Menorca responsable

MENORCA responsable

Disseny: Paloma Valverde

Cartografia: Gonzalo Pires, © Alhenamedia

Text: Marc Ripol, May Borraz y Alhenamedia

© Fotografies: Marc Ripol

Álvaro Ortiz (10), Associació de Cavalls de Raça Menorquina (29), Marta Ensesa (31), Turisme Maó (32), Hotel 971 (34, 43, 123), Hotel Rural Binigaus Vell (35), Hotel Rural Sant Joan de Binissaida (36), Ses Sucreres (39), Carles García Roca (48), Perry.G (100), Teatre Principal Maó (140)

Primera edició: juny de 2015

ISBN: 978-84-16395-98-9

© Alhenamedia

C/ Rabassa, 54

08024 Barcelona

T. 934 518 437

alhenamedia@alhenamedia.info

www.alhenamedia.info

Cap contingut d’aquest llibre podrà ser reproduït,ni totalment ni parcialment, sense l’autorització prèvia i per escrit de l’editor. Tots els drets reservats

Segueix-nos a:

Facebook: http://www.facebook.com/alhenamediaresponsable

Twitter: http://www.twitter.com/ALHResponsable

Els autors

Marc Ripol i May Borraz

May Borraz i Marc Ripol són periodistes especialitzats en viatges i en turisme. Quan no estan voltant per altres mons tenen el seu port base a Barcelona.

Han publicat, entre d’altres, els llibres De turista a viajero (2000), Dos cabalgan juntos (2003), Manual del viajero gafe (2004), Las rutas del exilio (Alhena Media, 2005) i les guies de la col·lecció Gente Viajera de Barcelona, Oporto, Yakarta i El Cairo. Col·laboren en diversos diaris i revistes, com El Periódico de Cataluña, La Vanguardia, Geo, Altaïr, Rutas del Mundo o Skipper.

Què trobaràs en aquesta guia

Alhenamedia Responsable no és una col·lecció més; és un concepte, una manera d’encarar el viatge que recorda els grans viatgers del segle XIX en la seva recerca de l’originalitat, de la diferència i, de vegades, de l’exotisme.

DESCOBREIX MENORCA

Descobreix Menorca és un primer apropament a aquesta bella illa. Són petites pinzellades sobre la seva gent, la seva estructura, la seva història... per conèixer-la a través del que s’ha escrit o filmat i, també, per identificar el millor moment per visitar-la i com recórrer-la.

IMPRESCINDIBLES

Imprescindibles recull tots aquells aspectes de l’illa que el viatger que hi arriba per primera vegada no hauria de perdre’s, els llocs pels quals et pregunten els amics a la tornada.

RECORRE MENORCA

Els monuments, museus i espais de l’illa són el reflex més clar del que va ser i del que serà. A través dels seus edificis es manifesten les seves riqueses, gustos i modes. El respecte pel patrimoni és el primer acte responsable de tota destinació que desitja romandre en el record de qui la visita.

GAUDEIX MENORCA

La gastronomia, les botigues, els cafès de Menorca... són alguns dels elements que fan única aquesta illa. Gaudir Menorca és deixar-se portar i barrejar-se entre la gent; en resum, endur-se Menorca en l’ànima.

INFO PRÀCTICA

Aspectes importants a tenir en compte abans i durant el viatge per treure-hi el major partit o evitar sobresalts: visites guiades, seguretat, oficines de turism...

Mapa digital amb geolocalització

Alhenamedia Responsable t’ofereix la possibilitat de descarregar el mapa digital de Menorca en el teu mòbil o tauleta, de manera que puguis realitzar el teu viatge sense por de perdre’t. Hauràs de baixar l’aplicació PDF Maps al teu dispositiu des de qualsevol d’aquestes dues adreces:

Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Avenza

iOS: http://itunes.apple.com/ca/app/avenza-pdf-maps/id388424049?mt=8#

Un cop instal·lada PDF Maps, podràs carregar-hi el mapa de Menorca dissenyat per Alhena des de l’adreça següent (el mateix mapa et servirà per a qualsevol sistema operatiu):

http://alhenamedia.info/?q=es/content/mapas-digitales

Funcionalitats

• Geolocalització: podràs navegar per l’illa sense perdre’t utilitzant el GPS del teu dispositiu i sense necessitat de connectar-te a Internet.

• Afegir informació al mapa i totes les imatges que desitgis, creant la teva pròpia guia de viatge.

• Calcular distàncies i compartir el teu mapa i el teu viatge amb els amics.

Si pots triar... tria responsable!

«Dóna-li a la terra la cura i respecte que es mereix; aprèn sobre el seu entorn i geografia; dedica temps a conèixer la seva gent i el seu art, la seva cultura, història i manera de viure. Mentre gaudeixes, coneixes i aprens en els teus viatges, recorda la importància de preservar aquests tresors per a aquells que puguin seguir els teus passos.» (Responsible Travel Handbook, 2006)

El turisme responsable agrupa diferents tipus de viatges amb un element comú: minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i maximitzar les seves contribucions positives a les comunitats locals. Viatjar responsablement no és sinònim de penúries, sacrificis, ecologisme o tercer món... El que es pretén és convertir cada viatge en alguna cosa única i autèntica alhora que es deixa una petjada positiva en la destinació.

Sota el paraigua de turisme responsable s’agrupen conceptes com turisme just, turisme sostenible, ecoturisme i turisme de sensacions.

El turisme responsable està orientat als viatgers que, a l’hora de triar, aposten pel que és autèntic i diferent, per enriquir-se i per la conservació del patrimoni cultural i natural.

El turisme responsable afecta tots els aspectes del viatge: cultura (gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (detenir-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).

El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.

Decàleg del viatger responsable

1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.

2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.

3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.

4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.

5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.

6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.

7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.

8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.

9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.

10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.

Camí de Cavalls a Es Grau.

Menorca responsable

A Menorca s’hi poden atribuir tots els tòpics que se solen dedicar a les illes del Mediterrani: platges d’aigües cristal·lines, emblanquinats pobles de pescadors amb porticons verds o blaus i bucòlics paisatges d’interior. Què és, llavors, el que hi confereix caràcter propi? No és terra de grans contrastos paisatgístics com la seva germana Mallorca, ni alberga les taboles i saraus de la veïna Eivissa. Igual que Formentera, però de major extensió, Menorca és una illa tranquil·la i de paisatge afable que val la pena recórrer amb calma, ja que alguns dels seus millors racons solament es poden trobar després de llargues passejades.

Menorca va tenir la sort d’escapar del boom turístic que va patir Espanya en la dècada dels anys seixanta del segle passat ja que, per la seva condició de punt més meridional del país, va ser declarada objectiu militar pel govern de Franco i es va impedir el desenvolupament urbanístic que tant va enlletgir la resta del litoral.

El 1993 l’illa va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, factor que ha contribuït al fet que la major part dels seus 220 quilòmetres de costa es conservin pràcticament verges. Malgrat això, l’afany lucratiu del sector turístic ha conduït al controvertit projecte de la construcció de quatre grans rotondes a la carretera que va de Maó a Alaior. L’oposició ciutadana va iniciar, l’any 2014, una campanya de protesta per considerar que aquestes infraestructures provoquen un greu impacte en el paisatge i el medi ambient i que, a més, atempta contra la condició de Reserva de la Biosfera.

Les poblacions de l’interior són, pel seu menor contacte amb el turisme, les que millor conserven l’esperit i els costums autòctons. El paisatge dels seus barrancs pot arribar a fer ombra a les platges més fotografiades del litoral.

Com és Menorca

Els seus habitants

La població de l’illa no arriba als 100.000 habitants i està repartida en una mica més de 700 metres quadrats. La major densitat es dóna a Maó i Ciutadella. Aproximadament un quinze per cent són estrangers residents a l’illa, encara que a l’estiu la població creix de forma important.

Parlen menorquí, un subdialecte del català balear que es caracteritza pel salat, que consisteix a utilitzar els articles es i sa, per no pronunciar el so [ll] entre vocals i per conservar molts vocables de l’època britànica.

Encara que tenen fama de ser tímids i reservats amb els forans, si se’ls necessita, són amables i acollidors. De caràcter tranquil, solen posseir un gran sentit comú i un humor fi carregat d’ironia que, sens dubte, van heretar dels britànics. Al llarg de la història han demostrat un gran amor per la llibertat i la independència i segueix sense agradar-los que algú de fora de l’illa els digui com han d’organitzar-se.

Son Saura.

Naturalesa

Menorca és la més oriental de les Illes Balears. És relativament petita, ja que fa 47 quilòmetres d’est a oest i gairebé 20 de nord a sud. Les poblacions més importants corresponen als vuit municipis en què està dividida, que són, d’oest a est: Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal, Es Migjorn Gran, Alaior, Maó, Es Castell i Sant Lluís. Cal afegir-hi la població de Fornells, a la costa nord, que pertany a Es Mercadal. El seu principal eix vertebrador és la carretera que uneix Ciutadella amb Maó, la Me-1, que a més passa per Ferreries, Es Mercadal i Alaior. Es Castell i Sant Lluís estan en la costa de llevant, al sud de Maó, i Es Migjorn Gran al sud de l’illa, entre Es Mercadal i Ferreries.

Ciclistes en Cales Coves.

La costa sud es caracteritza per les seves platges de sorra blanca i aigües poc profundes, d’un impressionant to turquesa. La costa nord és més abrupta i les seves platges són de sorra marró, de vegades vermellosa, i aigües de color blau fosc quan el fons és rocós. Al llarg del litoral menorquí hi ha algunes urbanitzacions, eminentment turístiques, encara que la major part de costa roman sense edificar. Al sud de l’illa, i d’est a oest, hi ha S’Algar, Punta Prima, Binibèquer, Cala en Porter, Son Bou, Sant Tomàs, Cala Galdana, Son Xoriguer, Cala’n Bosch, Cala Blanca i Santandria. De Ciutadella cap amunt trobem Cala’n Blanes i, al nord, Cala Morell, Arenal d’en Castell i Addaia. A llevant hi ha Es Grau, Sa Mesquida i Cala Llonga. L’interior de l’illa és molt pla; el punt més elevat, amb 358 metres, és la muntanya El Toro.

L’illa es pot recórrer fàcilment amb cotxe, moto, bicicleta o a peu. A més de bones carreteres hi ha diversos camins rurals com el camí d’en Kane, a l’interior, o el camí de Cavalls, per la costa, pels quals val la pena passejar oblidant-se una estona de motors.

Menorca en la literatura

Dos dels literats més importants de l’illa van néixer al segle i es van dedicar a la dramatúrgia. Joan Ramis i Ramis va néixer a Maó i va escriure, a més de nombrosos estudis historiogràfics, quatre tragèdies de caire neoclàssic: Lucrècia (1769), Arminda (1775), Constància (1779) i Rosaura o el més constant amor (1783). També a Maó va néixer Vicenç Albertí i Vidal qui, a diferència de l’estil culte de Ramis, es va dedicar a escriure obres populars i a traduir i adaptar obres d’autors estrangers, com Molière o Goldoni, al català i a la societat de Maó.

Entre els autors actuals es troba Pau Faner, nascut a Ciutadella el 1949, que ha aconseguit nombrosos premis literaris gràcies al seu característic estil de realisme màgic i a una curiosa barreja de mite, costumisme i ciència-ficció.

Un altre autor, nascut a mitjan segle XX, és Josep M. Quintana, d’Alaior, que ha escrit nombroses obres d’història, assajos i novel·les com Menorca Segle XX. De la Monarquia a la República (1976), Maó (1996) o Els Nikolaidis (2006), sobre una família grega de Maó durant l’època del govern britànic. De Ferreries és Joan Pons, que va néixer el 1960 i escriu seguint l’estil de realisme líric del seu admirat Juan Rulfo. Les seves novel·les transcorren a Semblancat, nom amb el qual es refereix a la seva ciutat natal, a la qual ha dotat d’un ric imaginari mític a través de la seva obra. Entre les seves creacions destaquen Barba-rossa, Sorra a les sabates i La casa de gel. L’illa també ha donat reconeguts poetes l’obra dels quals ha estat traduïda a altres idiomes com Ponç Pons, a qui es va incloure, el 1986, en la recopilació publicada per la universitat de Nova York Poems from the Spanish islands.

D’entre els autors no menorquins que han escrit sobre l’illa cal destacar Miquel Martí i Pol, que va dedicar un poema anomenat Menorca, a l’illa i a Josep Pla, qui en va escriure nombrosos textos en les obres Les illes i Tres guies.

Menorca en el cinema

El 1951 es va filmar a Menorca El correo del rey, dirigida per Ricardo Gascón, una pel·lícula d’aventures ambientada a principis del XIX.

Gerard Gormezano va rodar el 1988 El vent de l’illa, una història d’amor entre un soldat anglès pertanyent a l’Exèrcit britànic, que va ocupar l’illa durant el segle XVIII, una menorquina i una estrangera resident a Menorca.

L’any 2000 Andrew Grieve hi va filmar el capítol «Muttiny», de la sèrie Hornblower, sobre el clàssic tema del motí a bord.

Història

A pocs llocs la història ha deixat tantes petjades gravades en el paisatge com a l’illa de Menorca. Des dels murs de pedra seca que voregen els seus camins rurals fins a les fortificacions costaneres, passant per les belles cases nobles de les seves poblacions principals, el passat de l’illa apareix a cada racó. Els vestigis més antics són les coves d’habitació i d’enterrament, que es remunten a l’edat del ferro i la del bronze, moltes situades en penya-segats; entre les més espectaculars es troben les de Cala Morell, Cales Coves, Cap de Forma o Son Bou. Les navetes, construccions en forma de nau invertida, eren usades com a monuments funeraris col·lectius. La més important de l’illa és la d’Es Tudons, prop de Ciutadella.

De l’època talaiòtica, que se situa aproximadament en el segon mil·lenni aC, són els monuments més característics i originals de Menorca: les taules. Estan situades en el centre de santuaris en forma de ferradura i consisteixen en dues grans pedres en forma de T. Les millor conservades són les de Talatí de Dalt, Binissafullet, Trepucó i Torralba d’en Salort. També d’aquesta època són els talaiots, les construccions en forma de torrassa que donen nom al període. Destaquen els de Torrellonet Vell, Sant Agustí Vell i Torre Nova d’en Loçano.

Ses Pedreres de s´Hostal-Líthica

El primer nom que coneixem de l’illa és el de Nura, que significa ‘foc’ i va ser posat pels comerciants fenicis que solcaven el Mediterrani al segle XI aC en veure les fogueres cremar a la part alta dels talaiots i en els penya-segats.

Els grecs, que van arribar al segle V aC, la van batejar com Meloussa, terra de bestiar. Sembla ser, donada la falta de restes arqueològiques, que ni els fenicis ni els grecs es van assentar a l’illa i la van utilitzar només com a lloc de pas cap a la península Ibèrica. Sí que s’hi han trobat nombrosos objectes distribuïts per tota l’illa dels cartaginesos, que hi van arribar al segle III aC i van atorgar el nom de Jamma a Ciutadella i el de Magón a Maó. El seu interès principal a Menorca era reclutar els nadius, experts llançadors de fona, com a soldats en les guerres púniques. Els romans es van fer amb el control de l’illa l’any 123 aC i van ser els que van posar el nom del qual deriva l’actual: Minorca, anomenada així per ser menor en dimensió que la seva veïna Mallorca. Dels romans, el llegat més important va ser el llatí, el dret i els seus coneixements d’agricultura i enginyeria. Les restes més importants d’aquest període són les basíliques paleocristianes de l’Illa del Rei i de Fornàs de Torelló, ambdues a Maó.

Els vàndals van arribar després de la caiguda de l’Imperi romà l’any 427 i van ocupar l’illa fins al 534, any en què va passar a les mans de l’Imperi bizantí, època en què s’establí el cristianisme. Es creu que la basílica precristiana de Son Bou és d’aquesta època. Posteriorment, Menorca va estar unida al califat de Còrdova, l’any 903, i al de Dènia, el 1915, i s’independitzà a partir de 1087. Ciutadella va passar a ser-ne la capital. Entre els vestigis culturals de l’època musulmana trobem el prefix bini-, present en nombrosos topònims, el sistema de regadiu amb sínies i el castell de Santa Àgueda, entre d’altres.

A partir de 1229, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, l’illa va passar a dependre de la Corona d’Aragó, però va seguir sent musulmana fins a 1287, any en què Alfons III d’Aragó la va conquerir definitivament i, després d’expulsar els musulmans, la va repoblar amb catalans i aragonesos. Cada 17 de gener, dia de Sant Antoni i diada de Menorca, es commemora aquesta conquesta. L’Illa del Rei, al port de Maó, es deia anteriorment Illa dels Conills, però se li va canviar el nom perquè va ser el primer lloc que va trepitjar el monarca en arribar a l’illa. A Alfons III el va succeir en el tron el seu germà Jaume II d’Aragó, que la va cedir al regne de Mallorca, al qual va pertànyer fins a la seva dissolució el 1375, moment en què va tornar a formar part de la Corona catalanoaragonesa.

Naveta des Tudons.

A mitjan segle XVI Menorca va rebre diversos atacs de pirates otomans, un dels quals dirigit pel terrible Barba-rossa. Arran de la destrucció de Maó, el rei Felip II va ordenar la construcció del fort que porta el seu nom, a l’entrada al port. A Ciutadella, l’obelisc de la plaça des Born commemora la valenta resistència dels menorquins davant la terrible envestida pirata que va assolar la capital. A conseqüència d’aquests atacs, les poblacions de tota l’illa van construir nombroses fortificacions i torres de defensa que encara perduren en el paisatge del litoral.

Des de 1708, amb motiu de la Guerra de Successió, i fins a 1802, en què es va signar el Tractat d’Amiens, l’illa va pertànyer a l’Imperi britànic. Aquest període va tenir, no obstant això, dos interludis: un entre 1756 i 1763, arran de la Guerra dels Set Anys, en què Menorca va estar sota control francès, i un altre, entre 1782 i 1798, en què, amb motiu de la Guerra d’Independència dels Estats Units, va formar part d’Espanya. El segle XVIII, marcat per l’ocupació britànica, va ser una època d’esplendor i llibertats socials per als seus habitants però durant el segle XIX van desaparèixer sota el centralisme i absolutisme del govern espanyol. La recuperació econòmica va començar lentament a mitjans de segle, quan van aparèixer les primeres fàbriques tèxtils i de calçat que exportaven els seus productes a les colònies americanes. Aquesta relativa bonança va acabar de cop quan Espanya va perdre definitivament les seves terres a Amèrica, a principis del segle XX, i Menorca es va enfrontar a uns anys molt durs de gana i misèria que van provocar grans onades d’emigració. Durant la Guerra Civil l’illa es va situar al costat del bàndol republicà i les tropes franquistes no la van dominar fins acabada la guerra.

Durant els anys de dictadura franquista, Menorca es va convertir en un bastió militar a causa de la seva condició de punt més oriental del país. Això la va salvar, en gran mesura, del boom turístic que tant de mal va fer en les costes espanyoles perquè, en considerar l’illa objectiu militar, el govern va impedir el desenvolupament de la indústria turística en uns anys en què no hi havia consciència de conservació paisatgística, cultural i mediambiental. El 1993 va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, per la qual cosa actualment la seva major font de riquesa és, al costat de la indústria de sabates i l’agroalimentària, un turisme sostenible i de qualitat.

Personatges il·lustres

Entre els menorquins, la labor dels quals ha transcendit les fronteres de l’illa, destaquen Mateu Orfila i Rotger, que va viure durant la primera meitat del segle XIX i està considerat el pare de la toxicologia moderna, deixant al seu pas obres de gran importància com són Traité des poisons i Éléments de chimie médicale. Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte i paisatgista del segle XIX, va ser el creador del concepte de jardí mediterrani i destaca per haver dissenyat, entre d’altres, els jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar i els de Montjuïc a Barcelona; Francesc de Borja Moll, lingüista i filòleg especialitzat en la llengua catalana i les seves variants baleàriques; el pintor naturalista del segle XIX Joan Font i Vidal, que va plasmar en els seus quadres la bellesa del port de Maó; Joan Pons, baríton contemporani de fama internacional que ha cantat amb les millors companyies d’òpera del món, i un personatge curiós: Joan Riudavets Moll qui, amb 114 anys a les seves esquenes, va ser proclamat l’any 2003 l’ésser humà més vell del planeta; va morir l’any següent.

Dels personatges que van passar per l’illa al llarg de la història cal esmentar el governador britànic Richard Kane, que amb els seus esforços per millorar les condicions de vida a l’illa es va guanyar l’afecte dels seus habitants. Encara es conserva el camí que va construir i es pot contemplar el monument que li van dedicar els menorquins, situat al costat de la carretera que va de Maó a Fornells. Va morir a l’illa i està enterrat al castell de Sant Felip, a Maó.

Un altre personatge relacionat amb l’illa, encara que ni molt menys tan volgut com Kane, és el pirata Barba-rossa. El temible corsari otomà va arrasar la ciutat de Maó el 1535 i la de Ciutadella el 1558.

Cavalls a Favàritx.

Com moure’t per Menorca

Menorca és una destinació fantàstica per gaudir de la bici de muntanya. Hi ha infinitat de camins, els pendents són molt lleus i és una estupenda forma d’apropar-se a platges a les quals no es pot accedir amb cotxe. Es pot facturar la bici pròpia tant si es viatja amb vaixell com si es fa amb avió, però si prefereixes moure’t més lleuger, hi ha molts de punts de lloguer i molts centres d’activitats organitzen excursions guiades per l’illa. Per informar-te, et recomanem posar-te en contacte amb la Federació de Ciclisme de les Illes Balears (www.webfcib.org) o amb l’Associació Cicloturista de Menorca (www.ciclomenorca.com).

A cavall

El cavall és l’animal més emblemàtic de Menorca i el protagonista de les seves festes principals. Hi ha nombroses hípiques on llogar-los que, a més, organitzen excursions guiades per diferents trams del camí de Cavalls (www.elcamidecavalls.cat), el camí de ronda que voreja Menorca per la costa.

A peu

La forma més barata i tranquil·la de conèixer Menorca és calçar-se unes esportives còmodes i emprendre un dels molts camins rurals que creuen l’illa. Hi ha recorreguts per a tots els gustos, però en general són de poc pendent i aptes per a persones amb poc entrenament. Els millors són el camí de Cavalls, per la costa, el camí d’en Kane, per l’interior, o els que s’endinsen en els barrancs.

Amb autobús

Les poblacions i les platges principals de Menorca estan ben connectades per un servei d’autobusos interurbans

(www.tmsa.es) la freqüència dels quals varia depenent de la temporada i del dia de la setmana.

Amb cotxe

Menorca té bones carreteres i totes les seves poblacions estan connectades entre si. Sens dubte, aquesta és una manera pràctica de recórrer l’illa pels qui vagin amb presses. Si es vol viatjar amb el cotxe particular, es pot fer embarcant-lo des de la Península o se’n pot llogar un a la mateixa illa.

Lloguer de cotxes

Lloguer de cotxes Autos Xoroi

Carrer Curniola, 388. Maó

T. +34 971 364 719

WWW.alquilercochesmenorca.com

Autos Valls

Aeroport de Maó. Pàrquing 1, enfront de la terminal d’arribades

T. +34 971 594 591

Avis

Aeroport de Maó

T. +34 971 361 576

WWW.avis.es

Taxis

Maó

T. +34 971 367 111

Ciutadella

T. +34 971 482 222

Es Mercadal

T. +34 971 375 027

Ferreries

T. +34 971 373 484

Es Migjorn Gran

T. +34 971 370 071

Es Castell

T. +34 971 362 779

Sant Lluís

T. +34 971 154 083

Accessibilitat

Gràcies a la col·laboració de diversos organismes oficials, que han apostat per donar suport al turisme esportiu accessible, es poden llogar caiacs i velers adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha diverses empreses i clubs esportius que hi col·laboren. Per obtenir més informació cal contactar amb turisme.accessible@menorca.es.