Cap contingut d’aquest llibre podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense l’autorització prèvia i per escrit de l’editor. Tots els drets reservats.

Segueix-nos a:

Facebook: https://www.facebook.com/AlhenamediaResponsable

Twitter: https://twitter.com/ALHResponsable

L’autor

Jordi Bastart Cassé

Periodista i fotògraf especialitzat en articles i guies de viatge, porta més de vuitanta títols publicats, encara que va començar la seva carrera professional en una central elèctrica ja que la seva formació acadèmica és la d’enginyeria. Més tard va estudiar sociologia. En l’àmbit del periodisme es va iniciar com a fotògraf després de diversos viatges al Sàhara i, també, a partir de la seva vinculació amb temes mariners.

Va formar part del Grup 10x4, amb el qual va participar en diverses mostres col·lectives. Individualment, però, va dur a terme una vintena d’exposicions a tot el territori espanyol, amb el mar i el poble berber com a temes principals.

Fa vint anys que dirigeix l’empresa Turismo Verde, des de la qual col·labora amb diversos mitjans. Director de la revista Rutas off road i autor de diversos llibres per a Land Rover i Opel, es va especialitzar primer en rutes per a vehicles tot terreny; posteriorment, va afrontar temes de senderisme i espais naturals per a nens, així com rutes d’interès cultural, hotels amb encant i restaurants. Durant set anys va dirigir la col·lecció de guies “QF?” del diari La Vanguardia i les col·leccions de llibres “Camino Verde” i “Sortides en Família”. El 2001 va rebre el premi al millor llibre de promoció turística per part de la Generalitat de Catalunya i, l’any 2008, el premi Pica d’Estats pels seus treballs sobre les Terres de Lleida. Durant vint anys ha estat col·laborador del programa Gente Viajera d’Onda Cero.

Què trobaràs en aquesta guia

Alhenamedia Responsable no és una col·lecció més; és un concepte, una manera d’encarar el viatge que recorda els grans viatgers del segle XIX en la seva recerca de l’originalitat, de la diferència i, de vegades, de l’exotisme.

DESCOBREIX BRUGES I GANT

Descobreix Bruges i Gant és un primer acostament a aquestes belles ciutats. Són petites pinzellades sobre la seva gent, la seva estructura, la seva història... per conèixer-les a través del que s’ha escrit o filmat i, també, per identificar el millor moment per visitar-les i com recórrer-les.

IMPRESCINDIBLES

Imprescindibles recull tots aquells aspectes d’aquestes ciutats que el viatger que hi arriba per primera vegada no hauria de perdre’s, els llocs pels quals et pregunten els amics a la tornada.

RECORRE BRUGES I GANT

Els monuments, museus i espais són el reflex més clar del que van ser i del que seran. A través dels seus edificis es manifesten les seves riqueses, gustos i modes. El respecte pel patrimoni és el primer acte responsable de tota destinació que desitja romandre en el record dels viatgers.

GAUDEIX BRUGES I GANT

La gastronomia, les botigues, els mercats de Bruges i Gant... són alguns dels elements que fan úniques aquestes ciutats. Gaudir Bruges i Gant és deixar-se portar i barrejar-se entre la gent; en resum, endur-se Bruges i Gant en l’ànima.

INFO PRÀCTICA

Aspectes importants a tenir en compte abans i durant el viatge per treure-hi el major partit o evitar sobresalts: visites guiades, seguretat, oficines de turisme...

Mapa digital amb geolocalització

Alhenamedia Responsable t’ofereix la possibilitat de descarregar el mapa digital de Bruges i Gant en el teu mòbil o tauleta, de manera que puguis realitzar el teu viatge sense por de perdre’t. Hauràs de baixar l’aplicació PDF Maps al teu dispositiu des de qualsevol d’aquestes dues adreces:

Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Avenza

iOS: http://itunes.apple.com/ca/app/avenza-pdf-maps/id388424049?mt=8#

Un cop instal·lada PDF Maps, podràs carregar-hi el mapa de Bruges i Gant dissenyat per Alhena des de l’adreça següent (el mateix mapa et servirà per a qualsevol sistema operatiu): http://www.alhenamedia.info/

Funcionalitats

• Geolocalització: podràs navegar per la ciutat sense perdre’t utilitzant el GPS del teu dispositiu i sense necessitat de connectar-te a Internet.

• Afegir informació al mapa i totes les imatges que desitgis, creant la teva pròpia guia de viatge.

• Calcular distàncies i compartir el teu mapa i el teu viatge amb els amics.

Si pots triar... tria responsable!

«Dóna-li a la terra la cura i respecte que es mereix; aprèn sobre el seu entorn i geografia; dedica temps a conèixer la seva gent i el seu art, la seva cultura, història i manera de viure. Mentre gaudeixes, coneixes i aprens en els teus viatges, recorda la importància de preservar aquests tresors per a aquells que puguin seguir els teus passos.» (Responsible Travel Handbook, 2006)

El turisme responsable agrupa diferents tipus de viatges amb un element comú: minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i maximitzar les seves contribucions positives a les comunitats locals. Viatjar responsablement no és sinònim de penúries, sacrificis, ecologisme o tercer món... El que es pretén és convertir cada viatge en alguna cosa única i autèntica alhora que es deixa una petjada positiva en la destinació.

Sota el paraigua de turisme responsable s’agrupen conceptes com turisme just, turisme sostenible, ecoturisme i turisme de sensacions.

El turisme responsable està orientat als viatgers que, a l’hora de triar, aposten pel que és autèntic i diferent, per enriquir-se i per la conservació del patrimoni cultural i natural.

El turisme responsable afecta tots els aspectes del viatge: cultura (gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (aturar-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).

El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.

Decàleg del viatger responsable

1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.

2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.

3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.

4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.

5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.

6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.

7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.

8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.

9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.

10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.

Bruges i Gant responsables

Bruges i Gant han format part d’una manera molt activa de l’esdevenir d’Europa, encara que actualment el seu pes administratiu ha estat relegat per la capital, Brussel·les, principal nexe de comunicacions del país.

Gant, a mig camí entre Brussel·les i Bruges, va ser durant més de 500 anys molt més gran que Londres, i només París i algunes ciutats italianes la superaven en nombre d’habitants. Actualment no és únicament un conjunt de monuments ben ordenats, sinó també una ciutat molt viva, amb una important vida cultural, animada per una població universitària de més de cinquanta mil estudiants.

Bruges és una ciutat cultural, artística, cosmopolita i amb un cert halo de misteri, probablement originat per l’entramat de canals i la boira que la cobreix els dies d’hivern. Al llarg dels segles XIV i XV va ser el port marítim més important del mar del Nord. Després es va iniciar un període de decadència, del que només se’n va salvar el seu ric patrimoni arquitectònic i artístic. La seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 2000 no ha fet més que reconèixer la seva ben conservada arquitectura i la seva importància històrica.

Ambdues ciutats han manifestat, des de sempre, un interès especial per perdurar en el temps, implementant polítiques de sostenibilitat i respecte pel seu entorn, com es pot percebre del cinturó verd que envolta Bruges o de la infinitat de parcs d’ambdues ciutats. Entre les pràctiques promogudes per la ciutat estan: evitar l’ús de pesticides a les zones verdes; utilitzar formigó orgànic en la restauració dels murs dels canals perquè hi creixi la vegetació, l’ús de productes provinents del comerç just en les seves recepcions o serveis públics... L’interès de Gant per un turisme responsable queda patent ja en la presència d’hotels, restaurants, botigues, mercats i monuments responsables destacats en la seva web turística.

Bruges. Markt (Plaça del Mercat)

Markt

Bus. Markt (2, 3, 4, 12, 13, 14, 90, 91, 92, 93)

Aquesta plaça resumeix bona part de l’època daurada de Bruges, cap a mitjan segle XV. L’esdevenir comercial de la ciutat va començar a principis del segle XIII, quan un canal la unia al mar. Aleshores, a la plaça Markt es reunien banquers, prestadors i mercaders que comerciaven amb fines teles, llanes, vins i qualsevol article susceptible de ser venut o intercanviat.

En el centre de la plaça s’aixeca el monument a Jan Breydel i Pieter de Coninck, herois militars de la coneguda batalla dels Esperons d’Or, que es va lliurar el 1302 contra l’invasor francès. Al costat d’ells, els típics carruatges tirats per cavalls esperen als turistes per portar-los de passeig pels carrers empedrats de Bruges.

Els edificis que envolten la plaça recorden, amb els seus escuts, als antics gremis als quals servien; ara, una bona part d’ells ofereixen en les seves terrasses relax al viatger que no es cansa de gaudir de la seva bella panoràmica. A l’est de la plaça es troba el palau Provincial, d’estil neogòtic, i al sud s’alça la torre Belfort.

Burg (Plaça del Burg)

Burg

Bus. Markt (2, 3, 4, 12, 13, 14, 90, 91, 92, 93)

És la germana menor de la plaça Markt pel que fa al seu tamany i proximitat, però la guanya en l’atractiu dels seus monuments. Està unida a ella pel carrer comercial Breidelstraat i en aquest enclavament va començar una part de la història de Bruges, quan al segle IX es va aixecar la primera fortificació. Si fem una volta sobre nosaltres mateixos descobrirem segles d’història reflectits en les façanes dels edificis que ens envolten. Des de la basílica de la Santa Sang fins a la barroca casa dels Prebostes, passant per l’edifici gòtic de l’Ajuntament, el palau de Justícia, el contemporani pavelló de l’arquitecte Toyo Ito i el subsòl de l’hotel Crowne Plaza on, en el moment de la seva construcció, es van trobar restes de l’antiga ciutat (es pot visitar).

Un racó per a la fotografia

Rozenhoedkaal

Bus. Eekhoutpoort (2)

El carrer Rozenhoedkaai forma un angle amb el canal, cosa que fa que es converteixi en un dels racons més fotogènics de la ciutat, tant de dia com de nit, quan els edificis il·luminats es reflecteixen en les tranquil·les aigües.

Cervesa i bombons

Katelijnestraat, 59

Bus. O.L.V. Kerk (1)

Són una bona combinació, i encara més, quan es poden degustar en dos llocs molt propers. La Chocolaterie Sukerbuyc és una petita empresa familiar situada entre l’hospital de Sant Joan i el beateri, que fabrica artesanalment nombroses varietats de bombons. Molt a prop es troba la cerveseria De Halve Maan, la més antiga de Bruges, que segueix en funcionament des de 1546.

Minnewater. Beateri i llac de l’Amor

Beginjhof, 24-30

Bus. Begijnhof (1)

La majoria dels beateris belgues són Patrimoni de la Humanitat i en el cas del de Bruges encara hi viu una comunitat eclesiàstica. El conjunt de cases, envoltat per una muralla, és un veritable lloc de pau. A l’exterior, limitant amb la muralla, el conegut com a llac de l’Amor (Minnewater) és un racó plàcid, ideal per prendre una cervesa en alguna de les terrasses dels bars propers.

Els canals de Bruges

Bruges és coneguda com la Venècia del Nord pels seus canals. Aquests han deixat actualment de tenir un ús comercial i només s’utilitzen per a que els turistes puguin admirar els magnífics edificis des d’una altra perspectiva. També enalteixen a la nit algunes d’aquestes construccions quan els seus reflexos són recollits per les plàcides aigües.

Gante. Sint-Baafskathedraal

Hoofdkerkstraat, 1

T. +32 92 251 626

WWW.sintbaafskathedraal.be

@ sint-baafskathedraal@kerknet.be

H. De l’1 d’abril al 31 d’octubre: de 8.30 a 18 h; diumenge de 10 a 18 h. La resta de l’any: de 8.30 a 17 h; diumenge de 10 a 17 h.

Preu. 4 euros

Bus. Duivelsteen (3, 17, 18, 38, 39)

Tramvia. Duivelsteen (4, 24); Gent Vogelmarkt (21, 22)

ww Accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

De l’antiga església romànica només en queda la cripta; l’edifici que podem veure en l’actualitat és una barreja d’estils amb predomini del gòtic. Sobre la façana s’eleva una torre de 90 metres d’altura l’accés de la qual es permet únicament durant les festes de Gant. A l’interior hi ha un magnífic púlpit de 1745 en marbre i fusta. És destacable el fabulós retaule que es conserva en la capella de la vila, L’adoració de l’Anyell Místic, dels germans Van Eyck, que té el seu propi horari de visita (estiu: de 9.30 a 17 h; hivern: de 10.30 a 16 h).

Gras- en Korenlei

Tramvia. Gravensteen (1, 4, 24)

Korenmarkt (1, 3, 4, 17, 18, 24)

Els antics molls de gra (Korenlei) i d’herbes (Graslei) s’han convertit en el cor del barri històric. Situats al costat del canal del Leie, són el primer lloc al que acudirem quan visitem Gant. Allà ens sorprendran els cuidats edificis que s’alcen al seu al voltant i que pertanyien als antics gremis.

Les terrasses dels bars alineats a la riba del canal són el lloc ideal per prendre una cervesa amb el bon temps. A la nit, un halo de llum embolica tants segles d’història. Imprescindible la foto des del pont de Sant Miquel.

Gravensteen

Sint-Veerleplein

T. +32 92 259 306

WWW.gravensteen.be

@ boekjebezoek@gent.be

H. De l’1 d’abril al 30 de setembre: de 9 a 18 h. La resta de l’any: de 9 a 17 h. Tancament de taquilla una hora abans.

Preu. 10 euros (inclou audioguia); reduït: 7,50 euros (inclou audioguia); nens menors de 19 anys: gratuït.

Tramvia. Gravensteen (1, 4, 24)

ww Accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

L’origen del castell dels comtes de Flandes cal situar-lo en l’any 1180, quan Felip d’Alsàcia li va donar un aspecte que complia amb la seva funció militar. A partir del segle XIV la fortalesa va servir com a taller de moneda, tribunal de justícia, presó i fàbrica de filats de cotó. A més de les històriques estances alberga dos museus: el de Justícia, que conserva una important col·lecció d’instruments de tortura, i el d’Armes, on es poden veure ballestes, espases, armadures, pistoles… Des del segle XIV al XVIII la fortalesa va ser emprada com a centre de reunions del Consell de Flandes i també com a lloc per impartir justícia. Un audiovisual interactiu ens ajuda a descobrir la història de la fortalesa i els avatars de la ciutat. Des dels merlets hi ha una bona vista de Gant.

Belfort

Sint-Baafsplein

T. +32 92 330 772

WWW.belfortgent.be

H. Del 15 de març al 15 de novembre: de 10 a 18 h. Entre maig i setembre: visites guiades gratuïtes tres vegades al dia. Tancament de taquilla mitja hora abans.

Preu. 6 euros; reduït: 4,50 euros; de 19 a 25 anys: 2 euros; nens fins als 19 anys: gratuït.

Tramvia. Korenmarkt Perron 4 (4, 24)

Aquesta torre campanar, que data de l’any 1313, és el símbol de l’autoritat municipal de Gant i ha tingut diferents usos al llarg del temps. És un dels monuments de Gant declarats Patrimoni de la Humanitat.

En una de les seves plantes hi ha un museu de Campanes, els antics dracs del campanar i l’històric carilló d’Hemony, les seves 54 campanes del qual encara emeten la seva melodia els divendres i diumenges al matí. L’accés fins a la part superior es realitza, en part, en ascensor i des de dalt domina una bella vista de la ciutat.

Passeig pel Lieve

Tramvia. Rabot (1, 4)

Val molt la pena decidir-se per pujar a un dels vaixells disponibles als embarcadors de Korenlei o Graslei i fer un petit passeig pel Lieve fins a l’antiga torre defensiva de Rabot, passant pel costat del castell dels comtes de Flandes. El Lieve és un dels canals més antics de Flandes (segle XIII) i la primera via fluvial que va unir Gant i el mar del Nord.

Design Museum Gent

Jan Breydelstraat, 5

T. +32 92 679 999

WWW.designmuseumgent.be

@ museum.design@gent.be.

H. De dimarts a diumenge de 10 a 18 h. Els dilluns tancat.

Preu. 8 euros; reducido: 6 euros; menors de 19 anys: gratuït; de 19 a 26 anys: 2 euros.

Tramvia. Gravensteen (1, 4, 24)

ww Accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

L’orígen d’aquest museu es troba en l’Association of Industrial and Decorative Arts, fundada el 1903. La col·lecció inicial es va allotjar a l’Acadèmia de Belles Arts a Sint Margrietstraat fins el seu trasllat el 1922 a l’Hotel de Coninck, un edifici típic de la burguesia flamenca del segle XVIII que va ser reconstruït completament per a acollir el museu. Darrere de l’antiga façana es troba un remodelat i modern edifici amb una de les millors col·leccions d’art nouveau del país.

Hi destaquen les obres d’importants creadors belgues com Van del Velde, Victor Horta, Hankar..., així com de dissenyadors estrangers de la primera meitat del segle XX. Una part de l’espai està dedicada a les col·leccions de mobles i objectes diversos produïts tant per dissenyadors belgues com italians dels anys 1970 i 1980. També es para atenció al postmodernisme (Hollein, Meier, Rossi...) i a les creacions en joieria, ceràmica i mobiliari divers dels joves dissenyadors del país.

Vista general de Bruges.

Com és Bruges

Els seus habitants

Els habitants de Bruges se senten orgullosos del seu passat i, sobretot, del present de la ciutat, que ha merescut la seva proclamació com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i la seva designació com a Capital Europea de la Cultura l’any 2002.

De caràcter amable i alegre, els seus habitants posseeixen també un component de serietat que els confereix el pes de la seva història.

Els barris

Després de diversos avatars, períodes d’esplendor i decadència, Bruges és actualment una ciutat en la qual es pot retrocedir fàcilment al seu passat medieval per l’elevat grau de conservació dels seus carrers i edificis, cosa que l’ha fet figurar en la llista del Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2000. Un factor que probablement ha contribuït a això és que Bruges, amb la seva forma ovalada, mai ha crescut més enllà de les seves muralles i el riu que les envolta.

El centre històric s’aglutina al voltant de les dues magnífiques places Markt i Burg, molt a prop l’una de l’altra. Des d’elles es pot recórrer tot l’entramat de carrerons i canals que s’estén cap al sud.

Un passeig pel nord de la ciutat ens ajudarà a descobrir la Bruges dels comerciants que s’hi van instal·lar fins al segle XVI aprofitant la privilegiada situació de la urbs. Aquesta va ser la zona triada per persones dedicades al comerç i la banca, els escuts de les quals presideixen encara les façanes d’algunes de les cases; una d’elles va ser la casa Ter Beurze, que va donar origen a la paraula «borsa» amb que es coneixen els mercats de valors. També veurem algunes edificacions gremials, seus de companyies navilieres, hostals on s’allotjaven els comerciants durant els seus viatges de negocis, habitatges de patricis; en resum, la Bruges del Segle d’Or.

Al voltant de la ciutat de Bruges hi ha una sèrie de llocs d’interès als quals es pot accedir, a més d’amb cotxe, a través d’una extensa xarxa de camins de 900 quilòmetres, practicables amb bicicleta. És una comarca plana que s’estén des de la ciutat fins al mar, amb incomptables prades solcades per canals, zones boscoses amb pobles típics, territoris guanyats al mar (pólderes), molins que una vegada rehabilitats han tornat a recuperar la seva antiga funció, a més de llocs d’interès històric on encara es conserven castells i abadies.

Casa de Guido Gezelle.

Bruges en la literatura

No sabem si és possible parlar de literatura belga pròpiament dita, ja que es mou entre la tradició francesa i la neerlandesa, i sempre ha hagut de bregar amb qüestions idiomàtiques i identitàries.

Principalment francesa fins al segle XX, on més ha destacat la seva literatura és en el món del còmic, amb personatges tan famosos com Tintin, i en el de les novel·les de misteri, on hem de destacar la genialitat de Georges Simenon, creador del comissari Maigret.

L’any 1892 l’escriptor Georges Rodenbach publica l’obra Bruges la morte (Bruges la morta) on es descriu la ciutat com una vila intimista i misteriosa. Aquesta obra literària va propiciar que moltes persones es llancessin de nou a la descoberta del seu patrimoni monumental.

Però l’escriptor més important nascut a la ciutat és potser Hugo Claus, considerat un dels principals novel·listes en llengua flamenca i l’escriptor belga més traduït de tots els temps. Potser, una de les obres més traduïdes sigui Het Verdriet van België (La pena de Bèlgica), on narra el col·laboracionisme del seu poble durant la Segona Guerra Mundial.

Bruges en el cinema

Bruges és un veritable plató cinematogràfic que ha aparegut en nombroses pel·lícules. De totes elles, la que potser ens mostri més la seva monumentalitat arquitectònica és la recent Amagats a Bruges, que relata les peripècies de dos assassins a sou que es refugien a la ciutat i, mentre esperen la trucada del cap de la banda, recorren els escenaris medievals de Bruges on viuen incomptables peripècies entre els turistes. Els Buddenbrook, una adaptació de la novel·la homònima de Thomas Mann que narra la història de tres generacions d’una mateixa família, es va rodar íntegrament a Bruges.

Monuments Men estrenada el 2014 i protagonitzada per Georges Clooney, Matt Damon i Cate Blanchett entre d’altres, narra la història de la recuperació d’obres d’art per part dels nazis durant de la II Guerra Mundial. Entre les obres a les quals es fa referència es troben l’Adoració de l’Anyell Místic de Jan Van Eyck, a Gant i la Verge amb el Nen de Miquel Àngel, a Bruges.

Peekay, la primera producció de Bollywood a Bèlgica, va ser gravada parcialment a Bruges i es va estrenar a finals del 2014.

Escultura de la Verge amb el Nen.

Història

Ja al segle II hi havia un assentament galo-romà, primer nucli del que seria la futura ciutat. Des d’aquest punt es mantenien relacions comercials amb la resta de la Gàl·lia i amb Anglaterra, però no és fins al segle IX quan els normands bategen el lloc com bryggja, que vol dir embarcador, d’on deriva el nom actual de la ciutat (Brugge en neerlandès; Bruges en francès i català; Brujas en castellà).

Hof Bladelin.

La sortida al mar sempre va ser un dels seus principals recursos, per la qual cosa la ciutat va sostenir des de sempre una lluita constant en voler mantenir oberta una via de comunicació amb el mar. En 1134, la construcció del canal del Zwin va permetre enllaçar la ciutat de Bruges amb la població de Damme, a la costa del mar del Nord. A partir d’aquest moment, Bruges comença a tenir importància com a port comercial fins a convertir-se en un dels centres més importants del nord-oest d’Europa.

A la casa Ter Beurze d’aquesta localitat va néixer el terme beurs per designar la institució de la borsa, on els draps de Flandes tenien una elevada cotització. Al voltant de l’any 1350 el centre urbà, que ja estava emmurallat, comptava amb uns 40.000 habitants, però va ser al segle següent quan Bruges va viure el seu segle d’or amb l’arribada de la casa reial de Borgonya.

El matrimoni de Margarida de Male amb el duc Felip el Temerari va ser l’inici d’aquest període de plenitud econòmica i cultural durant el qual els rics comerciants competien en aixecar belles mansions i els pintors trobaven mecenes per a les seves creacions. Amb la mort en 1482 de Maria de Borgonya en caure d’un cavall, aquest creixement es veu frenat, en part pels durs enfrontaments que sorgeixen entre els habitants de Bruges i Maximilià d’Àustria, vidu de Maria. La cort borgonyona, i bona part dels comerciants, abandonen la ciutat. Comença un llarg període de lluites i guerres, entre elles la que va enfrontar a Bruges amb Espanya entre 1578 i 1584. No va ser fins a finals del segle XIX quan Bruges inicia una nova etapa amb el redescobriment del seu llegat monumental que, per fortuna, va quedar intacte després de les dues guerres mundials.

L’any 2000 la UNESCO reconeix la totalitat del seu nucli antic com a Patrimoni de la Humanitat i dos anys més tard Bruges ostenta la capitalitat cultural europea.

Rozenhoedkaai.

Personatges il·lustres

Felip I de Castella, primogènit de Maximilià I i de Maria de Borgonya, va néixer a Bruges l’any 1478 i va ser, entre altres títols, duc de Borgonya i comte de Flandes. Pel seu matrimoni amb Joana, filla dels Reis Catòlics, va ser nomenat rei consort de Castella i Lleó el 1506.

L’any 1548 neix a Bruges el científic Simon Stevin, conegut matemàtic, enginyer militar i hidràulic que va millorar la tècnica de funcionament dels molins. Va treballar per a nombrosos països europeus i per les seves innovacions en els més diversos camps ha arribat a ser considerat una mena de Leonardo da Vinci de l’època. Entre els seus invents destaca un carruatge impulsat per veles amb capacitat per a unes 25 persones, que arribava a aconseguir velocitats de fins a 80 km/h. Fins a l’any 1620 en què va morir, va publicar nombrosos tractats sobre matemàtiques, geometria, construcció de rescloses, òrbites celestes i teoria del cant.

El 1601 neix Jacob van Oost, un dels pintors belgues més importants del segle XVII. Durant la seva estada a Roma va rebre la influència de Caravaggio, a la qual va conjuminar el colorit aportat per l’escola de Rubens. Algunes de les seves obres es troben al Fini Arts Museum de Sant Francisco, l’Hermitage Museum de Sant Petersburg, la National Gallery i el Courtauld Institute of Art, tots dos de Londres, i el Kunsthistorisches Museum Databank de Viena, entre d’altres. Va ser un gran retratista i va morir el 1671.

L’1 de maig de 1830 va néixer en Bruges el poeta Guido Gezelle. Es va fer sacerdot en 1854 i va estar involucrat en política com a defensor d’amplis sectors del proletariat. També va prendre partit pel flamenc com a llengua diferent del neerlandès. La seva obra poètica s’inspira bàsicament en la naturalesa i la religió. Va morir el 1899. L’any 2010 es va engegar al barri de Sint-Anna un projecte bianual denominat Poëzie in Dubbeltijd Brugge, que compagina la poesia i les arts plàstiques, basat en la seva obra.

Com moure’t per Bruges

Bruges, amb els seus 117.000 habitants, és una ciutat fàcil d’abastar a peu, i més si es té en compte que els principals punts d’interès es troben a poca distància els uns dels altres al centre històric. A més, la ciutat està pensada per no haver-s’hi de desplaçar amb cotxe. El més habitual i econòmic és deixar el vehicle en qualsevol dels aparcaments dels afores de la ciutat, especialment en el de l’estació, d’on parteix un autobús gratuït cap al centre.

Existeixen zones d’aparcament limitat per a cotxes (màxim quatre hores a la zona blava i dues en els aparcaments amb parquímetre) i aparcaments subterranis. El major i més econòmic és el de l’estació, amb una tarifa de 3,50 euros per dia, inclòs el desplaçament amb autobús fins al centre. Un altre aparcament de gran capacitat és el de la plaça ‘T Zand (Centrum), prop de l’Oficina de Turisme, però més car.

Bruges amb bici.

Bruges amb bici

Bruges és un lloc ideal per descobrir amb bicicleta. Un dels passejos més interessants consisteix a recórrer tota la perifèria de la ciutat, la denominada terra campa, per un carril habilitat. Moltes de les propostes de rutes parteixen de la plaça Markt. Es poden llogar bicicletes a:

Hotel Koffieboontje

WWW.adventure-bike-renting.be

Preu. 8 euros (4 hores) i 12 euros per dia.

Bauhaus Bike Rental

WWW.bauhaus.be/services/bike-rental

Preu. 6 euros (3 hores) i 9 euros dia.

Snuffel Backpacker Hostel

WWW.snuffel.be

Preu. 6 euros dia (inclou mapa)

Ofereixen, a més, la possibilitat de conèixer la ciutat acompanyats d’un guia.

Amb autobús

La línia urbana 12 Centrum passa per la plaça Markt i cobreix algunes de les zones confrontants amb el casc històric més importants, com l’estació i certes zones d’aparcament. Funciona de dilluns a divendres, entre les 7.39 i les 18.59 h; dissabtes, entre les 7.31 i les 18.28 h; diumenges i festius, de les 9.11 a les 18.59 h. El preu del bitllet és d’1,20 euros en venda anticipada i de 2 euros en l’autobús. Per a un dia d’ús, el cost és de 5 euros en venda anticipada i de 6 euros en l’autobús. Els bitllets es poden adquirir en l’oficina d’informació De Lijn (www.delijn.be), en l’oficina de turisme i en diverses llibreries.

Sie haben die kostenlose Leseprobe beendet. Möchten Sie mehr lesen?

Weitere Bücher von diesem Autor

Text

Jordi Bastart Cassè

Varsòvia i Cracòvia responsables

Text

Jordi Bastart Cassè

Florència Responsable

Nova York responsable

Bruges i Gant responsables

Andere haben auch gelesen:

Weitere Bücher von diesem Autor