Marusxka

MARUSXKA

Comèdia russa sobre la nostra terreta

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ADRIÁN NOVELLA

MARUSXKA

Comèdia russa

sobre la nostra terreta

ACADÈMIA DELS NOCTURNS

ESCENES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta obra ha obtingut el Premi de Teatre El Micalet (2017), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Isabel Carmona, Joan Peris, Isabel Requena i Pilar Almeria.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text: Adrián Novella Sanvictorino, 2018

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

Coordinació editorial: Maite Simon

Maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Elvira Iñigo

ISBN: 978-84-9134-353-0

Dedicada a tots aquells que en varen fer possible l’estrena al Festival Russafa Escènica, l’any 2015

PERSONATGES

VÀSSIA

Vassili Maximòvitx Smirnov

NÀDIA

Nadienka Petrovna Smirnov

LA NINA

Ninotxka Nicolàievna Smirnov

NIKOLAI

Nikolai Adrukhòvitx Smirnov

MARUSXKA

Marusxka Antonovna Smirnov

LEV

Lev Adrukhòvitx Smirnov

FAMILIARS

Com cada dia, la sirena d’un tren de mercaderies desperta el barri obrer rus. Un de tants barris obrers de Petrograd, en la Rússia de 1915. Petites cases de barri obrer obrin les portes per deixar eixir petits homes de classe obrera. Homes de petites esperances; homes amb somnis petits.

Alguna dona pel carrer. Cal donar menjar als homes. Cal tenir cura dels fills. Cal educar les filles. Cal sobreviure. Poques famílies ho fan. Per això les dones ixen a treballar. Per això es té cura dels futurs treballadors; els futurs soldats. Per això s’eduquen les futures ames de casa mentre el patriarca perd la seua energia, perd els seus somnis i es fa petit sent una peça més d’una fàbrica o d’una obra ferroviària, on construirà una nova via per on passarà un nou tren que encara els despertarà abans.

Però hui és un dia de festa. Hui els homes reposen l’alcohol de la passada nit i descansen el seu cos. Hui els fills juguen despreocupats pel seu futur. Hui les mares continuen sent mares.

En aquest dia de festa, una gran família russa es congrega en una petita casa obrera d’un barri obrer rus. Una família amb petites esperances però amb grans somnis. Podem veure’n un d’ells a la porta, fumant. Un home jove sense cap ocupació més que estar desocupat. Prompte l’enviaran a la guerra en substitució d’un altre que puga pagar per no anar-hi.

VÀSSIA observa com el fum del seu cigarret es perd per l’aire. Respira i observa. No importa la gent que passa pel carrer o els familiars que arriben. Tan sols mira com el fum s’escapa volant i respira.

S’escolta la veu d’una dona dins de la caseta. Una dona que canta. S’escolta a la jove taral·lejar una cançó de bressol. És una cançó russa, El bedoll. Sembla alegre.

Els familiars (que són el públic més el cosí VÀSSIA) esperen.

De sobte la cançó s’interromp. NÀDIA treu el cap i es troba amb els seus familiars. Bé, els seus familiars polítics.

NÀDIA és una dona alegre. Viu a la casa de la família del seu home amb la seua filla, el seu home i la mare del seu home. S’encarrega de la casa de la sogra. Ella no té casa pròpia i possiblement, amb el sou del seu marit, no en tindrà mai. Ella es conforma i tracta de contagiar la seua alegria. La seua forçada alegria.

NÀDIA ix completament i fa passar els convidats. Porta la filla en braços.

NÀDIA. Ui! Hola! Passeu... no us quedeu a la porta. Endavant! Endavant... Mira quanta gent Ninotxka...

NINOTXKA és la seua filla. És una nina. Aparenta poc més d’un any.

NÀDIA. Nikolai, ja ha arribat la família!

NIKOLAI. (Veu.) Vaig!

NIKOLAI és el seu espòs. L’home de la casa. És el menut de cinc germans. Ha de mantenir la dona, la mare i la filla amb el seu sou de fuster de la ferrovia. Sort que viu a la casa de la mare. No es planteja viure en un altre lloc.

NIKOLAI s’alça del banquet que hi ha sota l’arbre que tenen al pati interior. Està ple de resina. Ha treballat a casa encara que siga dia de festa.

NÀDIA. Però, passeu... passeu! La cuina està tota bruta. He estat tot el dia fent coses.

NIKOLAI saluda els primers familiars que arriben al pati.

NÀDIA. Nikolai, porta els teus familiars cap al fons...

NIKOLAI. Això estic fent.

NÀDIA. (A un familiar.) ...És al fons. Com que en sou tants, hem de fer la festa al taller.

NIKOLAI. (A un altre familiar.) Home! Com estàs?...

NÀDIA. Nikolai, porta’ls al taller que no saben on és.

NIKOLAI. ...No t’esperava... (A la seua dona.) Què creus que estic fent?

NÀDIA. (A un familiar.) Hola! (Al seu marit.) Xerrar. (A un altre familiar.) Hola...

NIKOLAI. Ja estan entrant. (A un familiar.) La meua dona...

NÀDIA. (A un familiar.) Com va? (Al seu marit.) Que s’asseguen.

NIKOLAI. ...té caràcter... (A la seua dona.) Ja ho saben.

NÀDIA. (A uns altres familiars.) Però mira qui està ací...! (Al seu marit.) Segur?

NIKOLAI. A veure, per favor, família, aneu asseient-vos.

NÀDIA. Nikolai!

NIKOLAI. Hi ha seients per a tots. Jo crec que de sobra. (A la seua dona.) Què vols ara?

NÀDIA. Vine ací!

NIKOLAI. Dones... Vaig! Mare, dóna conversa als teus convidats, que han vingut a veure’t.

NÀDIA. Vols vindre?

NIKOLAI. Ja vaig. (Als familiars.) No parla des de fa dies.

MARUSXKA és la matriarca de la família. És vídua i la dona del seu fill menut s’encarrega d’ella. Està asseguda al fons de la sala, teixint un llençol vermell.

En eixir NIKOLAI es creua amb el seu cosí VÀSSIA, que ja ha acabat de fumar.

NIKOLAI. Home! Si és el jove Vassili Maximòvitx...

VÀSSIA. (Fredament.) Vàssia...

NIKOLAI. ...Una abraçada cosí. Què? Com va tot?

VÀSSIA. Bah...

NÀDIA. (Que ja és al pati. Sense la nina.) Nikolai Adrukhòvitx Smirnov!

NIKOLAI. M’alegre. (Li dóna una palmadeta a l’espatlla i va cap a la seua dona.) Ja estic ací...

NÀDIA. Ja ho veig...

NIKOLAI. Què volies? (Agarrant-la per ballar.)

NIKOLAI taral·leja i balla un vals amb la seua dona, encara que ella es resisteix.

NÀDIA. Però, què fas?...

NIKOLAI. Estem de festa.

NÀDIA. ...Vols parar? Nikolai!

NIKOLAI. (Quiet.) Què?

NÀDIA. Com que què?

NIKOLAI. No t’entenc.

NÀDIA. Què havíem dit de convidar la teua germana?

Mentrestant, VÀSSIA s’asseu mirant la resta dels familiars i saluda amb la mà.

NIKOLAI. Nàdia, és la meua germana. No puc dir-li que no vinga a la festa d’aniversari de la meua mare.