Viatjar descansa

Viatjar descansa remet de bell antuvi al conegut poemari Lavorare estanca de Cesare Pavese, tot i que no s'hi pugui assenyalar un influx directe del primer respecte del segon, els dos semblen esdevenir complementaris, divergents quan al punt de vista i la veu poètica però parells en la poeticitat que les fecunda.

Es tracta d'un mateixa recerca radical del sentit de la vida i d'in mateix tempteig radical d'expressió de la pròpia singularitat, però la focalització es desplaça del «treball» pavesià -una opressió que constreny i fins i tot anorrea el desig humà de lliure acompliment- cap a la vindicació del «viatge» entès, d'acord amb les citacions que fan de pòrtic a Viatjar descansa, com un «viure poèticament», en el sentit vinyolià de «no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant» , i en el revers, expressat pel Magris, del viatge com a retorn, com a experiència que «ensenya a ocupar més lliurement, més poèticament, la pròpia casa».