja no és un home: és una biografia.

- 71 -

Cal dir sí o no només en les poques qüestions clares i decisives. En la resta convé recórrer l’ample camp del matís, de la reserva i de l’abstenció.

- 72 -

La cultura no ha fet mai bo un home dolent, però ha fet sempre millor un home bo.

- 73 -

L’integrisme és una intoxicació de puresa.

- 74 -

Aspireu al miracle de la pau i de la concòrdia universals? Desmesurats! No és prou miracle que en certs rodals del món no ens massacrem i no ens devorem cada dia?

- 75 -

No us lamenteu si només s’acompleix una part de la utopia que havíeu forjat. Si s’acomplís tota, ja us podríeu posar a tremolar.

- 76 -

No us deixeu impressionar per l’aspecte imponent que fan el papa i el rei en les cerimònies solemnes. Imagineu la pinta que, despullats de tots els ornaments augustos, farien en calçotets; i, si podeu, aguanteu-vos el riure.

- 77 -

Estudia amb atenció els arguments de l’adversari: així els podràs rebatre millor. Compte, però! Potser et convencen.

- 78 -

Un miratge comú dels humanistes i de les il·lustrats és creure que la generalitat de la gent acceptarà sense dubtar-ho el model d’home que proposen, que tothom voldrà ser un sapiens o un philosophe i que, remoguts els obstacles obscurantistes, amb l’educació adequada, s’aconseguirà.

- 79 -

El calçador: forçar un moment el peu i la sabata perquè s’ajustin. Vet ací una bona metàfora de l’educació. Sempre que la sabata no sigui gaire estreta.

- 80 -

L’APÒSTOL. –«Infelix ego homo, quis me liberabit de corpore mortis huius?»

L’HEDONISTA. –... i me’n donarà un altre, si pot ser, de sa, bell i perennement jove?

- 81 -

L’esperit humà només es sent segur quan es troba arrelat en un rodal concret, quan sap que a un estímul de l’exterior podrà donar la mateixa resposta o viceversa. Per això es prefereix sovint la rutina i les innombrables servituds. Al contrari, l’esperit dubta i s’inquieta quan sura en un medi desconegut, fluid i inestable, quan no pot preveure estímuls i respostes. La llibertat es fa pagar un costós tribut de neguit.

- 82 -

I pensar que la depressió que em paralitza i l’eufòria que m’exalta es deuen a una manca o a un excés de ferro o de sals o de vitamines o què sé jo de què! Quantes afliccions i quants deliris no ha produït una dieta desequilibrada!

- 83 -

No t’estranyi que el teu gos no t’agraeixi el llaç de seda que li nues al coll. El que ell et demana és un tros de carn.

- 84 -

Les ortodòxies toleren de bon o mal grat les faltes greus en la conducta, però fulminen sense contemplacions les heretgies.

- 85 -

Cal haver viscut gairebé tota una vida per a arribar a pensar que valia més no haver nascut.

- 86 -

Segons els biòlegs, els individus som tots iguals gairebé del tot –un 99% pel cap baix. D’ací, alguns ingenus en volen treure una conseqüència optimista sobre la igualtat humana. Però el fet és que aquest 99% no compta gaire en els nostres càlculs: l’ignorem o el donem per suposat. El que importa és l’1%, que és el que fa que siguem alts o baixos, bells com amorets o lletjos com espantalls, flegmàtics o colèrics, intel·ligents o estúpids i tota la resta. La noble aspiració a la igualtat ha de partir d’aquesta petita desigualtat fatal, ineluctable.

- 87 -

Els homes insatisfets de temperament no solen ser infeliços per haver errat en les seves eleccions, sinó perquè, sigui quina sigui l’opció que prenguin, sempre creuen que hauria estat millor una altra.

- 88 -

Hi ha un dolor que porta mesclada una certa dolçor: qui el sent troba alleujament en la seva pena. No és del tot fals, però invita a la pròpia compassió i a la morbositat, a la complaença en la desgràcia. L’autèntic dolor és tot fel. És com una llosa que hom no es pot llevar de damunt o com un òrgan cancerós que hom no es pot arrencar. El dolor de debò és la desesperació.

- 89 -

El «políticament correcte», aquesta etiqueta que, des de fa uns anys, s’està imposant com a argument inapel·lable, és tan barroer des del punt de vista lingüístic com des del conceptual. Com a expressió, tradueix malament el que els preceptistes del barroc francès anomenaven bienséant (‘decorós’, ‘respectuós’, ‘decent’). Com a principi, a penes arriba a un nominalisme inconsistent que, amb bona intenció o per pura formalitat, pretén dissimular o conjurar les diferències socials amb una fina capa de vernís.

- 90 -

En l’estat miserable de crítica en què ens trobem, molts només estan a l’aguait de les paraules literals de l’adversari, tant se val que siguin encertades o errònies, brillants o trivials, per tal de tergiversar-les descaradament. No importa que es rebaixi fins a terra el nivell de l’argumentació i que s’indueixi el públic al fanatisme. El que compta és esclafar el contrari, amb grans escarafalls i esquinçament de vestidures. El debat ha estat substituït per un primari i trampós foment de l’escàndol.

- 91 -

El reconeixement de la raó i del mèrit de l’adversari és molt més que una generositat cavalleresca i un tribut a la veritat: és una honorable mostra d’intel·ligència i una eficaç contribució a l’harmonia.

- 92 -

Indignar-se és prendre per extrem i insuperable un motiu més enllà del qual ja no es pot admetre cap altre raonament. «Prou: s’ha acabat!»

- 93 -

Molts homes, quan es fan vells, es tornen intransigents. Perquè el temps els ha refermat en les seves conviccions o més aviat per por a l’inconegut? Molts altres es tornen tolerants. Perquè l’experiència els ha ensenyat a apreciar les coses importants de debò o més aviat per indiferència?

- 94 -

Cereals: la llavor és el fruit, i el fruit, la llavor. Quina meravella! Gràcies, mare Ceres!

- 95 -

En l’ancià, l’infant hi veu un ésser d’una altra espècie; el jove, un organisme espatllat; l’home madur, una premonició del seu retrat futur.

- 96 -

L’Hipocondríac. –No em fa mal res. Uuui, mal senyal!

- 97 -

«El món va malament. La gent no s’entén: discuteixen, es barallen, es massacren. Si em deixaven a mi, ho arreglava tot en dos dies.»

- 98 -

El misantrop, com que no espera res de bo dels seus congèneres, quan se li fa un favor, sol ser molt agraït.

- 99 -

La Natura no és tan cruel com diuen. Si ho fos, cada vegada que ens envia una grossa desgràcia (una malaltia greu, un accident, la ruïna...), l’acompanyaria amb una gran riallada sarcàstica.

- 100 -

Les creences més arrelades i enganyoses són aquelles que no sabem que mantenim.

- 101 -

Passa veloç una ambulància fent sonar una sirena estrident i sincopada. Darrere la porta, a la llitera, potser algú, si li ho permeten el dolor i l’esverament, veu la ganyota sinistra de la mort.

- 102 -

L’home és un animal massa complex perquè pugui comprendre’l l’home.

- 103 -

El que vol el lector ingenu, consumidor ocasional de literatura, és ser enlluernat: vol aventures estrafolàries darrere de les quals hi hagi un misteri ben amagat, revelat a la fi per una presumpta ciència arcana. El lector ingenu o creu haver entrat en un cercle esotèric o, al contrari, sent una frustració que no gosa confessar; en l’un cas i en l’altre, vol tornar-ho a provar, amb el mateix resultat previsible. L’editor agressiu i l’escriptor espavilat es complauen d’haver trobat el filó, omplen les arques i ja es disposen a superar-se amb una nova audàcia lucrativa.

- 104 -

L’ametlla amarga sempre és l’última.

- 105 -

Admiro molt els gestors públics. Tan aviat presideixen un banc com un patronat universitari, un museu d’art, una societat científica, una obra benèfica, un club esportiu, una cambra de comerç, un ministeri. Saben de tot. I, a les qualitats intellectuals, n’hi uneixen altres de pràctiques: tenen do de gents, coneixen tothom que compta, dominen l’art de comunicar-se; i sobretot saben manar. Individus tan conspicus, és clar, no abunden; per això veiem com, per força, s’han d’intercanviar els càrrecs o acaparar-los a contracor o deixar-los en herència, sempre en ares del bé comú. Damunt, forçats en la seva modèstia, han de rebre medalles, distincions i homenatges. Admiro molt els gestors públics, però de lluny; sospito que, si m’hi acostés, comprovaria amb horror en mans de qui estem.

- 106 -

LA PARCA. –Bona nit!

EL FILÒSOF. –Hola! Què vols?

LA PARCA. –Que què vull? Ja pots anar plegant.

EL FILÒSOF. –Ara no puc atendre’t: tinc feina.

LA PARCA. –No hi ha temps. Anem.

EL FILÒSOF. –Però jo he de completar aquesta obra que tinc entre mans. He trobat una teoria que farà un gran bé a la humanitat.

LA PARCA. –Se t’ha acabat el fil.

EL FILÒSOF. –Deixa’m, sisplau, una setmana o només uns dies; o ni que sigui un parell d’hores, que almenys en faci un res-... (Clac! Cop de tisora)

- 107 -

Preceptiva per al director d’escena genial

1. Tingues en compte que ni l’autor més excels no és capaç d’apreciar el valor i l’abast de la seva obra.

2. No facis gens de cas als erudits, per molts anys que s’hagin cremat les celles estudiant. Tots són miops: la lletra els mata l’esperit.

3. Fins i tot les obres més insignes són insatisfactòries: pequen de confuses, de velles, de simplistes, de convencionals; en definitiva, són insuportables.

4. El públic és un ramat d’ases ensopits: per ell sol, no entén res, no percep els estímuls emotius. Tot se li ha de donar mastegat. Cal que el sorprenguis a cada moment.

5. Quan et vingui qualsevol pensada, deixa’t portar: segur que és genial.

6. No permetis que una obra mediocre (totes) t’espatlli la teva idea. Sort que tu n’arregles els nyaps i li dónes el seu sentit nou i ple.

7. Introdueix sempre algun canvi substancial: mata el protagonista si havia de sobreviure, posa un final feliç a una tragèdia, canvia els parentius, altera l’ordre de les escenes, talla i afegeix el que et convingui.