Buch lesen: «Valors tous en temps durs»

Director: Àngel Castiñeira
Director: Javier Elzo
Lluís Sáez
Ferran Sáez
Carlos Obeso
Teodor Mellén
Pau Mas
VALORS TOUS EN TEMPS DURS
La societat catalana a l’Enquesta Europea de Valors de 2009

Editorial Barcino SA

Barcelona

La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de l’Editorial Barcino i la Fundació Lluís Carulla que compta amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE

1a edició: març de 2011

© Dels textos: els autors.

© D’aquesta edició:

Editorial Barcino SA

Acàcies núm.15

08027 Barcelona

www.editorialbarcino.cat

Coordinació editorial

Jordi Quer

Correcció lingüística

Anna Carreras

Laia Noguera

Disseny

Jordi Casas

Maquetació

Adrià e Hijos, S.L.

Dipòsit legal: B-5265-2011

ISBN: 978-84-7226-940-8

Converssió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.

Roger de Llúria, 24, baixos

08812 "Les Roquetes" Sant Pere de Ribes

Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense l’autorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Àngel Castiñeira - Introducció

L’Enquesta Europea de Valors és una iniciativa promoguda pel Grup Europeu de Valors (European Values Study) que data de 1981, any en què es dissenyà una enquesta destinada a obtenir dades sobre els valors dels europeus al voltant de la família, de la feina, de la política, de la religió i, en definitiva, dels estils de vida. L’enquesta es fa mitjançant un qüestionari estandarditzat (tot i que admet preguntes específiques segons el territori) i permet una comparabilitat a gran escala de les societats europees i dels seus sistemes de valors. Aplega tots els països que pertanyen a la Unió Europea, a més d’altres països del continent (en la darrera n’hi han participat 45), i també nacions sense estat, com és el cas de Catalunya i el País Basc.

Les onades de l’Enquesta tenen lloc aproximadament cada deu anys. Així, la segona es va produir al voltant de 1990, i la tercera, en el bienni 1999-2000 (no tots els països la fan al mateix any). El 2008 es va iniciar la quarta onada. A Catalunya, la primera aplicació de l’Enquesta data de 1990, i els seus resultats van ser objecte d’una publicació amb el títol d’Els valors dels catalans, codirigida per Francisco Andrés Orizo i Maria-Àngels Roque, autors que també van publicar els resultats de l’onada del 2000 (Els catalans a l’Enquesta Europea de Valors, Catalunya 2001), en ambdós casos en el marc de l’Institut Català de la Mediterrània.

La darrera onada, iniciada el 2008 i realitzada a Catalunya el 2009, ha estat assumida per l’Observatori dels Valors de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE. L’Observatori dels Valors es va constituir l’any 2006 amb uns objectius centrats a fer una diagnosi de la situació actual dels valors a Catalunya, a detectar els punts crítics de desacord o de controvèrsia, a conèixer els valors emergents i les projeccions d’identificació axiològica, a fer una proposta de valors en els diversos àmbits de l’esfera pública i a apuntar estratègies per tal d’assolir-los.

Des del 2007, l’Observatori ha generat diversos estudis sobre temàtiques específiques de valors, amb la intenció d’oferir una visió de conjunt sobre la situació dels valors en diversos àmbits a Catalunya (com ara la família, la feina, l’empresa, els mitjans de comunicació, el consum, etc.). En afegir ara als estudis específics un estudi global de valors com és l’Enquesta, l’Observatori fa un salt qualitatiu que li permet disposar de fonts primàries noves i originals, obtenir una matriu de dades prou extensa per fer estudis sectorials i de conjunt, actualitzar i renovar part de les diagnosis elaborades en els estudis específics, explotar en el futur les dades de l’Enquesta i incorporar-se a la xarxa europea de recerca sobre valors.

Per tal de dur a terme l’Enquesta, es va formar un grup codirigit per Javier Elzo, catedràtic emèrit de la Universitat de Deusto, i, a Catalunya, per Àngel Castiñeira, director acadèmic de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, amb el suport de la Fundació Lluís Carulla. La tasca de coordinació s’ha fet amb l’ajut d’un equip interdisciplinar d’investigadors que han explotat i de- senvolupat de manera específica diversos àmbits de valors inclosos en el conjunt de preguntes de l’Enquesta. El treball de camp s’ha encarregat a l’empresa TIME Consultants i va tenir lloc durant els mesos de maig i juny de 2009. La mesura mostral ha estat de 1.200 persones, amb un nivell de confiança del 95,5% i un error mostral màxim de ±2,89%, sota la condició de variància més desfavorable (p=q=0,5).

El qüestionari de 2009 contenia, a més de les preguntes estandarditzades per tal de mantenir intacte el potencial de comparabilitat temporal i territorial, algunes preguntes específiques que apuntaven a aspectes rellevants de la realitat social catalana.

Els resultats de l’Enquesta han estat rics i molt útils a l’hora de redimensionar el potencial d’anàlisi de la societat catalana i de captar la seva evolució en el canvi de valors, tal com es podrà veure en el contingut d’aquesta publicació. Tot i això, a l’Observatori de Valors considerem que en moments de crisi hom no pot quedar-se únicament en la fase de diagnosi, sinó que la diagnosi d’una societat ha de ser un punt de partida per tal d’afavorir i impulsar la construcció d’un projecte de país. En aquest sentit, creiem que les dades de 2009 i la seva anàlisi que aquí presentem constitueixen un sòlid fonament de cara a trobar les línies mestres que permetin bastir l’esmentat –i imprescindible– projecte de país i de futur.

I. Javier Elzo - Una tipologia dels catalans de 2009 a propòsit dels seus sistemes de valors

Introducció

Solem recordar que una tipologia és un intent de distingir en un univers concret una sèrie de grups molt heterogenis entre si, però internament tan homogenis com sigui possible. Tècnicament, diríem que provem de construir grups amb una gran variància intergrupal i poca variància intragrupal. L’objectiu d’aquest assaig és ben clar: diferenciar, dins d’un únic univers, grups diversos segons una sèrie de característiques (comportaments, actituds i, en el nostre cas, principalment valors) sobre les quals es desitja investigar. Per això, en un mateix univers hi caben tantes tipologies com l’investigador ho vulgui (i les dades recol·lectades li ho permetin). Cal, en conseqüència, tenir molt en compte que la tipologia que es presenta a continuació és una de les tipologies possibles de la societat catalana de 2009 realitzada en el marc d’aquesta investigació i amb les preguntes del qüestionari utilitzat.

Podem construir tipologies d’acord amb els condicionants socials i demogràfics bàsics seleccionats entre l’edat, el gènere, l’hàbitat (rural o urbà, ciutats grans, mitjanes o petites), l’estatus ocupacional (treballa, està a l’atur o estudia), la classe social, el nivell d’estudis, l’origen geogràfic, etc. La hipòtesi subjacent vindria a dir que les situacions “materials” són les que informen (condicionen o determinen) les opcions “immaterials”. És a dir, els comportaments i les actituds de les persones serien condicionats (o determinats) per factors objectius, com ara l’edat, el sexe, el lloc de naixement, etc. Tanmateix, sense negar l’adequació d’aquest abordament de l’anàlisi de la realitat social, hem optat per privilegiar en l’elaboració de la tipologia els factors nòmics, els seus sistemes de valors, tot i que, un cop s’han elaborat els tipus, també n’hem analitzat, entre altres variables, el perfil social i demogràfic. De fet, una vegada ha estat elaborada la tipologia, per a la redacció del perfil dels components de cada clúster hem tingut en compte la totalitat de les variables que conformaven el qüestionari del present estudi.

La raó de l’opció retinguda té una profunditat teòrica important. Des del començament dels nostres treballs sobre els valors d’una població determinada, sostenim la hipòtesi subjacent que en la constitució i formació dels valors, tant individuals com col·lectius, els factors sociodemogràfics, malgrat ser importants, no són determinants, excepte en casos extrems (en situacions extremes de pobresa i de malaltia o en situacions greus d’immigració, per exemple), perquè creiem que els valors tenen la seva pròpia espessor i, en tot cas, la seva pròpia dinàmica, que va més enllà dels condicionants materials, tot i que no els oblidem totalment. Dels que s’han esmentat més amunt, l’edat i el gènere (per aquest ordre) ens semblen els més importants.

Ara bé, seguint aquest raonament hauríem pogut elaborar la tipologia basant-nos en actituds i preferències de marcat signe valoratiu, per exemple les opcions polítiques (en la dimensió d’esquerres/dretes o en els nivells de catalanitat/espanyolisme) i religioses. Sabem, en efecte, per infinitat d’estudis, que els factors religiosos i polítics, com a variables independents, són dels més potents, dels més discriminants. Tanmateix, ens semblen excessivament immediatistes i primaris i, molt possiblement, ens farien arribar a tipologies òbvies i relativament estereotipades, del tipus “els ateus són així”, “els catòlics són d’aquesta manera”, “els d’esquerres tenen aquest perfil”, “els de dretes, aquest altre”. No volem pas dir que sigui un intent inútil (de fet, en aquests estudis, també en el present, hi analitzem aquests punts), però definir el concepte de “persona jove d’esquerres”, i encara més el de “jove catòlic”, no és tan senzill com sembla. Per això la nostra anàlisi és clar que parteix d’una base nòmica, dels valors de les persones, però ho fa amb anàlisis secundàries, mitjançant preguntes indirectes.

Després de la reflexió i de la discussió de l’equip investigador, hem optat per reproduir l’esquema, amb les mateixes variables, que utilitzàrem a l’Enquesta Europea de Valors de 2008 en la seva aplicació a Espanya (Elzo & Silvestre, 2010), però amb algunes variants pròpies de Catalunya, tot permetent-ne la comparabilitat. Hem treballat amb tres qüestions clau del qüestionari europeu de valors. En primer lloc, la importància que es concedeix a una sèrie de valors finalistes a la vida (família, feina, temps lliure, amics, política i religió), històrica primera pregunta de l’Enquesta Europea de Valors des dels seus inicis l’any 1981. Les dues altres qüestions o àmbits d’estudi retinguts per construir el clúster conformen també dues qüestions que acompanyen les enquestes de valors des de l’any 1981 i que han estat emprades centenars de vegades en la multitud d’estudis que ha generat aquesta investigació (45 països en l’onada de 2008), en les seves particularitats estatals, regionals o sectorials, de nombre pràcticament il·limitat. Ens referim, d’una banda, a la confiança que els ciutadans concedeixen a una llarga sèrie d’institucions i entitats (28 a l’estudi català: totes les retingudes a l’estudi europeu més algunes d’específiques a Catalunya, que es poden consultar a la pregunta 63 del qüestionari), i, de l’altra, al nivell de justificació d’una altra llarga sèrie de comportaments proposats (21 en concret a l’estudi català: tots els de la base comuna europea més alguns d’afegits, que es poden veure a la pregunta 68 del qüestionari). En resum, hem treballat amb 55 informacions diferents de tres àmbits distints, a l’hora de construir el clúster de valors dels catalans de 2009.

Tal com es pot constatar, les tres preguntes es refereixen a qüestions nòmiques, a sistemes de valors, entenent el terme valor en la doble accepció amb què és utilitzat en sociologia, que recordarem breument.

En efecte, en una primera aproximació cal dir que en els àmbits de la sociologia empírica s’entenen per valors les definicions de bo i de dolent, d’acceptable i de rebutjable, d’admès i de prohibit, d’allò que cal fer i que cal evitar. En un primer cop d’ull, aquesta definició pot semblar molt abstracta, però immediatament deixa de ser-ho quan ens adonem que aquestes definicions de bo i de dolent s’incorporen al contingut de les actituds individuals i les posem de manifest en la nostra conducta externa quan interactuem amb els altres membres de la societat a la qual pertanyem. Des d’un altre punt de vista, el terme valor també pot entendre’s com un criteri d’acció social al qual hom s’adhereix de manera més emocional que no pas racional (cosa que no vol dir, en absolut, que sigui irracional) i que a curt termini no es posa en dubte. Aquestes dues accepcions del terme valor es recullen en les qüestions adoptades per a l’elaboració de la present tipologia.

La primera accepció de valor apareix d’una manera clara i directa en la primera qüestió retinguda: la primera pregunta del qüestionari, on preguntem sobre la importància que concedeix l’enquestat, en la seva vida, a sis qüestions bàsiques.

La segona accepció de valor (és a dir, el valor com a criteri d’acció social), es correspon plenament amb les altres dues preguntes del qüestionari seleccionades: la que mesura els nivells de justificació a 21 comportaments diferents de la vida i la que controla la confiança que s’atorga a 28 institucions o entitats diverses.

Farem la presentació a través de diferents etapes. Primerament oferirem els resultats de les anàlisis factorials per tal de clarificar la lectura dels quadres que hem elaborat amb les característiques majors dels components de cada tipus, en llur constitució. A continuació, ens detindrem en la construcció de la tipologia pròpiament dita, que donarà pas al perfil sociològic dels seus components. Per fer-ho, hem creuat els clústers o tipus resultants amb les informacions que hem obtingut de la totalitat de respostes de les 1.200 entrevistes completes. No traslladem al text tota aquesta informació, perquè seria excessiva, però hem construït un nombre (creiem que suficient) de taules de lectura senzilla, amb la voluntat que siguin sociològicament rellevants i estadísticament discriminants. Les adjuntem a l’Annex 1. Finalment, farem un resum conclusiu dels tipus resultants i d’algun element d’interpretació global dels resultats obtinguts.

Les anàlisis factorials prèvies

Un procediment habitual per a l’elaboració d’una tipologia, una vegada s’han determinat els àmbits i els ítems amb els quals es construirà, consisteix a factoritzar cadascun dels àmbits, tres en el nostre cas, i amb els factors resultants de cada anàlisi factorial procedir a elaborar el clúster.^[1]

L’anàlisi factorial de les prioritats vitals dels catalans agrupa les seves respostes (explicant el 63,2% de la seva dispersió o variància) en tres factors:

1. Els qui prioritzen a les seves vides (sempre respecte a la mitjana poblacional, no ens n’oblidem) el temps lliure i els amics.

2. Els qui destaquen per la importància que concedeixen a la feina i a la família.

3. Els qui sobresurten pel fet d’atorgar un pes més gran a la seva vida a la política i a la religió.

Ho mostrem en el quadre adjunt.

La segona anàlisi factorial agrupa les respostes que han donat els catalans a la pregunta sobre la seva confiança en les institucions. L’ordinador, en set factors, agrupa les respostes dels catalans, comprenent el 63,5% de les diverses respostes. El presentem, en detall, en el quadre adjunt.

Finalment, la tercera factorial agrupa les respostes dels catalans a la pregunta 68 del qüestionari, referida a la justificació d’un llistat de comportaments concrets. Abraçant el 56,2% de la dispersió de les diferents respostes, l’ordinador les agrupa en els quatre grans factors que es poden consultar en el quadre adjunt.

Amb el conjunt de les tres anàlisis factorials presentades hem construït un quadre (que esperem que sigui prou clar i explícit) per resumir els catorze factors amb què finalment construirem el clúster.

^[1] Hi ha altres maneres de procedir, com ara crear una factorial única i construir el clúster amb els factors resultants. També podem construir-lo directament amb els resultats, en aquest cas, dels 55 ítems, de les 55 informacions retingudes. Hem treballat amb totes les possibilitats i hem optat per la solució que mostrem aquí, ja que ens permet una presentació de la realitat social catalana de 2009 abastable, comprensible i sense gaires tipus, i alhora molt completa. Cal notar que, per exemple, per a la pregunta 68 (nivell de justificació de 21 comportaments concrets), treballem amb dades de 1.200 persones que tenien 10 possibilitats de resposta per a cadascun dels 21 comportaments proposats, fet que ens dóna la suma de 252.000 informacions possibles per a aquesta sola pregunta. D’aquí la importància de l’anàlisi factorial que agrupa les respostes per afinitat (menor desviació estàndard).

La construcció dels clústers

Tal com hem indicat més amunt, per a l’elaboració del clúster hem utilitzat els factors resultants de les tres anàlisis factorials sotmeses als tres àmbits a l’entorn dels quals s’estableixen les tipologies de la societat catalana. A la taula de resum, hi hem traslladat el conjunt dels factors amb els quals treballarà l’ordinador per tal d’oferir-nos diferents solucions de tipologies. Hem numerat els factors, atès que ens en servirem a l’apartat següent a l’hora de presentar detalladament cadascun dels clústers resultants.

El procés teòric per a la construcció de la tipologia és molt simple, però extremament laboriós, ja que només la rapidesa calculadora dels ordinadors moderns permet arribar a port. L’objectiu final, ja l’hem assenyalat a la introducció: diferenciar el conjunt de catalans en una quantitat de grups no gaire elevada segons les respostes donades a 55 informacions diferents resumides en 13 eixos o factors. El principi bàsic també és molt simple: que els grups siguin internament tan homogenis com sigui possible (és a dir, mínima variància intragrupal, mínima dispersió interna) i, entre ells, tan diferents com sigui possible (és a dir, màxima variància intergrupal), de manera que les persones que componguin cada grup siguin al màxim de semblants entre si i al màxim de diferents de les persones dels altres grups. Semblants i diferents, òbviament, respecte de les variables retingudes per a la constitució de la tipologia, les respostes que ens han donat a les 55 informacions retingudes del qüestionari.

L’ordinador procedeix, en resum, a calcular totes les agrupacions possibles des d’1 clúster (el conjunt de les 1.200 persones de la mostra) fins a 1.200 (és a dir, cada persona és un clúster). En realitat, l’investigador sol·licita a l’ordinador un nombre raonable de propostes. Nosaltres li vam demanar que ens donés solucions en tres, quatre, cinc i sis grups (també anomenats tipus o clúster). L’equip investigador, després de la lectura de les solucions proposades, en tria una segons dos criteris definitoris principals: que cada grup tingui, per una banda, coherència interna i, per l’altra, un nombre d’individus no excessivament reduït, amb la condició que els paràmetres de seguretat estadística, en cada clúster, siguin suficients. Amb aquests pressupòsits, i tenint en compte l’assaig tipològic que ja vam presentar a l’estudi d’àmbit espanyol, ens vam decidir per la solució en cinc tipus que podem llegir en el quadre adjunt.

Seguidament entrarem en la presentació de cadascun dels cinc clústers de la nostra tipologia.

Presentació dels clústers

En la presentació del clúster procedirem, en primer lloc, a subratllar quins són els factors resultants de l’anàlisi factorial de components principals que hem presentat en el punt anterior i que determinen i configuren el clúster corresponent. Mostrem en el cos del text el quadre detallat del pes de cada factor en la configuració de cada clúster. A continuació ens aturarem en el posicionament dels membres de cada grup en una selecció molt àmplia de qüestions que travessa tot el qüestionari, per a la qual cosa hem construït set taules amb la segmentació de les respostes dels components, en els apartats següents: dades socials i demogràfiques bàsiques, dimensió vital i actituds respecte a la feina, dimensió religiosa, dimensió familiar, dimensió política, posicionaments respecte a la catalanitat i, per últim, dimensió solidària en general i, en particular, actitud amb els immigrants. El conjunt d’aquestes set macrotaules es pot consultar a l’annex.