Nova York responsable

Nova York responsable

Disseny: Paloma Valverde

Cartografia: Gonzalo Pires, © Alhenamedia

Text: Jordi Bastart, Isaac Fernández, Alhenamedia

© Fotografies: Jordi Bastart, Noemí Murià (52, 57, 80, 81, 97, 112, 139, 154, 162, 164)

F11foto-Fotolia (12), Sean Pavon Photo-Fotolia (16), Frank Peters-Fotolia (21), Mirza77-Fotolia (23), The Armory Show (33), Rabbit75-Fotolia (37), Fordmadoxfraud_CC (39), Anthony Quintano-CC (40), Ben Keith-Fotolia (41), Hotel Carlyle (42), Yotel Nueva York (50), F11 Photo-Fotolia (65), Surpasspro-Fotolia (68), Robert Cicchetti-Fotolia (70), Chensiyuan-Fotolia (87, 149), Andrykr-Fotolia (89), Marley White-CC (92, 109), Philipus-Fotolia (96), Robepco-Fotolia (103), Jen Davis-CC (106), Malcoln Brawn-CC (110), Julienne Schaer-CC (111), Lulu-Fotolia (114), Candle79 (123), Will Steacy-CC (124), Jean Georges (129), The Butcher’s Daughter (130), The Public Theater (145), Hanphosiri-Fotolia (147), Arthur’s Tavern (150)

Coberta: Manhattan (© Frank Peters-Fotolia)

Primera edició: juny de 2015

ISBN: 978-84-16395-88-0

© Alhenamedia

C/ Rabassa, 54

08024 Barcelona

T. 934 518 437

alhenamedia@alhenamedia.info

www.alhenamedia.info

Cap contingut d’aquest llibre podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense l’autorització prèvia i per escrit de l’editor. Tots els drets reservats.

Segueix-nos a:

Facebook: https://www.facebook.com/AlhenamediaResponsable

Twitter: https://twitter.com/ALHResponsable

L’autor

Jordi Bastart i Cassé

Periodista i fotògraf especialitzat en articles i guies de viatge, porta més de vuitanta títols publicats, encara que va començar la seva carrera professional en una central elèctrica ja que la seva formació acadèmica és la d’enginyeria. Més tard va estudiar sociologia. En l’àmbit del periodisme es va iniciar com a fotògraf després de diversos viatges al Sàhara i, també, a partir de la seva vinculació amb temes mariners.

Va formar part del Grup 10x4, amb el qual va participar en diverses mostres col·lectives. Individualment, però, va dur a terme una vintena d’exposicions a tot el territori espanyol, amb el mar i el poble berber com a temes principals.

Fa vint anys que dirigeix l’empresa Turismo Verde, des de la qual col·labora amb diversos mitjans. Director de la revista Rutas off road i autor de diversos llibres per a Land Rover i Opel, es va especialitzar primer en rutes per a vehicles tot terreny; posteriorment, va afrontar temes de senderisme i espais naturals per a nens, així com rutes d’interès cultural, hotels amb encant i restaurants. Durant set anys va dirigir la col·lecció de guies “QF?” del diari La Vanguardia i les col·leccions de llibres “Camino Verde” i “Sortides en Família”. El 2001 va rebre el premi al millor llibre de promoció turística per part de la Generalitat de Catalunya i, l’any 2008, el premi Pica d’Estats pels seus treballs sobre les Terres de Lleida.

Què trobaràs en aquesta guia

Alhenamedia Responsable no és una col·lecció més; és un concepte, una manera d’encarar el viatge que recorda els grans viatgers del segle XIX en la seva recerca de l’originalitat, de la diferència i, de vegades, de l’exotisme.

DESCOBREIX NOVA YORK

Descobreix Nova York és un primer acostament a aquesta bella ciutat. Són petites pinzellades sobre la seva gent, la seva estructura, la seva història... per conèixer-la a través del que s’ha escrit o filmat i, també, per identificar el millor moment per visitar-la i com recórrer-la.

IMPRESCINDIBLES

Imprescindibles recull tots aquells aspectes de la ciutat que el viatger que hi arriba per primera vegada no hauria de perdre’s, els llocs pels quals et pregunten els amics a la tornada.

RECORRE NOVA YORK

Els monuments, museus i espais de la ciutat són el reflex més clar del que va ser i del que serà. A través dels seus edificis es manifesten les seves riqueses, gustos i modes. El respecte pel patrimoni és el primer acte responsable de tota destinació que desitja romandre en el record de qui la visita.

GAUDEIX NOVA YORK

La gastronomia, les botigues, els cafès de Nova York... són alguns dels elements que fan única aquesta ciutat. Gaudir Nova York és deixar-se portar i barrejar-se entre la gent; en resum, endur-se Nova York en l’ànima.

INFO PRÀCTICA

Aspectes importants a tenir en compte abans i durant el viatge per treure’n el major partit o evitar sobresalts: visites guiades, seguretat, oficines de turisme...

Mapa digital amb geolocalització

Alhenamedia Responsable t’ofereix la possibilitat de descarregar el mapa digital de Nova York en el teu mòbil o tauleta, de manera que puguis realitzar el teu viatge sense por de perdre’t. Hauràs de baixar l’aplicació PDF Maps al teu dispositiu des de qualsevol d’aquestes dues adreces:

Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Avenza

iOS: http://itunes.apple.com/ca/app/avenza-pdf-maps/id388424049?mt=8#

Un cop instal·lada PDF Maps, podràs carregar-hi el mapa de Nova York dissenyat per Alhena des de l’adreça següent (el mateix mapa et servirà per a qualsevol sistema operatiu): http://www.alhenamedia.info/

Funcionalitats

• Geolocalització: podràs navegar per la ciutat sense perdre’t utilitzant el GPS del teu dispositiu i sense necessitat de connectar-te a Internet.

• Afegir informació al mapa i totes les imatges que desitgis, creant la teva pròpia guia de viatge.

• Calcular distàncies i compartir el teu mapa i el teu viatge amb els amics

Si pots triar... tria responsable!

«Dóna-li a la terra la cura i respecte que es mereix; aprèn sobre el seu entorn i geografia; dedica temps a conèixer la seva gent i el seu art, la seva cultura, història i manera de viure. Mentre gaudeixes, coneixes i aprens en els teus viatges, recorda la importància de preservar aquests tresors per a aquells que puguin seguir els teus passos.» (Responsible Travel Handbook, 2006).

El turisme responsable agrupa diferents tipus de viatges amb un element comú: minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i maximitzar les seves contribucions positives a les comunitats locals. Viatjar responsablement no és sinònim de penúries, sacrificis, ecologisme o tercer món... El que es pretén és convertir cada viatge en alguna cosa única i autèntica alhora que es deixa una petjada positiva en la destinació.

Sota el paraigua de turisme responsable s’agrupen conceptes com turisme just, turisme sostenible, ecoturisme i turisme de sensacions.

El turisme responsable està orientat als viatgers que, a l’hora de triar, aposten pel que és autèntic i diferent, per enriquir-se i per la conservació del patrimoni cultural i natural.

El turisme responsable afecta tots els aspectes del viatge: cultura (gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (aturar-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).

El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.

Decàleg del viatger responsable

1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.

2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.

3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.

4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.

5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.

6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.

7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.

8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.

9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.

10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.

Nova York responsable

Nova York està situada a la costa est dels Estats Units, a la desembocadura dels rius Hudson i East. És una ciutat de 8,5 milions d’habitants on vida ciutadana, art, cultura, comunicació i moda estan en constant efervescència. Visitada cada any per més de 50 milions de turistes, s’ha convertit en una referència en el món de les arts plàstiques i els seus museus se situen entre els millors i més complets del planeta.

També és la ciutat de les múltiples cultures i això es reflecteix en cada barri, amb una personalitat pròpia, i en les diferents cuines que es poden trobar en aquesta gran urbs. Cada dia s’obre a la ciutat algun nou establiment i, per descomptat, altres tanquen o canvien d’orientació o propietari. De totes maneres, Nova York és una ciutat organitzada: és fàcil orientar-se pels seus carrers rectilinis i ordenats numèricament i els seus transports públics arriben a tot arreu funcionant a la perfecció. Quan s’hi arriba per primer cop, es té la impressió d’haver-hi estat en altres ocasions a causa de la quantitat de pel·lícules que ens han mostrat centenars de vegades alguns dels seus llocs més emblemàtics. A causa de la quantitat d’escenes de pel·lícules que es filmen cada dia en aquesta ciutat, l’Ajuntament té un departament dedicat només a aquesta activitat. Nova York no decep i es pot dir que s’està reinventant constantment. Tant els que busquen descobrir la seva arquitectura com els que prefereixen anar de compres, gaudir amb un musical a Broadway o acabar el dia escoltant jazz en un bar, la ciutat no els defraudarà.

D’altra banda, cal valorar que, encara eclipsada pels àmbits que més han popularitzat Nova York, la consciència mediambiental cada vegada té més pes en aquesta ciutat, que l’any 2014 va acollir la Cimera sobre el Clima, i que veu créixer el nombre d’allotjaments, restaurants i botigues que adopten mesures responsables.

Com és Nova York

Els seus habitants

Nova York és una barreja de cultures i ho és per la manera com es va produir la seva colonització des que al segle XVI arribessin aquí els primers exploradors i també per com centenars de milers d’immigrants de totes les èpoques s’han sentit atrets per la puixança econòmica d’aquesta gran urbs. Es diu que a Nova York es pot sobreviure sense saber gairebé res d’anglès per la quantitat de castellanoparlants que hi ha a la ciutat, molts d’ells treballadors en botigues, hotels i establiments de restauració. Van ser els holandesos els que van fundar la ciutat al segle XVII; posteriorment, van arribar els anglesos, després els alemanys i els irlandesos, després els italians del sud i els europeus de l’est, més tard els jueus que escapaven de l’holocaust, als quals van seguir els negres alliberats de les cadenes de l’esclavitud. Les últimes onades van ser protagonitzades per asiàtics, porto-riquenys i llatins en general, i encara actualment centenars de persones se senten atretes cada dia per la personalitat de la ciutat. Al principi hi havia la tendència d’agrupar-s’hi per nacionalitats. D’aquesta manera van néixer els barris de Little Italy i Chinatown, mentre els jueus es van congregar majoritàriament a Brooklyn -amb una comunitat ortodoxa a Williamsburg-, tot i que es van estendre també per Lower East Side i East Village (els delis d’alimentació són regentats normalment per jueus així com les botigues de diamants del carrer 47). Actualment, el barri de Harlem acull la població llatina, a més de la comunitat negra, i els italians s’estenen per Bensonhurst i Brooklyn. Els coreans han creat el seu Koreatown a Flushing Meadows i els hindús es concentren a Queens, encara que tenen molts restaurants a East Village i Midtown. En una altra zona de Queens, concretament a Elmhurts, viuen colombians, mexicans i salvadorencs, mentre que els porto-riquenys, que són la comunitat majoritària a Nova York, es distribueixen per diferents zones de Lower East Side i el sud del Bronx. Finalment, polonesos i ucraïnesos han triat East Village, mentre que els russos s’han decantat per Brooklyn.

Pier 17. Boda asiàtica.

Els seus barris

La ciutat de Nova York està constituïda per cinc boroughs o districtes —Manhattan, el Bronx, Queens, Brooklyn i Staten Island— que fins l’any 1898 eren municipis independents. Manhattan és el barri més dens pel que fa a edificis i on habiten més d’un milió i mig de persones. Dels cinc districtes, quatre d’ells són illes unides entre si per diferents ponts i túnels; només el Bronx es troba al continent. En aquesta guia ens centrarem en Manhattan, l’illa coneguda com Gran Poma, que és el districte on es troben els llocs d’interès més importants.

Manhattan, que té una dimensió de 21,5 quilòmetres de llarg per 3,7 d’ample, es divideix en tres grans sectors i cada un d’ells es distribueix al seu torn en diferents barris. Downtown, al sud de l’illa, és la part més antiga de la ciutat i s’estén des de Battery Park fins al carrer 14, encara que sovint es considera que els seus límits arriben fins al carrer 23. L’extrem més al sud, per sota del carrer Chambers, es coneix com Lower Manhattan. En aquesta zona s’eleven les torres del Financial District, on es troben la Zona Zero o el New York Stock Exchange a Wall Street. El Downtown de Manhattan està format per barris amb personalitat pròpia com Tribeca, Chinatown, Lower East Side, Little Italy, SoHo, NoHo, Nolita, East Village, Chelsea, Greenwich Village i Union Square, entre d’altres.

Districte de Chelsea.

Midtown ocupa la part central de Manhattan i comprèn des dels límits del barri de Downtown fins al carrer 59. És la zona més turística de la ciutat i on es concentren molts dels símbols de Nova York: Empire State Building, Chrysler Building, edifici de l’ONU, Rockefeller Center, Grand Central Terminal, Times Square o el districte teatral de Broadway són alguns dels llocs més visitats. A diferència del Lower Manhattan, els carrers de Midtown estan perfectament dissenyats en forma d’una gran quadrícula, cosa que fa que sigui molt més fàcil orientar-se, i els carrers es troben numerats de sud a nord i les avingudes, d’est a oest. La Cinquena Avinguda, el gran eix comercial on es concentren les marques més importants, divideix la ciutat en dos grans sectors, East i West, mentre que Broadway és l’única avinguda que creua la ciutat en diagonal.

Gratacels a Downtown.

Uptown és la zona nord de Manhattan. El Central Park, el gran pulmó verd novaiorquès, divideix aquesta zona en dos sectors: Upper East Side, que és escollit per la gent més benestant de Nova York, i l’Upper West Side, que congrega una variada població d’actors, músics, yupies i gent de mitjana edat i bona situació econòmica.

A l’Upper East Side es troba la coneguda com Milla dels Museus, el tram de la Cinquena Avinguda que discorre al nord del carrer 79 i que alberga algunes de les institucions culturals més importants de la ciutat, com el Metropolitan Museum of Art, el Guggenheim Museum i el Whitney Museum. A l’Upper West Side s’hi pot trobar l’American Museum of Natural History, el remodelat Lincoln Center i la catedral de St John the Divine. Al llarg de l’àrea nord de l’Uptown es troba Harlem, ocupat en la seva gran majoria per ciutadans d’origen afroamericà, mentre que a la zona est del districte hi predomina la població de parla hispana; és l’anomenat Spanish Harlem, on viuen majoritàriament ciutadans porto-riquenys.

Nova York en la literatura

Acostar-se a Nova York a través de la literatura no és una feina fàcil, ja que cada dia es publica un llibre que té com a protagonista o com a fons aquesta ciutat. A diferència d’altres ciutats a les quals se’ls pot associar immediatament un escriptor que l’ha sabut plasmar (James Joyce i Dublín, José Saramago i Lisboa, Vázquez Montalbán o Ruiz Zafón i Barcelona...), Nova York no compta amb un únic cronista, potser perquè més que un lloc és un estat d’ànim.

La ciudad automática (Alhena Media), de Julio Camba, és un llibre imprescindible per entendre la ciutat de Nova York de principis del segle passat des d’una perspectiva molt hispana. Publicat per primer cop l’any 1932, és una obra de culte, una referència indefugible de la literatura periodística del segle XX. Nova York també va deixar la seva empremta en Federico García Lorca, que hi viatjaria entre els anys 1929 i 1930 per impartir unes conferències. Poeta en Nueva York és un poemari de denúncia contra la injustícia, la discriminació i la deshumanització de la societat moderna. En els seus poemes, Lorca recull els símbols essencials del paisatge urbà: Broadway, Harlem, Wall Street, Brooklyn...

Però per a un primer apropament a la història de la ciutat, Washington Irving ens va deixar l’any 1809 la seva A History of New York (‘Història de Nova York’), un llibre de joventut que va tenir tal repercussió que el cognom del seu protagonista, Diedrich Knickerbocker, es va convertir en sinònim de novaiorquès. Deia Knickerbocker que l’any 1640, amb tot just mil habitants, a Nova York es parlaven ja divuit idiomes, una realitat que no faria més que refermar-se en el futur..

Portada del llibre La ciudad automática. © Carlos Rosillo.

Nova York també és font d’inspiració per a Henry James, nascut a Washington Square el 1843. Hi visqué entre els cinc i els catorze anys i els seus records de la ciutat són ben presents en alguns dels seus relats i a les seves memòries.

Manhattan Transfer, de John dos Passos, i El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald, són dos retrats de la societat americana de l’època, amb dues perspectives diferents: el fracàs i l’èxit dels seus protagonistes. Alguns anys abans, Edith Wharton realitzava una crònica de la classe alta novaiorquesa a L’edat de la innocència.

Here is New York (‘Això és Nova York’), escrit per E. B. White l’any 1948, és un homenatge divertit i nostàlgic de la ciutat i el retrat social d’una època. Per les seves pàgines hi transiten tots els ambients que han contribuït a crear el mite de Nova York.

El llibre Esmorzar al Tiffany’s, de Truman Capote, és una deliciosa novel·la de lectura ràpida que té com a rerefons la ciutat de Nova York; també és escenari de les experiències de Holden Caulfield, protagonista del que es considera un dels llibres més importants del segle XX, El vigilant en el camp de sègol, de JD Salinger.

L’any 1980 el novel·lista Bret Easton Ellis (Los Angeles, 1964) reflectia el món de la cobdícia i la cocaïna en la seva obra American Psycho, que més tard passaria a versió cinematogràfica.

Paul Auster és actualment l’escriptor de moda. Nascut a Nova Jersey l’any 1947, els seus llibres inclouen contínues referències a la ciutat de Nova York. Alguns exemples són Trilogia de Nova York («Ciutat de vidre», «Fantasmes» i «L’habitació tancada»), Bogeries de Brooklyn i Sunset Park.

Nova York en el cinema

Són moltes les pel·lícules i sèries de televisió que han escollit Nova York com a plató per a algunes de les seves escenes, fins al punt que qualsevol visitant que arribi per primera vegada a la ciutat notarà una estranya sensació de familiaritat. Manhattan, de Woddy Allen, transcorre bona part a la ciutat, amb el pont de Brooklyn com a teló de fons. New York, New York i Taxi Driver, totes dues del director Martin Scorsese; Esmorzar al Tiffany’s, de Blake Edwards; els musicals West Side Story i Fama, aquesta última d’Alan Parker; King Kong, que acabava els seus dies a la part alta de l’Empire State Building; El padrí, de Francis Ford Copola, que reflectia el gangsterisme dels anys quaranta a la ciutat, i Cowboy de mitjanit, de John Schlesinger, són algunes de les pel·lícules més famoses ambientades a Nova York. El mateix passa amb algunes sèries de televisió, de les quals Sexe a Nova York és una de les de més audiència rodada totalment a la ciutat..

Quantes vegades haurem vist aquesta imatge al cinema?

També es poden visitar per compte d’un mateix buscant la informació a www.nyc.gov/film, on hi ha un bonic mapa de la ciutat amb tots els llocs en què s’han filmat pel·lícules o sèries de televisió, o adquirir el llibre Scenes from the City: Filmmaking in New York 1966-2006.

Festivals de cinema

A Nova York se celebren al llarg de l’any més d’una trentena de festivals de cinema. Tot i que el més important és el Tribeca Film Festival, n’hi ha de dedicats a diferents temàtiques, com el Dance on Camera, que té lloc al gener i es basa en la recreació del món de la dansa; el New York International Children‘s Film Festival, al febrer, que està dedicat al cinema infantil; l’African American Women in Cinema Festival, al març, dedicat a les dones afroamericanes en el cinema; també al març, el Williamsburg Film Festival està obert només als realitzadors de Brooklyn; l’Israeli Film Festival se celebra al juny, i un mes més tard, l’Asian American International Film Festival, centrat en la cultura asiàtica; finalment, el New York Film Festival, al setembre, està dedicat als directors joves promeses.

Història

A Manhattan —Mannahatta vol dir ‘illa dels turons’— vivien de la caça i la pesca tribus de manahattoes, canarsies, algonquins i lenapes. Giovanni da Verrazzano, navegant florentí al servei de Francesc I de França, va ser el primer europeu a explorar aquestes costes l’any 1524, però la veritable colonització no començaria fins a l’any 1609 amb l’arribada del navegant anglès Henry Hudson (va donar nom al riu que banyava la costa occidental de Manhattan), que venia en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals. L’any 1624 un centenar de colons holandesos establia la primera delegació comercial en el que avui coneixem com la Lower Manhattan, a la qual van batejar amb el nom de Nieuw Amsterdam. Un parell d’anys més tard, Peter Minuit, el primer governador d’aquell incipient estat, comprava als lenapes 5.600 hectàrees de terreny per seixanta florins —l’equivalent a uns vint dòlars—. Quan Peter Stuyvesant va arribar a aquestes terres l’any 1647, la població indígena s’havia reduït considerablement. Aquest governador va transformar la colònia en un pròsper port comercial però, quan van aparèixer els anglesos amb la seva flota de guerra l’any 1664, es va rendir sense disparar un sol tret. Va ser a partir d’aquell moment que el lloc va passar a anomenar-se Nova York en honor al duc de York, germà del rei d’Anglaterra Carles II, que governaria posteriorment com a Jaume II d’Anglaterra.

A principis del segle XVIII Nova York era un pròsper port britànic; la ciutat tenia una població que rondava els 11.000 habitants que, d’alguna manera, començaven a tenir discrepàncies amb la metròpoli per les elevades taxes d’impostos, fet que va donar lloc als primers enfrontaments amb el rei Jordi III. Va ser a l’agost de 1776 quan va començar la lluita per la independència amb el general George Washington al capdavant, el qual, l’any 1789, serà proclamat primer president dels Estats Units al Federal Hall de Wall Street. Nova York va ser la capital de la nació durant un any.

L’any 1811 es fa necessària una reforma urbanística. És l’alcalde DeWitt Clinton qui proposa desenvolupar el traçat quadricular de Manhattan per adaptar-lo al creixement de la ciutat, i l’any 1855 es comença el gran projecte mediambiental que va suposar la creació de Central Park. L’any 1898 Nova York aglutina en una sola administració Manhattan, Bronx, Brooklyn, Queens i Staten Island, que era, en aquell moment, amb 3,8 milions d’habitants, la segona ciutat del món..

Amb el ràpid creixement econòmic de Nova York sorgeixen també els problemes financers i la corrupció. L’arribada d’onades d’immigrants del sud d’Itàlia i de l’Europa de l’Est fa que els conflictes augmentin: amuntegament de la població, injustícies laborals, delinqüència i el sorgiment d’una elevada classe social estan a l’ordre del dia i comporten nombrosos problemes a la ciutat.

L’any 1904 s’inaugura la primera línia de metro; l’any 1929 es produeix l’enfonsament de la Borsa de Nova York, que suposa l’inici de la Gran Depressió; l’any 1930 el Chrysler Building es converteix en l’edifici més alt del món fins que un any més tard el supera l’Empire State Building. Són temps difícils en què la ciutat intenta sobreposar-se amb nous projectes. L’entrada dels americans a la Segona Guerra Mundial fa que Nova York es converteixi en un formiguer de soldats i d’indústries que no paren de créixer. Quan acaba la contesa, el Midtown s’omple de gratacels; són els temps del banquer David Rockefeller i del seu germà, el governador Nelson Rockefeller. La dècada dels seixanta són anys de rebel·lió antisistema i de creativitat; intel·lectuals, cantants i escriptors reivindiquen més llibertat; sorgeix el moviment gai. L’any 1973 s’inaugura el World Trade Center, que permet a Nova York recuperar el rècord de l’edifici més alt del món, i l’any 1993 Rudy Giuliani, que es posiciona a favor de l’expansió econòmica i l’ordre públic, és elegit alcalde de la ciutat.

L’11 de setembre del 2001, l’atemptat a les torres bessones del World Trade Center commociona el món sencer. Moren gairebé 2.800 persones i s’entra en una nova percepció del perill terrorista. L’any 2002 Mike Bloomberg succeeix Giuliani com a alcalde. Aquest geni de les finances va ser reelegit per tercera vegada l’any 2010. L’any 2014, l’alcaldia va passar a mans de Bill de Blasio, que fins llavors ocupava el càrrec de Defensor del Poble de la ciutat de Nova York.

El 1932, Julio Camba, corresponsal a Nova York per al diari ABC, opinava el següent sobre aquesta ciutat: «Deia un poeta espanyol que, a Nova York, les estrelles li semblaven anuncis lluminosos. A mi, en canvi, els anuncis lluminosos em semblen estrelles, i Nova York és, per a mi, una ciutat romàntica, no malgrat la seva brutalitat i la seva cobdícia, sinó per elles precisament. Per la seva brutalitat i la seva cobdícia, per la seva estridència, per la seva violència, pel seu culte a les catàstrofes, pel seu sacrifici constant del passat i del futur fins al moment present, per l’organització comercial dels seus crims i l’organització criminal dels seus negocis, pel seu clima contradictori, desmesurat i incontrolable; pel seu afany d’escalar el cel fent cada any un edifici més alt que els altres, i, en suma, per la seva il·limitació. Conceben vostès alguna cosa més romàntica —per posar un exemple concret— que això de prohibir les begudes alcohòliques a fi d’elevar a la categoria de delicte l’acte de prendre un aperitiu?» (Julio Camba, La ciudad automática).

Personatges il·lustres

La llista de personatges famosos nascuts o relacionats amb Nova York seria interminable. Per aquest motiu incloem un llistat dels de més renom al llarg de la història, en diferents facetes de la vida.

Theodore Roosevelt (1858-1919). Va ser el 26è president dels Estats Units entre els anys 1901 a 1909. Pertanyia al partit republicà i el seu mandat es va caracteritzar per un gran intervencionisme en política exterior. Es pot visitar la casa on va néixer al barri de Chelsea.

George Gershwin (1898-1937). Compositor i intèrpret de piano, va ser el creador de musicals y nombroses bandes sonores per a pel·lícules. Entre les seves peces més conegudes destaquen Rhapsody in Blue o An American in Paris.

Al Capone (1899-1947). Famós gàngster d’origen italià, va dirigir el Sindicat del Crim Organitzat a finals dels anys 1920. L’any 1934 va ser tancat a la presó d’Alcatraz acusat d’evadir impostos.

David Rockefeller (1915). Aquest banquer i diplomàtic d’origen jueu forma part d’una de las famílies més benestants de Nova York. Va dissenyar el projecte del Rockefeller Center, del MoMA i de nombrosos centres novaiorquesos.

Charlie Christopher Parker (1920-1955). Anomenat Bird, va ser un dels grans saxofonistes de la història del jazz. Tot i que va néixer a Kansas City, des de l’any 1939 va viure a Nova York. Es conserva la casa on va viure a East Village.

Andy Warhol (1928-1987). Figura destacada del pop art, considerat molts cops un enfant terrible i, actualment, un dels artistes més influents del segle XX.

Stanley Kubrik (1928-1999). Director de cinema, fotògraf i guionista. Les seves pel·lículas 2001: Una odissea de l’espai, La taronja mecànica i The Shining (‘El resplendor’) es poden considerar clàssics del cinema.

Woody Allen (1935). Director de cinema, guionista, actor i músic (toca el clarinet en un grup de jazz). Ha dirigit més de quaranta pel·lícules i molts cops ha estat més aplaudit a Europa que en el seu país d’origen. Ha guanyat tres Oscar, un com a director per Annie Hall i dos com a guionista.

Al Pacino (1940). Actor protagonista de nombroses pel·lícules amb papers destacats a El padrí, Serpico Scarface i Essència de dona, pel·lícula amb la qual va guanyar l’Oscar al millor actor.

Martin Scorsese (1942). Director, guionista i productor, va guanyar un Oscar com a director per la seva pel·lícula Infiltrats. De la seva àmplia filmografia es poden destacar dues de les seves darreres pel·lícules: Gangs of New York i L’aviador.

Barbara Streisand (1942). Actriu, cantant, compositora i directora, ha estat guanyadora de dos Oscar, quatre Emmy i vuit Grammy, entre molts altres premis.

Robert de Niro (1943). Conegut actor i actual organitzador del Tribeca Film Festival, ha interpretat personatges en tots els gèneres, entre els quals destaquen el paper de jove Vito Corleone a El padrí II, el taxista de Taxi Driver, el soldat de El caçador o Al Capone al film Els intocables d’Eliot Ness.

John McEnroe (1959). Aquest campió de tennis, guanyador de set títols del Grand Slam, va arribar a ser el número u del món.