Només terra, només pluja, només fang

NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024«El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard,

El PeriódicoA Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida. Ponç Puigdevall, El País – «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»Ona Maresme – «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»Montse Camps, Catalunya Informació – «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»Valèria Gaillard, El Periódico – «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural… Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»