Cap contingut d’aquest llibre podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense l’autorització prèvia i per escrit de l’editor. Tots els drets reservats.

Segueix-nos a:

Facebook: http://www.facebook.com/alhenamediaresponsable

Twitter: http://www.twitter.com/ALHResponsable

Els autors

Elena del Amo

Llicenciada en periodisme, amb un postgrau en Informació Internacional i Països del Sud i un màster en Migracions i Relacions Interculturals, aquesta madrilenya va iniciar la seva carrera professional en la degana revista Viajar, encara que, abans de treballar com a periodista, es va preparar en altres feines que li van permetre conèixer a fons molts racons del planeta.

Rubén González Alonso

Consultor de comunicació i periodista especialitzat en turisme. Al llarg dels seus més de deu anys de carrera ha compaginat la seva labor professional treballant en mitjans, empreses turístiques i consultores de comunicació corporativa, amb una de les seves grans passions: les guies de viatge.

Imagen M.A.S.

Més de 25 anys de treball en les principals editorials i revistes del món avalen Imagen M.A.S. en la fotografia monumental, turística, artística i de patrimoni.

A Espanya, on han participat en més de 500 llibres, són col·laboradors assidus de les revistes de viatges: National Geographic, Geo, Altaïr, Descubrir, Viajes.

Què trobaràs en aquesta guia

Alhenamedia Responsable no és una col·lecció més; és un concepte, una manera d’encarar el viatge que recorda els grans viatgers del segle XIX en la seva recerca de l’originalitat, de la diferència i, de vegades, de l’exotisme.

DESCOBREIX PARÍS

Descobreix París és un primer apropament a aquesta bella ciutat. Són petites pinzellades sobre la seva gent, la seva estructura, la seva història... per conèixer-la a través del que s’ha escrit o filmat i, també, per identificar el millor moment per visitar-la i com recórrer-la.

IMPRESCINDIBLES

Imprescindibles recull tots aquells aspectes de la ciutat que el viatger que hi arriba per primera vegada no hauria de perdre’s, els llocs pels quals et pregunten els amics a la tornada.

RECORRE PARÍS

Els monuments, museus i espais de la ciutat són el reflex més clar del que va ser i del que serà. A través dels seus edificis es manifesten les seves riqueses, gustos i modes. El respecte pel patrimoni és el primer acte responsable de tota destinació que desitja romandre en el record de qui la visita.

GAUDEIX PARÍS

La gastronomia, les botigues, els cafès de París... són alguns dels elements que fan única aquesta ciutat. Gaudir París és deixar-se portar i barrejar-se entre la gent; en resum, endur-se París en l’ànima.

INFO PRÀCTICA

Aspectes importants a tenir en compte abans i durant el viatge per treure-hi el major partit o evitar sobresalts: visites guiades, seguretat, oficines de turisme...

Mapa digital amb geolocalització

Alhenamedia Responsable t’ofereix la possibilitat de descarregar el mapa digital de París en el teu mòbil o tauleta, de manera que puguis realitzar el teu viatge sense por de perdre’t. Hauràs de baixar l’aplicació PDF Maps al teu dispositiu des de qualsevol d’aquestes dues adreces::

Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Avenza

iOS: http://itunes.apple.com/ca/app/avenza-pdf-maps/id388424049?mt=8#

Un cop instal·lada PDF Maps, podràs carregar-hi el mapa de París dissenyat per Alhena des de l’adreça següent (el mateix mapa et servirà per a qualsevol sistema operatiu):

http://alhenamedia.info/?q=es/content/mapas-digitales

Funcionalitats

• Geolocalització: podràs navegar per la ciutat sense perdre’t utilitzant el GPS del teu dispositiu i sense necessitat de connectar-te a Internet.

• Afegir informació al mapa i totes les imatges que desitgis, creant la teva pròpia guia de viatge.

• Calcular distàncies i compartir el teu mapa i el teu viatge amb els amics

Si pots triar... tria responsable!

«Dóna-li a la terra la cura i respecte que es mereix; aprèn sobre el seu entorn i geografia; dedica temps a conèixer la seva gent i el seu art, la seva cultura, història i manera de viure. Mentre gaudeixes, coneixes i aprens en els teus viatges, recorda la importància de preservar aquests tresors per a aquells que puguin seguir els teus passos.»(Responsible Travel Handbook, 2006)

El turisme responsable agrupa diferents tipus de viatges amb un element comú: minimitzar els impactes negatius del turisme en l’entorn i maximitzar les seves contribucions positives a les comunitats locals. Viatjar responsablement no és sinònim de penúries, sacrificis, ecologisme o tercer món... El que es pretén és convertir cada viatge en alguna cosa única i autèntica alhora que es deixa una petjada positiva en la destinació.

Sota el paraigua de turisme responsable s’agrupen conceptes com turisme just, turisme sostenible, ecoturisme i turisme de sensacions.

El turisme responsable està orientat als viatgers que, a l’hora de triar, aposten pel que és autèntic i diferent, per enriquir-se i per la conservació del patrimoni cultural i natural.

El turisme responsable afecta tots els aspectes del viatge: cultura (gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (detenir-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).

El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.

Decàleg del viatger responsable

1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.

2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.

3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.

4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.

5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.

6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.

7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.

8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.

9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.

10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.

Botiga del barri jueu.

París responsable

Les grans metròpolis no solen ser bons exemples de sostenibilitat, sinó més aviat tot al contrari. Són importants nuclis de contaminació, d’abús de recursos i d’insostenibilitat energètica. Però algunes ciutats estan duent a terme mesures per intentar, sense pressa però sense pausa, canviar aquesta escena. Les que porten més avantatge en aquest camp són, com és fàcil d’endevinar, les ciutats nòrdiques. Però París també ha fet importants progressos i tot indica que no només seguiran sinó que aniran augmentant.

Un bon exemple d’aquesta tendència el trobem en el símbol de la ciutat: la Tour Eiffel. Durant la nit s’il·luminava durant deu minuts cada hora i recentment s’han reduït a cinc, fet que representa un estalvi d’energia, a més de perllongar la vida de les bombetes. Sens dubte és una dada gairebé anecdòtica, però són aquests detalls els que indiquen una tendència cap a un model més respectuós amb el medi ambient.

El concepte ecoamigable també s’ha estès en el sector privat i són nombrosos els negocis que l’apliquen. Proliferen les botigues de perfums elaborats sense afegits químics, de roba 100% orgànica o confeccionada amb materials reciclats, de comerç just, de mobles de segona mà, de decoració per a la llar elaborada en fàbriques respectuoses amb el medi ambient… A París es pot trobar ja tot tipus de propostes en comerços ètics, justos i ecològics.

Entre els restaurants són molts els que mostren el distintiu AB (Agricultura Biològica) i sembla que cada setmana obri un nou local vegetarià. Fins i tot alguns d’alta cuina s’han apuntat a aquesta tendència, com L’Arpège, que obté gran part de les seves matèries primeres del seu propi hort. També abunden les botigues d’alimentació bio i hi ha mercats especialitzats en aquests productes.

Com és París

Els seus habitants

Bertrand Davant, triat alcalde de París el 2001, va definir aquesta ciutat com la de tots els enamorats de la justícia, la llibertat i la bellesa. Una tríada que ha estat irremeiablement unida a l’urbs durant segles: de la justícia i la llibertat de la Revolució Francesa i Maig del 68 a la bellesa de palaus, museus i monuments presents a tota la ciutat. Però què seria d’una ciutat, per grandiosa que fos, sense els seus habitants que, fet i fet, són els que hi proporcionen energia, personalitat i, en definitiva, ànima. Els parisencs es mostren orgullosos de ser-ho. És cert que se’ls acusa d’estar sota l’irremeiable influx de l’estrès causat per una urbs immensa, amb uns dotze milions d’habitants aproximadament. Encara que són definits com a arrogants o antipàtics, sovint n’hi ha prou amb un senzill bonjour i un merci perquè mostrin el seu rostre més amable, educat i càlid, aquesta barreja de romanticisme i seducció d’algú a qui li encanta gaudir dels plaers de la vida. Els parisencs, com tots els francesos, són extremament protocol·laris a l’hora de relacionar-se: madame, monsieur, merci, bonjour i el permanent tracte de vostè són gairebé obligats.

Jugant a escacs al Jardin du Luxembourg.

Els districtes

La ciutat està formada per vint districtes, amb una població d’uns 2,3 milions de persones. Comptant l’àrea metropolitana de la capital, el nombre d’habitants se situa al voltant dels dotze milions, distribuïts en uns 14.500 quilòmetres quadrats, aspecte que permet fer-se una idea de la magnitud del gran París. L’altitud mitjana és de tan sols trenta metres sobre el nivell del mar; el punt més alt se situa a 148 metres d’altura, a la Rue du Télégraphe, al districte 20.

Els districtes parisencs o arrondissements conformen una espiral que neix al centre de la ciutat i gira en el sentit de les agulles del rellotge. Els menys poblats són els del centre, on el preu de l’habitatge és gairebé prohibitiu i on predominen oficines i edificis públics. Els districtes 1, 2, 3 i 4 (Louvre, Bourse, Temple i Hôtel-de-Ville, respectivament) constitueixen el cor de París, de Notre-Dame al Louvre. Els districtes 5, 6 i 7 (Panthéon, Luxembourg i Palais-Bourbon) representen el bressol de tendències i manifestacions culturals de tot tipus, del Quartier Latin a la Tour Eiffel. Les zones 8 i 9 (Élysée i Opéra, on s’acumula el major nombre d’hotels i els més cars) estan dedicades als negocis i al comerç, amb els Champs-Élysées com a artèria principal. Al districte 18 s’hi troba el turó de Montmartre, amb la Basilique du Sacré-Coeur, el barri dels pintors i el Moulin Rouge com a llocs més destacats.

Les Bouquinistes i, al fons, Notre-Dame.

Cada districte està format per barris o quartiers que dibuixen un variat paisatge urbà on es barregen cultures, accents i maneres d’entendre la vida, que van de l’encant literari de Saint-Germain-des-Prés a Little Tokyo, barri japonès en ple centre parisenc. En parlar de barris és inevitable esmentar el Quartier Latin, tradicional districte universitari, amb la Sorbonne, el Musée de Cluny i l’Institut du Monde Arabe al capdavant. A Montparnasse, la torre d’oficines del mateix nom ofereix des del seu terrat una espectacular vista de la ciutat. Saint-Germain, situat entre el Quai de Conti i el Jardin du Luxembourg inclou la Paroisse Saint-Germain-des-Prés, la més antiga de la ciutat, i l’Église Saint-Sulpice, la segona més gran després de Notre-Dame. Alguns dels carrers que són història viva de París són Rue Rivoli, Avenue Foch, Rue de la Paix, Rue de Grenelle o el Boulevard des Capucines.

L’autopista de circumval·lació Périphérique, de 35 quilòmetres de longitud, marca els límits dels vint arrondissements. L’avantguardista quartier de La Defénse, a més, conforma el districte 21 de la capital, presidit per l’Arche de la Défense, al voltant del qual es reuneix una col·lecció de grans gratacels que han esdevingut l’emblema del París del segle XXI.

París en la literatura

La història de París està vinculada, ineludiblement, a la dels creadors i artistes de la paraula que han desenvolupat la seva obra entre els carrers i places de la ciutat. En el Boulevard Saint-Germain

—considerat avui com una de les zones més selectes de tot París— es troben els cafès i racons màgics on Beauvoir, Verlaine, Camus o Rimbaud van passar llargues estones escrivint. Cortázar és un altre exemple d’escriptor que va sucumbir a l’encant parisenc, recorrent els seus carrers a la recerca del llegat de Hemingway, Proust o Victor Hugo. A París neix i mor Grenouille, protagonista d’El perfum, de Patrick Suskind. Scott Fitzgerald va escriure les últimes pàgines d’El gran Gatsby assegut en el parisenc cafè Voltaire, mentre que Zoe Valdés hi escriu la seva novel·la El todo cotidiano sobre l’exili cubà vist des dels carrers de París, ciutat on viu actualment.

Sembla com si aquesta herència literària estigués encara present avui a la vora del Sena, conservada pels més de dos-cents bouquinistes o llibreters de vell que al llarg de tres quilòmetres conformen una permanent fira literària formada per 300.000 volums situada davant del Quartier Latin, espai on escriptors com Baudelaire van plomejar les millors línies de la literatura universal.

Llibreria Shakespeare.

Balzac i Victor Hugo

Diuen que tota ciutat tanca una ànima literària que l’ha desbordat i que, en el cas de París, aquesta figura l’encarna Honoré de Balzac, el novel·lista francès més important de la primera meitat del XIX, i el

principal representant, juntament amb Flaubert, de la novel·la realista. La seva opus magnum, titulada La comèdia humana, està formada per diverses desenes de novel·les en les quals descriu de manera exhaustiva la societat francesa i parisenca del seu temps. Un dels grans amics de Balzac va ser Victor Hugo, gran exponent del romanticisme francès, escriptor prolífic, pensador, filòsof i reformista, autor de Nostra Senyora de París, que relata la desgraciada història d’Esmeralda, una gitana, i del famós Quasimodo, un geperut sord responsable de les campanes de Notre-Dame al París del segle XV.

París en el cinema

Una de cada dues pel·lícules franceses es roda a París, la qual cosa suposa que, per exemple, només el 2006, la ciutat acollís 730 rodatges. Al llarg de la història, la Ciutat de la Llum ha estat protagonista de clàssics com Xarada, amb Cary Grant i Audrey Hepburn; el musical Un americà a París o la tòrrida L’últim tango a París; i de títols recents com Maria Antonieta, de Sofia Coppola, El codi Da Vinci, en la qual el Museu del Louvre és peça fonamental de la trama, o Origen, de Christopher Nolan, on els carrers de París es converteixen en el lloc ideal per a la creació de laberints.

A Paris, je t’aime es mostra la ciutat vista pels ulls d’alguns dels directors més aclamats del món, que expliquen diferents històries utilitzant l’urbs com a teló de fons. Amélie, aquesta rondalla interpretada per Audrey Tautou, va ser rodada al barri de Montmartre. Alguns dels seus escenaris, com el Cafè de Deux Moulins, a la Rue Lepic, on treballa la protagonista, o la fruiteria del número 56 de la Rue des Trois Frères, s’han convertit en algun dels llocs que cal conèixer. Al costat de Tautou, altres estrelles parisenques que brillen en l’univers cinematogràfic són Luc Besson, Juliette Binoche, Sophie Marceau, Marion Cotillard, Brigitte Bardot o Catherine Deneuve.

Història

Com tota gran capital que s’apreciï de ser-ho, l’origen de París es debat entre la llegenda i la història. No obstant això, sembla segur que el nucli primitiu de la ciutat se situa a l’Île de la Citté, on cap a l’any 100 aC s’assenta la tribu dels parisii. Gairebé 50 anys després són vençuts pels romans, que converteixen el poblat en Lutecia i inicien una etapa d’expansió, interrompuda per les invasions germàniques. Al segle V, Àtila es disposa a arrasar la ciutat, per la qual cosa els parisencs decideixen abandonar les seves cases. Explica la tradició que les oracions d’una jove de dinou anys, dotada de la gràcia de l’Esperit Sant i de nom Genoveva, van provocar que, finalment, els huns voregessin la ciutat i es dirigissin a Orleans. Des d’aleshores, santa Genoveva és considerada patrona de París. Després de la conversió de Clodoveu al cristianisme, la que va ser coneguda com Civitas Parisiorum o simplement Parii, es convertí en la capital del regne merovingi, condició que va perdre durant l’època carolíngia.

Les Arènes de Lutèce, reflex del passat romà de París.

La Sorbonne

La construcció d’un segon recinte emmurallat durant el regnat de Felip August (1180-1223) permet a París incorporar el cinturó de burgs construït al voltant de l’església de Saint-Germain-des-Prés i de l’àrea comercial nascuda a la riba dreta del Sena. A partir d’aleshores, la burgesia consolida la seva posició i la universitat comença a guanyar importància, gràcies, en bona part, als privilegis concedits pel mateix Felip August el 1208. El 1257 Robert Sorbon funda el col·legi sobre el qual s’aixecarà la Universitat de la Sorbonne. El 1357, Carles V fa construir un tercer recinte emmurallat que permetrà a París seguir creixent, malgrat que corren temps convulsos: la revolució d’Étienne Marcel (1356), dels Maillotins (1382), la guerra entre les cases de Borgonya i Armagnac (1407) o la revolta de Simon Caboche (1413) són prova d’una etapa de contínues lluites i revoltes, que s’estén durant els dos últims segles de l’edat mitjana. Durant el regnat de Lluís XII (1498-1515) s’aixeca a les Tulleries un nou recinte fortificat que es revela tan inútil com els anteriors. El 1622 es constitueix l’Arquebisbat de París, ja que la importància guanyada per la ciutat no li havia impedit seguir depenent de la diòcesi de Sens.

El rei Sol

El 1643, amb tan sols cinc anys, és coronat Lluís XIV, el rei Sol, que ordena la destrucció de les muralles i la transformació de la ciutat segons un pla ideat per Colbert; apareixen, aleshores, barris nous, places, monuments civils i militars i jardins públics a l’empara d’un model urbanístic d’inspiració eminentment clàssica. Lluís XIV situa França en una posició de privilegi a Europa en incrementar el territori, el poder i la influència francesos. Europa comença a admirar França i la seva cultura, gastronomia i estil de vida; el francès es converteix en la lingua franca per a tota l’elit europea, fins i tot a la llunyana Rússia dels Romanov. El rei Sol, a més, converteix Versalles en un espectacular palau reial erigit sobre un antic refugi de caça construït pel seu pare.

Napoleó i la revolució

L’hegemonia francesa assolida per Lluís XIV es multiplica amb Napoleó Bonaparte, general d’origen cors i gran estrateg militar i polític que desenvolupa una espectacular carrera pel poder fins a la seva coronació com a emperador el 1804. Napoleó divideix París en dotze districtes i emprèn noves reformes urbanístiques en una ciutat que prèviament havia estat escenari de la Revolució Francesa, iniciada amb l’autoproclamació del Tercer Estat en Assemblea Nacional el 1789 que finalitza amb el cop d’estat del mateix Napoleó el 1799. Entre 1830 i 1848 París torna a ser escenari de diverses insurreccions revolucionàries.

Napoleó III, president de la República Francesa fins a 1852, any en què és proclamat emperador, duu a terme, de la mà del baró Haussmann, prefecte del Sena des de 1853, la transformació integral de la ciutat, dotant-la de la seva grandiosa fisonomia actual. Haussmann modifica el traçat urbà construint grans avingudes i annexionant les comunes suburbanes.

Les exposicions de 1878, 1889 i 1900 contribueixen a aquesta transformació i modernització, com demostra l’obertura, el primer any del segle XX, de la primera línia de ferrocarril suburbà. A més, la ciutat es converteix entre 1880 i 1940 en la capital cultural per antonomàsia, inspiració de pintors, poetes, novel·listes, dramaturgs, músics, etc. Picasso, Modigliani, Debussy, Zola, Cocteau, Nijinski… són només alguns dels genis que passegen el seu art per París durant l’anomenada Belle Époque i les dècades posteriors.

Maig del 68

Després de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació alemanya, París comença un llarg procés de reconstrucció i creixement esquitxat d’esdeveniments clau en la història d’Europa, com la revolta estudiantil de maig de 1968, iniciada com una protesta pacífica contra el sistema universitari però que al final esdevingué una insurrecció contra un sistema caduc, ancorat en les idees conservadores heretades de Charles de Gaulle. Cap a finals del segle XX, la història de la ciutat està unida a la del president François Mitterrand, impulsor de projectes emblemàtics com la reforma del Louvre i la construcció de la piràmide de vidre, el Grande Arche de la Défense, la gran biblioteca de Tolbiac, l’Opéra Bastille o l’Institut du Monde Arabe.

Els primers anys del segle XXI acullen com a presidents Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy i François Hollande.

Tombes de J. Paul Sartre i Simone de Beauvoir al cementiri de Montparnasse.

Personatges il·lustres

La nòmina de parisencs il·lustres —nascuts o units per sempre a la ciutat— és, senzillament, inabastable en aquestes línies. Descartes, Rousseau, Voltaire, Zola, Marie Curie, Delacroix, Dumas, Sartre, Renoir, Picasso, Toulouse-Lautrec, Matisse, Van Gogh, Monet, Oscar Wilde, Chopin, Molière, Edith Piaf, Maria Callas… en són només alguns exemples.

Maximilien de Robespierre

Va ser una de les figures clau de la Revolució Francesa. Anomenat L’Incorruptible a causa de la seva resistència davant possibles suborns i la seva dedicació a la revolució, va ser afí a les idees liberals i al pensament de Rousseau; va atacar el sistema judicial i l’absolutisme monàrquic a més de defensar els principis de llibertat, igualtat i fraternitat. Robespierre es va convertir en un dels membres més influents del Comitè de Salvació Pública, que va governar de facto durant el període en què els revolucionaris van consolidar el seu poder, conegut com el Terror, fins a la seva mort en la guillotina el 1794.

Lluís XIV contra Napoleó

Responsables dels moments de més hegemonia francesa arreu del món, Lluís XIV i Napoleó són dues figures polítiques i històriques insubstituïbles tant per a París com per a tot França. Monarca i emperador van donar esplendor, a major glòria de les seves gestes, a la ciutat, dotant-la d’una grandesa que perdura segles després. Per contra, Napoleó va ser, tristament, el primer que es va atrevir a sufocar una revolta de carrer disparant els canons del totpoderós exèrcit napoleònic en ple centre de París, i l’ambició sense límits del rei Sol va ofegar el poble francès per alimentar els exèrcits reials i satisfer els seus capricis sense fi.

Com moure’t per París

El Sena divideix París en dos, d’est a oest, de manera que trobem a la riba dreta els barris situats al nord del riu i, a l’esquerra, els situats al sud. La ciutat està estructurada en vint arrondissements o districtes ordenats en espiral en el sentit de les agulles del rellotge. L’arrondisement ve assenyalat en la part superior de les plaques on s’indica el nom dels carrers. A més, els dos últims nombres del codi postal indiquen a quin arrondissement pertany una adreça.

Com més es gaudeix de París és recorrent a peu els seus barris històrics, per la qual cosa el transport públic i, sobretot, el seu indispensable i ràpid metro s’utilitzen especialment per cobrir les distàncies llargues. Per a una visita de dos o tres dies pot ser suficient adquirir una targeta de deu viatges de metro i autobús.

Amb bici

París compta amb dos-cents quilòmetres de carril bici i l’Ajuntament posa a la disposició de parisencs i visitants milers de bicicletes (www.velib.paris.fr) amb el servei Vélib. Es poden agafar a qualsevol hora del dia en un punt i deixar-les en un altre (hi ha estacions Vélib cada 300 metres). Un abonament per a un dia costa 1,70 euros i per a una setmana, vuit. Els abonaments permeten realitzar tants recorreguts de menys de mitja hora com es vulgui.

Vaixells al riu Sena.

Transport públic

El transport públic de París (www.ratp.fr) aglutina els serveis de metro, tramvia i autobús i funciona realment bé. Tots els serveis estan integrats i tenen un cost per trajecte d’1,80 euros, encara que es poden adquirir passis d’un a set dies per viatjar sense límit amb qualsevol d’aquests transports.

La xarxa de metro, amb setze línies i prop de quatre-centes estacions, es comunica en certes parades amb la del tren ràpid RER, que porta a diferents zones dels voltants. Circula diàriament de 5.20 a 1.20 h, excepte els dissabtes, que funciona fins a una hora més tard. El bitllet, que costa 1,80 euros, es pot adquirir a les estacions i és com el de l’autobús (www.ratp.fr).

Els autobusos funcionen entre les 5.30 i les 20.30 hores, amb moltes línies en servei fins a les 12.30 hores de la nit. Els busos nocturns Noctilien transiten a partir d’aquesta hora per zones principals de París i els seus voltants fins a les 5 del matí.

Bus turístic davant de Notre-Dame.

París compta amb vuit línies de tramvia, que operen diàriament de 4.50 a 12.30 hores de la nit i fins a una hora més tard els divendres i dissabtes.

La targeta Paris Visite permet utilitzar tota la xarxa de transport públic de París i els seus voltants, a més d’oferir descomptes en nombrosos monuments, activitats com el cabaret del Lido, els autobusos panoràmics i alguns vaixells pel Sena, i fins i tot en les compres a les Galeries Lafayette. N’hi ha d’1 dia (10,55 euros) i de 2, 3 o 5 dies per a París.

Amb cotxe

El trànsit, els embussos i la complicació a l’hora d’aparcar fan que el cotxe no sigui la millor opció i resulti més còmode usar el transport públic. A cada barri hi ha aparcaments on estacionar entre dos i tres euros l’hora. A la pàgina web http://saemes.fr es poden localitzar molts d’aquests aparcaments.

L’opció d’agafar un taxi a la ciutat resulta força cara ja que, encara que la baixada de bandera costa 2,60 euros, el trajecte mínim que es cobrarà serà de 6,86 euros. Es poden trobar a les parades de taxi, aturar-los pel carrer o sol·licitar-los per telèfon, opció molt recomanable.

Hi ha empreses com Taxi G7 que utilitzen vehicles híbrids en els seus desplaçaments. A més, compta amb vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. (Més informació sobre taxis a la pàgina 158.)

Terrassa al Barri Llatí.

Quan visitar París

Segons l’estació, París es mostra rica en matisos, sensacions, llums, colors i, fins i tot, olors: de la romàntica imatge nevada dels Champs-Élysées en ple hivern a les platges del Sena —Paris Plages, de Louvre al pont de Sully— i els cafès plens de gent durant la temporada estival.

Sens dubte, la primavera és la millor època de l’any per conèixer la ciutat, que comença a despertar de la letargia hivernal. Gràcies a la pujada de les temperatures, jardins i espais verds recuperen la seva esplendor, els dies s’allarguen i, per tant, els horaris de museus i de la resta d’atraccions de l’urbs. París comença a palpitar, el ritme s’accelera fins a aconseguir el clímax durant la celebració de la festa nacional, al juliol. Un ritme que només disminueix pel relax propi del mes d’agost, just abans de donar la benvinguda al setembre, a l’explosió d’ocres i marrons de la tardor i el reinici de la rica temporada cultural.

Esdeveniments

Més de 1.600 esdeveniments, incloent-hi 420 fires internacionals i 932 congressos, tenen lloc cada any a París, xifres que donen idea de la intensa activitat cultural, artística, empresarial i de negocis de la capital francesa. Fent un cop d’ull a les estadístiques de visitants, els mesos de maig, juny, juliol, setembre i octubre concentren el major nombre de turistes, sobretot perquè l’activitat de negocis és frenètica, motiu pel qual es multiplica el nombre de viatgers que vénen a París per aquest motiu.

El 14 de juliol és, tant a París com a tot França, la Fête Nationale, que commemora la Revolució Francesa. Per això té lloc una gran parada militar als Champs-Élysées. També al juliol es desenvolupa la darrera etapa del Tour

de France, la cursa ciclista per etapes més famosa del món. L’arribada de la serp multicolor omple de vida i esperit esportiu els carrers de París.

El tercer cap de setmana de setembre se celebren les Journées du Patrimoine, durant les quals s’ofereix l’oportunitat de visitar, de manera gratuïta, grans edificis institucionals i privats que obren les seves portes al gran públic. Un equip de guies voluntaris acompanya els visitants a través d’aquest viatge per l’arquitectura civil i religiosa, els parcs i jardins, els emplaçaments arqueològics i, fins i tot, el patrimoni industrial. La moda francesa és considerada com un referent mundial gràcies, en bona mesura, a figures com Chanel, Dior, Paco Rabanne, Yves Saint-Laurent, Jean Paul Gautier o Lacroix. Aquest esperit d’avantguarda, art i innovació de la moda francesa segueix present any rere any en la Paris Fashion Week, en la qual es donen cita durant els mesos de gener i març els més prestigiosos dissenyadors del món. Durant el mes de març sol celebrar-se també Le Printemps des Poètes, un festival cultural amb el qual es vol compartir amb el gran públic el plaer de gaudir de la poesia. De març a maig s’organitza la Foire du Trône, una immensa fira que té lloc en la gespa de Reuilly, al districte 12. Es tracta d’un gran parc d’atraccions temporal de gran tradició per als parisencs.

Sie haben die kostenlose Leseprobe beendet. Möchten Sie mehr lesen?

París responsable

Andere haben auch gelesen: